Rellinars a les teves mans és un projecte dut a terme pels geògrafs Joan Soler, Marc Malgosa i Marc Samper. La geocerca ha estat una de les peces clau per desenvolupar-lo i esperem que tot plegat ajudi a transmetre el missatge que volem donar: tenim a les nostres mans la possibilitat de conèixer i gaudir del patrimoni natural i cultural de Rellinars i la seva àrea influent, però de nosaltres depèn també la seva preservació i conservació.
La travessa dels Camins Perduts és una ruta de descoberta de la geografia, dels paisatges i del patrimoni que trobem entre les Serres de l’Obac i el massís de Montserrat. Una excursió dividida en tres etapes que enllaça els municipis de Rellinars, Sant Vicenç de Castellet, Castellgalí i Castellbell i el Vilar. Els tres itineraris estan pensats al detall amb l’ajuda de Carles Cornadó per ensenyar de primera mà aquest territori que sovint passa desapercebut. Així doncs, us presentem una proposta que s’ha anat construint i materialitzant a foc lent.
Cada etapa inclou un geoamagatall que complementa el passeig i permet observar i interpretar detalladament els elements més destacats.
Per obtenir les coordenades del contenidor cal respondre correctament les preguntes associades a una selecció de vuit espais emblemàtics del passeig. En darrera instància, substituirem les lletres de la fórmula pels valors aconseguits.
En concloure la travessa, tots els valors són necessaris per situar sobre el mapa la recompensa final: Quan els camins es retroben.
Distància: 13,7 quilòmetres
Desnivell positiu: 386 metres
Durada aproximada: 5 hores
PLAÇA DE CAN SEUBA
Aquest és, probablement, el racó més bonic de Rellinars. Molt ben conservada, està replena de cases dels segles XVI al XVIII, i el carreró segueix per sota un pont de travertí que uneix Cal Jaume i Ca l’Obrer.
VALOR A = Dels dos valors en verd de la placa dels bancs, el més alt.
MASIA DE CASAJOANA
La masia de Casajoana es va bastir en un entorn privilegiat des del punt de vista paisatgístic per la seva fascinant panoràmica del poble de Rellinars i l’immens Montserrat que imposa a tot observador. La casa, però, estava aïllada i havia de ser autosuficient la qual cosa havia de disposar d’un pou com a element essencial, però també una infraestructura que li permetés nodrir-se de la terra, per això havia de disposar de terres de conreu com trull, bassa i altres elements.
VALOR B = Localitzeu Roca Salvatge i la Farinera sobre el mapa i multipliqueu els números de filera corresponents.
COLL DE GIPÓ
El coll de Gipó és un encreuament estratègic situat a 533 m d’alçada entre les carenes del Ginebral i del Panissar. És també la línia divisòria dels termes municipals de Rellinars i Sant Vicenç de Castellet. En aquest indret hi conflueixen diferents camins i corriols.
L’origen d’aquest topònim guarda relació amb el Gipó, una antiga peça de vestir que cobreix el tronc des de l’espatlla fins a la cintura, cenyida i ajustada al cos, amb mànigues. Era una peça de roba masculina que els cavallers es van començar a posar a partir del segle XIV, substituint l’anterior gonella (que va passar a ser una peça femenina). Els cavallers se la posaven just sota l’armadura. Mentre la gonella es considerava, fins aleshores, una peça de roba interior, el gipó va passar a ser una peça de la indumentària civil.
VALOR C = En el sentit de la marxa, al costat dret de la fita de pedra hi ha una paraula. Quantes lletres té?
SANT JAUME DE VALLHONESTA
El conjunt patrimonial de Sant Jaume de Vallhonesta s’emplaça a la carena de la serra de Sant Jaume a tocar del camí ral de Barcelona a Manresa. En aquest espai hi trobem l’antic hostal, el mas, la capella i una era enrajolada. Surt documentat com a domini comtal el 1115 segurament estructurat a partir de diferents masies repartides per la geografia de la zona. Al llarg dels segles posteriors va canviar de propietat diversos cops i l’antic terme es va annexar a Sant Vicenç de Castellet al 1850.
El mas de Sant Jaume va ser, a més d’hostal, la masia més pròspera i rica de la contrada. Surt documentat per primer cop al segle XV, és un edifici de grans dimensions, avui dia molt deteriorat i que es troba en estat ruïnós. És d’origen medieval, es va anar engrandint per la prosperitat de l’economia agrària de la vinya i va arribar al màxim esplendor entre els segles XVII i XVIII. A principis del segle XX el mas estava en funcionament habitat per la família Riera. A partir dels anys 50 del segle XX va caure en l’abandó definitiu. S’hi recullen històries de bandolerisme i també de maquis durant la postguerra. A més a més, durant la Guerra del Francès va exercir funcions de caserna militar on hi havia un punt de comandament, però al 1811, durant la retirada francesa, el van incendiar. L’hostal tenia estable pels traginers i transeünts del camí ral.
VALOR D = Nombre de teules que formen la pica circular del trull on es premsava l'oliva. Només cal comptar les superiors.
RAVAL DE VALLHONESTA
L’enclavament de Vallhonesta, apareix documentat el 1115 com a domini comtal, es va estructurar al voltant d’uns pocs masos localitzats de forma dispersa pel seu terme. L’any 1352 comptava amb 13 focs, però les pestes del segle XIV i els conflictes del segle XV en va reduir la població a 4 focs. No és fins a principis del segle XVIII que es nota una recuperació substancial gràcies, en part, al creixement i expansió de l’agricultura.
Durant el segle XVIII Vallhonesta demostra un important dinamisme, amplia notablement la superfície conreada, desenvolupa una àmplia pagesia rabassaire a l’entorn sobretot dels masos de la Serra, Cal Forns, Cal Serracanta i Sant Jaume, i treu especial rendiment del pas pel seu terme del camí ral de Barcelona a Manresa. L’arribada de la fil·loxera l’any 1893 no atura el ritme productiu i els camps es replanten amb cep americà. Durant els primers anys del segle XX la vinya encara es manté viva, però a partir de la segona meitat del segle XX el pes urbà de Sant Vicenç de Castellet provoca l’abandonament de la majoria de cases i l’activitat agrícola queda reduïda a la mínima expressió.
Ens trobem a ca l'Anton. Aquesta casa es troba actualment en ruïnes però permet veure la seva estructura originària.
VALOR E = Al mur extern de ca l'Anton hi ha un valor de tres dígits que acaba en 7. Quins són els dos primers dígits?
SANT PERE DE VALLHONESTA
S’emplaça dins de l’antic terme de Vallhonesta. L’església es va bastir al segle XII, encara que l’absis correspon al segle XI com a part més vella del temple, tot i que hi ha traces d’una antiga església preromànica.
L’element que destaca més és el campanar amb quatre obertures en arc de mig punt i distribuït en dos pisos. També hi ha una sagristia. L’entrada a l’església és al vessant sud, que es va recuperar en una restauració als anys 50 del segle XX, deixant sense ús i tapiant l’entrada al mur de ponent. A dins es conserva un sarcòfag de pedra d’estil romànic.
Al mateix conjunt hi trobem la casa de Cal Campaner i la font del Pit-roig.
VALOR F = En aquest banc al costat del cementiri hi ha clavada una placa de ferro. Quants forats té?
COLL DE SANT BERNAT
Feta la inspecció per l’ermita avancem al mirador de Sant Bernat. Admirem una panoràmica sensacional del pla de Bages i les primeres muntanyes del Prepirineu. Per altra banda, si observem bé al terra, identificarem uns fòssils que formen part d’un jaciment.
VALOR G = En el bloc diagrama del plafó informatiu, quantes lletres "a" hi ha a la llegenda?
ROURE GROS DE RUBIÓ
Enllestim la primera etapa dels Camins Perduts en aquest roure mil·lenari, amb una soca i un tronc d’enormes dimensions. A la tardor podem gaudir del fullatge daurat, en contrast cromàtic amb les alzines i pins.
Es diu que malgrat un incendi el 1985, el pagès Rubió va fer mans i mànigues per mantenir-lo viu.
VALOR H = Busqueu la línia groga al tronc. El valor H correspon al nombre de forats que té aquesta línia.
OBTENCIÓ DE LES COORDENADES FINALS
N 41° 40.(A*B*C*D)-32932'
E 001° 52.(E*F*G*H)-7132'
Conserveu els vuit valors per aconseguir les coordenades finals.
Gaudiu de l'excursió, del paisatge i del mateix geoamagatall.