#5 PARATGE DE RAFART: CAN PUNXASERRES
Rafart és un petit nucli de masos disseminats en estat ruïnós. Va ser una zona molt activa fins a mitjans del s.XX, tot i que al trobar-se tant allunyada del poble, els habitatges es van anar abandonant. Les restes ens mostren un passat millor, amb cases d'estructura molt gran i complexe, especialment Can Rafart i la rajoleria de Punxaserres. Queda com a mas emblemàtic l'únic que està restaurat, el de Can Dineret, situat prop de puig Estela.
HISTÒRIA DEL PARATGE DE RAFART
El paratge de Rafart, situat a cavall del termes municipals de Celrà i l’antiga parròquia de Sant Daniel, avui Girona, agafa el seu nom de l’antic mas Rafart, ubicat en plena muntanya celranenca, les restes del qual, molt enrunades, encara es poden observar en aquell indret.
La primera referència escrita d’aquest mas ens porta a l’any 1323 en què Guillem Rafart va comprar al pellisser gironí un bosc situat a Riart. Rep el nom de Riart tot el fondal que va des de sota el mas Rafart fins la riera de Palagret.
En la baixa edat mitjana, el mas Rafart depenia del domini directe de la Canònica de Sant Feliu de Girona. Amb l’establiment fet per Andreu Rafart del mas Riart, que estava sota el domini de l’Almoina de la Seu i la pabordia del mes de juny de Sant Feliu, de tres-centes vessanes de bosc i conreu, el mas Rafart s’engrandí notablement.
La família Rafart hi va viure fins al segle XVIII, en què es traslladaren a una altra casa de Sant Daniel. Fins l’any 1957 el mas Rafart va pertànyer a la nissaga que portava el seu nom, encara que en el decurs dels segles nombroses segregacions el van anar esmicolant fins quedar en les vint-i-sis vessanes, que foren objecte de la venda esmentada.
Les altres cases situades a Rafart, cal Dineret, can Punxa, can Jordi, etc., tant en la part de Celrà com de Girona, s’hi van edificar ja en l’edat moderna, en terrenys que havien pertangut inicialment a l’heretat dels Rafart. L’abandonament de les masies es va donar en gran mesura als estralls de la fil·loxera.
Segons la memòria popular dels veïns de Celrà, entre el 3 i el 4 de gener de 1960, dins el paratge de Rafart s’hi va amagar el cèlebre guerriller Quico Sabater, que fugia del Mas Clarà perseguit per la Guàrdia Civil.
Estem davant de CAN PUNXA o PUNXASERRES, que havia estat una rajoleria. A sota del mas hi ha un gran pou i més enllà el que era una antiga balsa d'aigua per la fabricació dels rajols. L'estat és de ruïna total tot i que encara es conserven els murs, bigues de festa i un dels grans contraforts que tenia aquest mas.
A les proximitats del mas també hi ha 2 objectes molt peculiars, no t'oblidis de visitar-los... mira els WP!!!!
NOTA DEL PROPIETARI
Quan vaig visitar aquest lloc per primer cop, vaig descobrir 2 petits tresors que tenia amagats i no en tenia ni idea... Casualment 1 setmana abans de la publicació d'aquest catxe, aquests 2 objectes van ser protagonistes d'una notícia en un diari local, degut això una allau de gent ha vingut a visitar-los en les últimes setmanes.
Resultat: el que la natura havia amagat durant 30 anys, en 2 setmanes l'ésser humà o ha malmès.
SI US PLAU, VISITA'LS PERÒ FES SERVIR EL SENTIT COMÚ I RESPECTA'LS, SE QUE HO FARÀS.
RECORDA QUE LA INTENCIÓ D'AQUEST CATXE ÉS CONÈIXER LES RESTES QUE TROBEM.
GRACIES
Rafart es un pequeño núcleo de masías diseminadas en estado ruinoso. Fue una zona muy activa hasta mediados del siglo XX, aunque al encontrarse tanto alejada del pueblo, las viviendas se fueron abandonando. Los restos nos muestran un pasado mejor, con casas de estructura muy grande y complejo, especialmente Can Rafart y la azulejería de Punxaserres. Queda como más emblemático el único que está restaurado, el de Can Dineret, situado cerca de Puig Estela.
HISTORIA DEL PARAJE DE RAFART
El paraje de Rafart, situado a caballo de los términos municipales de Celrà y la antigua parroquia de San Daniel, hoy Girona, coge su nombre del antiguo Mas Rafart, ubicado en plena montaña celranenca, cuyos restos, muy en ruinas, aún se pueden observar en aquel lugar.
La primera referencia escrita de este pero nos lleva al 1323 en que Guillermo Rafart compró un bosque situado en Riart. Recibe el nombre de Riart todo valle que va desde bajo el Mas Rafart hasta el arroyo de Palagret.
En la Edad Media, el Mas Rafart dependía del dominio directo de la Canónica de Sant Feliu de Girona. Con el establecimiento hecho por Andreu Rafart del mas Riart, que estaba bajo el dominio de la Almoina de la Sede y la pavordía del mes de junio de Sant Feliu, de trescientas vessanes de bosque y cultivo, el mas Rafart se agrandó notablemente.
La familia Rafart vivió hasta el siglo XVIII, en el que se trasladaron a otra casa de San Daniel. Hasta el año 1957 el mas Rafart perteneció a la estirpe que llevaba su nombre, aunque en el transcurso de los siglos numerosas segregaciones lo fueron desmenuzando hasta quedar en las veintidós seis vessanes, que fueron objeto de la venta mencionada.
Estamos ante CAN PUNXA o PUNXASERRES, que había sido una azulejería. Por debajo del Mas hay un pozo y más allá lo que era una antigua balsa de agua para la fabricación de los ladrillos. El estado es de ruina total aunque todavía se conservan los muros, vigas de madera y uno de los grandes contrafuertes que tenía esta masia.
Además hay 2 objetos muy peculiares en sus proximidades, no te olvides de visitarlos, mira los WP!!!!!
NOTA DEL PROPIETARIO
Cuando visité este lugar por primera vez, descubrí 2 pequeños tesoros que tenía escondidos y no tenía ni idea ... Casualmente 1 semana antes de la publicación de este caché, estos 2 objetos fueron protagonistas de una noticia en un diario local, debido a ello, una avalancha de gente ha venido a visitarlos en las últimas semanas.
Resultado: Lo que la naturaleza había escondido durante 30 años, en 2 semanas el ser humano lo ha dañado.
POR FAVOR, VISITALOS PERO HAZ SERVIR EL SENTIDO COMÚN Y REPÉTALOS, SE QUE LO VAS A HACER.
RECUERDA QUE LA FINALIDAD DE ESTE CACHÉ ES CONOCER LOS RESTOS QUE ENCONTRAMOS.
GRACIAS
