SANT ISCLE I SANTA VICTÒRIA DE TURBIÀS
 

(CAT)

El lloc de Turbiàs apareix tardanament en la documentació, en les visites que els delegats de l’arquebisbe de Tarragona realitzaren a les esglésies del bisbat d’Urgell els anys 1312-14, on figura la de Sant Iscle de Turbiàs. Tanmateix, l’advocació de sant Iscle, relacionada amb la vila d’Eres, apareix ja en un document de 1001 (o 1003), en què es fa donació a Santa Maria de la Seu d’un alou “in apendicio Sancti Adciscii in villa Heres…”. El mateix esment es retroba en una altra donació del 1017. L’any 1019 en les afrontacions territorials de les propietats llegades per la vescomtessa Sança a Santa Maria de la Seu s’esmenta l’església de Sant Iscle, entre Cornellana i el coll entre Aresuz i Aravell. Novament en una venda, datada entre el 1060 i el 1108, d’uns alous situats a la vall de Castellbò figura el terme de Sant Iscle, vinculat al de Sant Vicenç i al de Santa Coloma. En el llibre de la dècima del bisbat del 1391 consta l’església de Turbiàs, amb Guillem de Capdevila i Bernard Castell com a rectors. El lloc de Turbiàs pertanyia al vescomtat de Castellbò i era integrat al quarter de Castellbò. L’any 1575 l’església parroquial de Turbiàs, que tenia com a sufragànies les de Carmeniu i Eres, presentava deficiències en el paviment i la manca d’un reixat que separés la feligresia de l’altar, que podia fer-se tant de ferro com de fusta. L’any 1904 sols tenia la sufragània d’Eres, i ha passat a dependre darrerament de la parròquia de Castellbò.

(CAST)

El lugar de Turbiàs aparece tardíamente en la documentación, en las visitas que los delegados del arzobispo de Tarragona realizaron en las iglesias del obispado de Urgell los años 1312-14, donde figura la de Sant Iscle de Turbiàs. Sin embargo, la advocación de San Acisclo, relacionada con la ciudad de Eras, aparece ya en un documento de 1001 (o 1003), en que se hace donación a Santa María de la Sede de un alodio "in apendicio Sancti Adciscii in villa Heres ... ". El mismo mención se reencuentra en otra donación del 1017. En el año 1019 en las afrontacions territoriales de las propiedades legadas por la vizcondesa Sança a Santa María de la Sede se menciona la iglesia de Sant Iscle, entre Cornellana y el cuello entre Aresuz y Aravell. Nuevamente en una venta, fechada entre 1060 y el 1108, de unos alodios situados en el valle de Castellbò figura el término de Sant Iscle, vinculado al de San Vicente y el de Santa Coloma. En el libro de la décima del obispado de 1391 consta la iglesia de Turbiàs, con Guillem de Capdevila y Bernard Castillo como rectores. El sitio de Turbiàs pertenecía al vizcondado de Castellbó y era integrado en el cuartel de Castellbò. El 1575 la iglesia parroquial de Turbiàs, que tenía como sufragáneas las de Carmeniu y Eras, presentaba deficiencias en el pavimento y la falta de una verja que separara la feligresía del altar, que podía hacerse tanto de hierro como de madera. En 1904 sólo tenía la sufragánea de Eras, y ha pasado a depender últimamente de la parroquia de Castellbò.

(FRA)

La place de Turbiàs apparaît tardivement dans la documentation, dans les visites que les délégués de l'archevêque de Tarragone ont faites aux églises du diocèse d'Urgell dans les années 1312-14, où apparaît celle de Sant Iscle de Turbiàs. Cependant, l'invocation de Saint Iscle, liée à la ville d'Eras, apparaît déjà dans un document de 1001 (ou 1003), dans lequel une donation est faite à Santa Maria de la Seu in appendicio Sancti Adciscii dans la villa Heres… ». La même mention se retrouve dans une autre donation de 1017. En 1019 dans les affrontements territoriaux des propriétés léguées par la vicomtesse Sança à Santa Maria de la Seu on mentionne l'église de Sant Iscle, entre Cornellana et le col entre Aresuz et Aravell. De nouveau dans une vente, datée entre 1060 et 1108, de quelques lotissements situés dans la vallée de Castellbò apparaît le terme de Sant Iscle, lié à celui de Sant Vicenç et à celui de Santa Coloma. Le livre de la dîme de l'évêché de 1391 contient l'église de Turbiàs, avec Guillem de Capdevila et Bernard Castell comme recteurs. La place de Turbiàs appartenait au vicomté de Castellbò et était intégrée dans le quartier de Castellbò. En 1575, l'église paroissiale de Turbiàs, qui avait pour suffragettes celles de Carmeniu et d'Eres, présentait des carences dans le pavé et l'absence de grille qui séparait la paroisse de l'autel, qui pouvait être faite autant de fer que de bois. En 1904, il n'avait que le suffrage d'Eras, et est récemment devenu dépendant de la paroisse de Castellbò.

(ENG)

The place of Turbiàs appears late in the documentation, in the visits that the delegates of the archbishop of Tarragona made to the churches of the diocese of Urgell in the years 1312-14, where the one of Sant Iscle de Turbiàs appears.  However, the invocation of Saint Iscle, related to the town of Eras, already appears in a document of 1001 (or 1003), in which a donation is made to Santa Maria de la Seu in appendicio Sancti Adciscii in  villa Heres… ”.  The same mention is found in another donation from 1017. In 1019 in the territorial confrontations of the properties bequeathed by Viscountess Sança to Santa Maria de la Seu the church of Sant Iscle is mentioned, between Cornellana and the neck between  Aresuz and Aravell.  Again in a sale, dated between 1060 and 1108, of some allotments located in the valley of Castellbò appears the term of Sant Iscle, linked to the one of Sant Vicenç and to the one of Santa Coloma.  The book of the tithe of the bishopric of 1391 contains the church of Turbiàs, with Guillem de Capdevila and Bernard Castell as rectors.  The place of Turbiàs belonged to the viscounty of Castellbò and was integrated into the quarter of Castellbò.  In 1575 the parish church of Turbiàs, which had as suffragettes those of Carmeniu and Eres, had deficiencies in the pavement and the lack of a grate that separated the parish from the altar, which could be made so much of  iron as wood.  In 1904 he only had the suffrage of Eras, and has recently become dependent on the parish of Castellbò.