El rentador de Bullidura
Inicialment les aigües brollaven subterràniament i formaven una bassa (stagnum) a on abeurava el bestiar.
El rentador de Bullidura construït per en Joan Espunya Vila cap al 1900 és una mostra d’arquitectura popular d’inicis del segle XX. Fer la bugada, una pràctica reservada en aquell temps a les dones, va ser habitual fins ben entrat el segle XX quan van començar a aparèixer els electrodomèstics que van permetre realitzar aquestes tasques dins les cases.
Els safareigs van aportar comoditat a les dones, que van poder deixar d’anar al riu per rentar la roba i fer-ho dempeus, sotacobert i a prop de casa. El safareig era un lloc també de socialització —fer safareig— on hom s’assabentava del que passava al poble.
Antigament la Font d’on brollaven les aigües es deia Font bullidora, perquè l’aigua “bullia” i fumejava. Es a dir eren aigües termals .
El rentador estava dividit en tres seccions independents i sempre tenia aigua corrent procedent de la font que estava al costat mateix. A continuació hi havia un compartiment que s’utilitzava per remullar el cànem. També hi havia un abeurador per al bestiar. El rentador desaiguava en un rec que comunicava amb el riu Fluvià. El rec, actualment sec, encara existeix, tot i que està molt envaït per la vegetació. Val a dir que la gent pagava d’entre 10 a 20 cèntims per rentar la roba.
Cap a l’any 1928 que va ser un any de secada es va fer un petit pou per treure l’aigua però a 1 metre de profunditat ja va brollar. Avui en dia les fonts estan seques, però es podrien recuperar i fer que brollés de nou ? ........
