A la Sagrera , just al límit with Sant Andreu, s'alça un nou edifici, contundent per la seva granària i la seva forma, amb una cridanera façana d'obra vista ceràmica i que mostra només una part del que és. Es tracta del poliesportiu Camp del Ferro , que alberga tres pavellons. Només un està per sobre del nivell de carrer. Els altres dos són semisoterranis, en una mateixa cota, sota la reurbanitzada plaça Albert Badia i Mur. S'havia d'haver inaugurat el 14 de març. Però aquest mateix dia va entrar en vigor l'estat d'alarma. Des de llavors ha estat tancat. Amb l'inici de curs, s'ha pogut estrenar, tot i que a mig gas a causa de les restriccions imposades per la pandèmia.
Aquest nou equipament municipal ha estat batejat com Camp del Ferro. La nova denominació a nivell històric és errònia, ja que l’antic camp de futbol, on actualment s’ha edificat el pavelló, era nomenat popularment com Camp de la Ferroviària o Camp de la Ferro.
El terreny d'esports era situat entre els actuals carrers de Berenguer de Palou, del Pare de Manyanet, de Bonaventura Gispert i del Camp del Ferro - en aquest darrer cas també mal anomenat- i de la plaça de Josep Cararach. Molt a prop del camp hi havia l'antiga fàbrica automobilística Hispano-Suiza, nacionalitzada el 1946 com ENASA -més coneguda com a Pegaso-, el rec Comtal, la fàbrica de Can Portabella i la masia de can Noera. A inicis dels anys seixanta s'hi edificaria el Centre de Formació Professional Accelerada Josep Maria Aleu i el 12 de juliol de 1965 s'inauguraven les instal·lacions esportives annexes, amb piscina inclosa, a càrrec de l'Obra Sindical d'Educació i Descans , traspassades el 1980 a la Direcció General de l'Esport de la Generalitat de Catalunya.
