Parc Turó del Caritg
Es tracta d’un gran parc (ocupa 6,1 hectàrees), inaugurat en diferents fases entre el 1990 i el 1999, i delimitat per l’avinguda de Salvador Espriu, l’avinguda d’en Caritg i el carrer de Pere Martell, al barri de Sistrells.
Al trobar-se sobre un turó, el parc ofereix vistes privilegiades de la ciutat de Badalona i del mar. Les seves dimensions també ofereixen la possibilitat d’aïllar-se totalment del soroll generat per la ciutat.
Parc d’estil forestal, aglutina un gran nombre d’espècies mediterrànies. La muntanya s’envolta de camins de sauló, alguns dels quals asseguren la terra amb travesses de tren. En aquest parc hi trobem pins, alzines, oms, tipuanes, braquiquítons, freixes, palmeres i planta arbustiva com ara els romanís, els marfulls, els llentiscles, les ginestes, els cotoneàsters, les heures i les estepes.
Una mica d’història.
Diverses excavacions efectuades durant la primera meitat del segle XX posaren al descobert diverses sepultures paleocristianes. Aquests enterraments es feien en cementiris romans ubicats prop de la Via Augusta, que passava a tocar de la muntanya. Actualment les restes han desaparegut, ja que durant molts anys hi hagué una extracció intensa d’argiles per a les bòbiles des de fa més de dos segles.
Gràcies a la seva situació privilegiada, durant el segle passat es va utilitzar com a posició defensiva, raó per la qual l’exèrcit espanyol l’ocupà fins als anys vuitanta.
----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Parque Turó del Caritg
Se trata de un gran parque (ocupa 6,1 hectáreas), inaugurado en diferentes fases entre el 1990 y el 1999, y delimitado por la avenida de Salvador Espriu, la avenida de en Caritg y la calle de Pere Martell, al barrio de Sistrells.
Al encontrarse sobre un cerro, el parque ofrece vistas privilegiadas de la ciudad de Badalona y del mar. Sus dimensiones también ofrecen la posibilidad de aislarse totalmente del ruido generado por la ciudad.
Parque de estilo forestal, aglutina un gran número de especies mediterráneas. La montaña se rodea de caminos de sauló, algunos de los cuales aseguran la tierra con travesías de tren. En este parque encontramos pinos, encinas, olmos, tipuanes, braquiquítons, fresnos, palmeras y planta arbustiva como por ejemplo los romaníes, los durillos, los lentiscos, las retamas, los cotoneàsters, las hiedras y las estepas.
Un poco de historia.
Varias excavaciones efectuadas durante la primera mitad del siglo XX pusieron a cuerpo descubierto varias sepulturas paleocristianas. Estos entierros se hacían en cementerios romanos ubicados cerca de la Vía Augusta, que pasaba a tocar de la montaña. Actualmente los restos han desaparecido, puesto que durante muchos años hubo una extracción intensa de arcillas para las bòbiles desde hace más de dos siglos.
Gracias a su situación privilegiada, durante el siglo pasado se utilizó como posición defensiva, razón por la cual el ejército español lo ocupó hasta los años ochenta.
