Rellinars a les teves mans és un projecte dut a terme pels geògrafs Joan Soler, Marc Malgosa i Marc Samper. La geocerca ha estat una de les peces clau per desenvolupar-lo i esperem que tot plegat ajudi a transmetre el missatge que volem donar: tenim a les nostres mans la possibilitat de conèixer i gaudir del patrimoni natural i cultural de Rellinars i la seva àrea influent, però de nosaltres depèn també la seva preservació i conservació.
La travessa dels Camins Perduts és una ruta de descoberta de la geografia, dels paisatges i del patrimoni que trobem entre les Serres de l’Obac i el massís de Montserrat. Una excursió dividida en tres etapes que enllaça els municipis de Rellinars, Sant Vicenç de Castellet, Castellgalí i Castellbell i el Vilar. Els tres itineraris estan pensats al detall amb l’ajuda de Carles Cornadó per ensenyar de primera mà aquest territori que sovint passa desapercebut. Així doncs, us presentem una proposta que s’ha anat construint i materialitzant a foc lent.
Cada etapa inclou un geoamagatall que complementa el passeig i permet observar i interpretar detalladament els elements més destacats.
Per obtenir les coordenades del contenidor cal respondre correctament les preguntes associades a una selecció de vuit espais emblemàtics del passeig. En darrera instància, substituirem les lletres de la fórmula pels valors aconseguits.
En concloure la travessa, tots els valors són necessaris per situar sobre el mapa la recompensa final: Quan els camins es retroben.
Distància: 13,4 quilòmetres
Desnivell positiu: 568 metres
Durada aproximada: 5 hores
RAVAL DEL TEIXIDOR
El nucli del raval del Teixidor es troba sota el turó de l'Enric, a la desembocadura del torrent del Brogit i la riera de Marganell. Actualment es coneixen amb aquest nom les cases de Cal Botines, Ca l'Esperança, Cal Felions, Ca la Julita o Ca l'Oliveres (antic mas Xaragat), Cal Josepó, el Plaià, Cal Teixidor i Ferreroles Nou. Des del punt de vista administratiu s'hi inclouen les cases situades a l'altra banda de la carretera: Cal Putxet, Cal Joan del Putxet i Ferreroles Vell. La classificació parroquial inclou, a més a més, Cal Pinsà.
Tot i que forma part de Sant Cristòfol, pertany a la parròquia de Sant Vicenç de Castellbell. Aquesta dicotomia, afegida a l'aïllament de les cases, ha conferit un isolament social constatable, accentuat pel fet que la majoria de les famílies només hi residien temporalment.
Actualment es viu a totes, però fa uns anys, van rebre gent que venia a viure al poble per necessitats. Amb el temps, van baixar al nucli urbà i s'hi van instal·lar. Les úniques cases, però, on sempre hi han viscut els mateixos propietaris, són Ferreroles i Ferreroles Nou i Cal Joan del Putxet. Pel que fa a Cal Felions i Cal Llorenç, estan deshabitades des de principis de segle XX i gairebé enrunades.
Totes les cases, per la proximitat de la riera de Marganell, tenien el seu propi hort. Algunes duien a vendre l'excedent al mercat, a Montserrat o a Castellbell. Els bancals per a les vinyes eren molt minsos. S'hi van conreuar més aviat arbres. També tenia especial importància la ramaderia. Al costat de les petites explotacions de caire més familiar, n'hi havia d'especialitzades, com a Cal Josepó, amb vaques, i Ferreroles amb ovelles i cabres. A Cal Joan del Putxet hi havia cavalls.
VALOR Q = En aquest porxo de cal Josepó, hi ha una porta i un número de carrer al costat. Quin número és?
CAL PINSÀ
Situada al vessant esquerre del torrent dels Abadals, enclotada en l'encreuament de camins que ens poden conduir fins a Sant Cristòfol, el Burés, la riera de Marganell i el Morrolius. Es tracta d'una masia composta per diferents cossos que s'hi han anat afegint, conservant la tipologia amb els paraments de pedra vista que confereix unitat al conjunt. És de planta rectangular, formada per quatre cossos de diferents alçades. En general, consten de planta baixa i dos pisos. Les cobertes són de teules a dues aigües i amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. Hi ha dos cossos més petits amb els aiguavessos perpendiculars.
VALOR R = Quants pals horitzontals sumen les dues baranes de fusta del pont que travessa el torrent dels Abadals?
TURÓ DEL MARQUÈS
El turó del Marquès és una elevació de 358 metres sobre el nivell del mar, en el municipi de Castellbell i el Vilar. A la riba dreta del riu Llobregat al seu pas pel Burés. Destaca la seva geomorfologia, de forma piramidal, que el fa un indret de gran valor paisatgístic. Pel costat d'obaga el rega la riera de Marganell; per solella ho fa el torrent dels Abadals. Ambdós desemboquen al riu Llobregat per la seva llera dreta, que transcorre per la part oriental del turó, on el riu forma un meandre on s'aixeca el castell, en un costat, i l'església de Sant Vicenç, amb els camps del castell, a l'altre. Per la banda més occidental queda unit amb el turó del Pinsà, de 321 metres d'altitud. Per la banda del solell i especialment a la cara sud, presenta una àmplia cinglera, on els escaladors hi han equipat una via ferrada.
VALOR S = En arribar al pal de la senyera, al costat dret i a terra hi ha escrites dues lletres i el número dos mil. Substituïu les lletres pel seu valor numèric, i sumeu ambdós valors.
A1 B2 C3 D4 E5 F6 G7 H8 I9 J10 K11 L12 M13 N14
O15 P16 Q17 R18 S19 T20 U21 V22 W23 X24 Y25 Z26
Com a exemple, si les lletres fossin CA, el resultat seria 4.
PONT VELL DE CASTELLBELL
Pont d’origen medieval, amb una forma constructiva coneguda com a esquena d’ase per l’angle agut que forma a la part central i pendent als dos costats. També està format per quatre arcs de mig punt desiguals aixecats sobre uns pilars. La llum de l’arc més gran mesura trenta metres i un gruix aproximat de cinc metres d’amplada. Els pilars estan reforçats amb tallamars triangulars.
VALOR T = Mentre ens dirigim a la colònia Burès, quants desguassos hi ha a la part esquerra del pont?
EL BURÉS
Barri format al voltant de la fàbrica tèxtil que va fundar l’any 1874 l’industrial manresà Esteve Burés i Arderiu. També anomenat popularment Castellbell. L’any 1929 s’anomenava oficialment “Barrio del Burés”. S’ubica als peus del turó del Marquès i del castell, a la riba esquerra del riu Llobregat. I és on trobem el pont gòtic que facilitava la comunicació entre Barcelona i Manresa. A més de les naus industrials amb el canal i la resclosa, destaca el casino Burés i els habitatges dels antics treballadors. L’antic casino de la fàbrica Burés està ubicat davant mateix del pont Vell. Es va construir el 1934 sobre un podi aixecat del nivell del sòl. Consta d’una sola planta, rectangular, dividida en diversos trams: una terrassa que delimita amb el carrer, l’espai del bar, la sala d’actes i la caixa de la tramoia. La part més destacable d’aquest edifici és la seva façana, amb un programa ornamental neoclàssic, amb un predomini absolut de la simetria. A l’interior destaca la sala d’actes amb el paviment hidràulic i dues llotges d’època. Els habitatges dels antics treballadors estan en un bloc de pisos de planta baixa i quatre plantes a la confluència del camí del Burés i l’avinguda Pare Claret.
VALOR U = Distància a Olesa de Montserrat.
SANTA MARIA DEL VILAR
Església parroquial aixecada a l'extrem nord-occidental d'un serrat rocós que s'estén des del turó del Vilar fins als peus del turó del Puig. La masia del Puig tanca per aquest costat els límits sud-orientals del veïnat del Vilar. L'edifici actual es construeix a finals del XVIII, probablement damunt de l'antiga església romànica.
VALOR V = En aquest racó de la plaça hi ha la fita d'un circuit permanent d'orientació. Quantes agulles té la pinça que serveix per certificar el pas per aquest punt?
CAL GUIXA
Una casa de pagès situada al vessant occidental del solell que porta el seu nom. Es tracta d'una construcció humil, sense cap element destacable, però feta amb tècniques constructives tradicionals que han estat poc alterades en èpoques posteriors. És de planta rectangular i consta de diferents nivells seguint l'orografia del terreny.
VALOR W = Anelles que formen la cadena que penja del pal.
TURÓ DEL MONTCONILL
Posem punt final des del cim del Montconill, de 448 metres, presidit pel vèrtex geodèsic de l’ICGC, i amb una bonica panoràmica de Montserrat.
Durant els anys en què l’escletxa fou impracticable, l’accés al turó solament podia fer-se des del torrent del Puig (nord-oest) o bé el collet dels Bisbes, més amunt del collet dels Capellans (nord-est). Aquests són els autèntics topònims dels dos turons, tal com s’acredita en aquest mapa de la Diputació que té l’ICGC, així com diverses fonts i testimonis consultats coneixedors del territori i de la seva història.
La cultura popular, però, ha fet que avui es conegui erròniament com a turó de l’Escletxa el turó més elevat que queda a l’est de la serralada, que realment és el turó de Montconill. Totes les barraques de vinya que hi ha al seu voltant estan donades d’alta al Mapa de Patrimoni de Castellbell i el Vilar com barraques del turó de Montconill. El cim d’aquest turó, tot i constar en molta cartografia amb el topònim equivocat, consta en el llistat dels 100 cims de la FEEC, fet que encara li ha donat més popularitat.
VALOR X = Quin valor té la lletra gravada a la fita de pedra propera al cim del turó del Montconill?
A1 B2 C3 D4 E5 F6 G7 H8 I9 J10 K11 L12 M13 N14
O15 P16 Q17 R18 S19 T20 U21 V22 W23 X24 Y25 Z26
OBTENCIÓ DE LES COORDENADES FINALS
N 41° 37.(Q*R*S*T)-24567'
E 001° 53.(U*V*W*X)-21990'
Conserveu els vuit valors per aconseguir les coordenades finals.
Gaudiu de l'excursió, del paisatge i del mateix geoamagatall.