Rellinars a les teves mans és un projecte dut a terme pels geògrafs Joan Soler, Marc Malgosa i Marc Samper. La geocerca ha estat una de les peces clau per desenvolupar-lo i esperem que tot plegat ajudi a transmetre el missatge que volem donar: tenim a les nostres mans la possibilitat de conèixer i gaudir del patrimoni natural i cultural de Rellinars i la seva àrea influent, però de nosaltres depèn també la seva preservació i conservació.
La travessa dels Camins Perduts és una ruta de descoberta de la geografia, dels paisatges i del patrimoni que trobem entre les Serres de l’Obac i el massís de Montserrat. Una excursió dividida en tres etapes que enllaça els municipis de Rellinars, Sant Vicenç de Castellet, Castellgalí i Castellbell i el Vilar. Els tres itineraris estan pensats al detall amb l’ajuda de Carles Cornadó per ensenyar de primera mà aquest territori que sovint passa desapercebut. Així doncs, us presentem una proposta que s’ha anat construint i materialitzant a foc lent.
Cada etapa inclou un geoamagatall que complementa el passeig i permet observar i interpretar detalladament els elements més destacats.
Per obtenir les coordenades del contenidor cal respondre correctament les preguntes associades a una selecció de vuit espais emblemàtics del passeig. En darrera instància, substituirem les lletres de la fórmula pels valors aconseguits.
En concloure la travessa, tots els valors són necessaris per situar sobre el mapa la recompensa final: Quan els camins es retroben.
Distància: 12,9 quilòmetres
Desnivell positiu: 317 metres
Durada aproximada: 4 hores i 30 minuts
RAVAL DE BOADES
El raval de Boades s’ubica a un antic jaciment ibèric i una antiga vil·la romana on, segons la recerca arqueològica, hi ha uns primers indicis d’establiment humà des del segle VI aC. Posteriorment, es té constància de la presència romana durant l’època imperial. Segons els estudis, és la vil·la romana de la comarca més estudiada. No es coneixen els canvis d’establiment que hi va haver al lloc, però les Boades surten citades per primer cop el 1020 amb el nom de ipsas Buadas. L’any 1932 es va fer un primer estudi arqueològic. No es torna a fer una intervenció arqueològica fins al 1984 pel Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya.
Com a element destacat que ha arribat fins als nostres dies, l’exedra romana de l’època baix imperial; se'n té constància de principis del segle XX quan es dona a conèixer a l’obra “Arquitectura romana a Catalunya” de Puig i Cadafalch. És una cambra semicircular absidial entre dos masos del raval. La pedra és de proximitat i disposada com a opus vittatum amb carreus ben tallats i en filades horitzontals. Té una gran obertura d’arc de mig punt fet amb maons i teules de terra cuita.
VALOR I = Observeu l'únic balcó que hi ha a darrere de l'exedra. Quantes barres verticals té la barana?
FÀBRICA DE SANT JAUME
La fàbrica va ser edificada l'any 1896 per Jaume Marcet, de Vallhonesta, en terrenys que va adquirir a can Vilaseca de Boades. Inicialment era una fàbrica tèxtil i hi treballaven obrers de la rodalia, dels Comtals i de Manresa. Més tard va acollir diferents activitats: fabricació de paper, vidres per a llanternes, estació d'aigües de Sant Vicenç, derivats de les brises, tractaments tèrmics, materials de construcció. La propietat de l'edifici i el salt ha passat per diverses mans, entre elles el fabricant Armengol. Actualment és del Sr. Tomàs de Barcelona. L'aiguat de 1971 posà fi a la fàbrica, ja que la riuada inundà la planta baixa i arrasà la resclosa.
VALOR J = Nombre de branques principals que creixen del plataner més allunyat dels dos que hi ha a davant de la fàbrica.
AIGUABARREIG CARDENER-LLOBREGAT
Les aigües dels rius Cardener i Llobregat conflueixen en el terme de Castellgalí, a tocar de la urbanització de la Torre del Breny. En aquest aiguabarreig el cabal queda mig retingut degut a la gran resclosa construïda poc després, i que a través d'un canal portava aigua a la fàbrica Soler de Sant Vicenç de Castellet. Per a la construcció d'aquesta resclosa es va utilitzar pedra del monument funerari romà de la Torre del Breny. El lloc on les aigües del Cardener s’entreguen al Llobregat esdevé un ampli espai fluvial on la vegetació riberenca, sobretot àlbers i pollancres, hi creix majestuosament.
VALOR K = Quants pollancres, de dimensions semblants, ocupen aquesta esplanada al marge esquerre de l'aiguabarreig?
TORRE DEL BRENY
Es tracta d’un sepulcre en forma de creu que només se'n conserva el basament quadrat de deu per deu metres. A l’interior hi ha dues cambres rectangulars cobertes amb dues voltes de canó i, en conjunt, construït amb carreus ferms i regulars. Té una alçada de tres metres, però abans que fos desmuntat i destruït era molt més alt. Se sap per diferents il·lustracions, que hi havia hagut una masia adosada. Ara bé, és al 1870 que es desmunta part de la construcció per aixecar una resclosa al riu per portar aigua a una fàbrica de Sant Vicenç de Castellet.
VALOR L = Observeu, de lluny, la torre per dins. Compteu els blocs de pedra més grossos que, disposats de manera vertical, formen la porta que comunica les dues cambres interiors.
PONT DE SANT VICENÇ
Amb l'expansió del municipi a inicis del segle XX es va fer necessari modificar els sistema de comunicació entre les dues ribes del riu Llobregat. Durant la segona meitat del segle XIX es va construir una palanca, que junt amb el pas dels carros al mateix riu i una barca per les èpoques de més crescuda, eren els sistemes de pas per vianants i carruatges. La iniciativa de construir un pont més sòlid va sorgir del llavors alcalde Àngel Vila i Llonch, degut a la riuada que el 1913 es va endur per tercera vegada la palanca deixant al poble incomunicat. Els terrenys en els que va ser edificat el pont van ser donats per grans propietaris: Joan Calsina, Miquel Vives, Maria Ginferrer i Francesca Playà. Àngel Vila i Llonch fins i tot va actuar com a contractista de les obres del pont en no presentar-se cap empresa a la subhasta per l'adjudicació de l‘obra, i amb la intenció de que no es retardés més el començament. Es va iniciar la construcció el desembre del 1920, però malauradament l'agost del 1921 una riuada es va endur el que ja s'havia construït i es va haver de tornar a començar; Àngel Vila va dimitir ja que no disposava de recursos econòmics per continuar l'obra. El substituí el tinent d'alcalde, Enric Callís i Bey, que prosseguí les obres del pont, inaugurant-se el 8 de setembre de 1923. A L'any 1939, amb motiu de la Guerra Civil, amb la retirada de l'exèrcit republicà (el 26 de gener) (el 27 va entrar l'exèrcit franquista) es va volar el pont i fins el 1942 no es va acabar de reconstruir pel mateix autor del pont anterior, Eduard Peña, i obra feta per l'empresa Fomento de Obras y Construcciones S.A. L'any 1996 s'inicien les obres per ampliar el pont mantenint la mateixa estètica original. S'eixampla amb un carril més i dues voreres per vianants. Es va inaugurar el 8 de novembre de 1997. Durant l'any 2015 es van fer millores de seguretat a les voreres. El 26 de gener de 2014 es va inaugurar un monument commemoratiu, ubicat al lateral del pont, amb motiu del 75è aniversari de la seva voladura i dels 90 anys de la seva inauguració.
VALOR M = Cerqueu, als plafons, un document que correspon a la contribució especial per subvencionar les obres de construcció del pont. Quantes lletres "g" apareixen al text del document?
CASTELL DE CASTELLET
El castell de Castellet es va construir dalt d’un turó a la dreta del llit del riu Llobregat. Fou bastit molt probablement al segle X. El topònim de “Castellet” surt citat en diferents butlles papals.
Solament en resta la torre datada del segle XIII de forma quadrada i de 9 metres d’alçada. A l’interior hi havia hagut tres nivells, tot el conjunt unit amb morter de calç. La portada d’entrada està a la cara nord i té dues finestres d’arc de mig punt al nivell del primer pis. El castell està damunt d’un rocam que presenta inestabilitat i una accelerada erosió natural que hi ha causat esquerdes amb facilitat.
VALOR N = Quants esglaons de fusta hi ha?
RAVAL DEL FERRAN
Conjunt de cases de pagès agrupades format per: el Ferran, cal Marcó, cal Gella i cal Beguda. Està ubicat a l'esquerra del rasot de cal Tirot dominant una extensa zona de conreus cerealístics. Comunica al nord amb el Collet de Vilana i amb el serrat de la Beguda.
La masia antiga consta de planta baixa, pis i un segon en el cos central, que s'aixeca per sobre el volum dels cossos laterals. La coberta del cos central desaigua als laterals. El cos de llevant té la coberta a dues aigües però amb el carener paral·lel a les façanes llargues. El cos de ponent, que és per on tenia l'entrada la casa, té la coberta a un aiguavés, desaiguant a la mateixa façana. Al voltant hi ha edificacions annexes que s'han anat afegint amb els segles: corts, corrals, tines, era, etc.
VALOR O = Aquesta fita de pedra té dues lletres gravades. Associeu-les al valor que correspon a la seva posició de l'abecedari, i sumeu ambdós valors.
A1 B2 C3 D4 E5 F6 G7 H8 I9 J10 K11 L12 M13 N14
O15 P16 Q17 R18 S19 T20 U21 V22 W23 X24 Y25 Z26
Per exemple: si les lletres són PA, el valor O equival a 17, atès que P correspon a la posició 16 i A, a la posició 1, i 16 més 1 equival a 17.
EL SANTÓ
Aquesta casa rep el nom de Canyelles pel cognom de la família que en fou propietària entre els segles XVI i XVII. Anteriorment, i des del capbreu de 1328 (que és la primera vegada se cita), s'anomenava Mas de les Tàpies Jussanes, en contraposició al mas de les Tàpies Sobiranes (l’actual Ros). Francesc Singla, de Monistrol de Montserrat, vengué el mas Canyelles, el 7 de juliol de 1819, al comerciant manresà Vicenç Solernou, propietari de la casa de cal Centó de la Plana (a la Plana de l’Om). L’evolució del topònim fou de Vicenç → Vicentó →Centó → Sentó →Santó.
VALOR P = Compteu els forats sencers de la rajola. Nombre parell.
OBTENCIÓ DE LES COORDENADES FINALS
N 41° 39.(I*J*K*L)-4004'
E 001° 49.(M*N*O*P)-10602'
Conserveu els vuit valors per aconseguir les coordenades finals.
Gaudiu de l'excursió, del paisatge i del mateix geoamagatall.