Apunts geològics
Tarragona se situa a l’extrem SE de la conca del Camp la qual pertany al sistema de conques que s’estenen al llarg de tota la franja costanera Catalana i que s’associen a l’obertura de la Mar Mediterrània. Aquest sector, al mateix temps també pertany al que es coneix amb el nom de promontoris mesozoics de Salou-Tarragona, els quals representen l’acabament SW de l’Alt de Bonastre.
A grans trets, en l’àmbit del municipi de Tarragona, els materials prequaternaris aflorants es poden dividir en dos grans grups: els dipòsits mesozoics i paleògens afectats pel plegament Alpí i, els dipòsits miocens associats a l’etapa distensiva neògena i al rebliment de la fossa del Camp.
Des d’un punt de vista estructural, els dipòsits mesozoics i paleògens a l’àmbit de Tarragona estan afectats per un sistema de plecs de direcció NE-SW vergents cap al NW. Des d’aquest punt cap a mar, l’estructura alpina ve governada per un sinclinal tancat amb el flanc SE invertit.
Les roques i les estructures mesozoiques i paleògenes estan fossilitzades per sediments marins neògens. El conjunt dels materials prequaternaris estan compartimentats per un sistema de falles normals.
Punt Punta del Miracle
Objectius: La discordança entre el Miocè i el Juràssic i les seves relacions geomètriques.
En aquesta parada s’observa com les roques del Miocè reposen discordantment damunt les dolomies juràssiques. Els conglomerats del Miocè es disposen horitzontalment i, les dolomies estan lleugerament plegades i a grans trets inclinades uns 30º cap al SE. En aquest punt la discordança es caracteritza per l’abundant nombre de perforacions realitzades per organismes litòfags que afecten les dolomies.
A la part marcada en ocre veiem les calcarenites bioclàstiques ocres molt fragmentades (del Miocè), en conjunt el Miocè representa una seqüència granodecreixent.
De color taronja veiem el nivell de bretxes carbonàtiques amb palets centimètrics angulosos, dolomítics, amb macrofòssils dispersos d'ostreids, clypesters, conus, etc. que passa progressivament a sostre a calcàries lumaquèl·liques (del Miocè).
A la zona blava observem les dolomies grises finament cristal·lines (dolmicrites) ben estratificades en bancs decimètrics a centimètrics. Uns 120m al NW a sostre de les dolomies hi ha un nivell de 80cm. de calcanerites amb abundants fragment de crinoids (ecrinita). Aquests materials podrien ser atribuibles al Toarcià (de Lias superior).
Entre la capa blava i taronja s'observa una superfície d'erosió important (hardgraund) amb abundants signes de bioerosió (perforacions).
Diàclasi
La diàclasi (del grec «διά» dia, 'a través de', i klasis, 'trencament') és una fractura en les roques que no va acompanyada de desplaçament, i que es tradueix en una superfície de discontinuïtat sovint micromètrica o virtual que travessa la roca, causada per refredament en les roques ígnies o per relaxament d'esforços en les roques sedimentàries.
El desplaçament no és res més que una mínima separació transversal. Així es distingeixen de les falles, fractures en què sí que hi ha un lliscament dels blocs. Són estructures molt freqüents.
No sol presentar-se una sola diàclasi, sinó famílies de diàclasis relacionades per l'origen i la direcció. Les diàclasis es disposen més o menys perpendicularment als plans d'estratificació.
L'estratificació i els plans d'estratificació
L’estratificació , la capa que es produeix en la majoria de roques sedimentàries i en aquellesa la superfície de la Terra es van formar roques ígnies , a partir de colades de lava i dipòsits fragmentaris volcànics. Les capes oscil·len entre diversos mil·límetres i molts metres de gruix i varien molt de forma. Els estrats poden anar des de làmines primes que cobreixen molts quilòmetres quadrats fins a gruixuts cossos semblants a les lents que s’estenen només uns metres lateralment.
Els plans de separació, o separació entre capes de roca individuals, s’anomenen plans d’estratificació. Són horitzontals on els sediments es dipositen com a capes planes i presenten una inclinació on el lloc de deposició era una superfície inclinada. La superfície inferior d’un l'estrat s'adapta aproximadament a les irregularitats de la superfície subjacent; el pla d'estratificació per sobre de l'estrat, però, tendeix a ser gairebé horitzontal.
L’estratificació en roques sedimentàries pot resultar de canvis en la textura o la composició durant la deposició; també pot resultar de pauses de deposició que permetin als dipòsits més antics experimentar canvis abans que els cobreixin sediments addicionals. Per tant, una seqüència d’estrats pot aparèixer com a alternances de partícules gruixudes i fines, com una sèrie de canvis de color resultants de diferències en la composició mineral , o simplement com a capes d’aspecte similar separades per diferents plans de separació. No existeix cap relació directa entre el gruix i l’extensió dels estrats i la velocitat de deposició o el temps representat; per exemple, un estrat de pedra calcària de 2,5 cm (1 polzada) de gruix pot trigar més a formar-se que un estrat de gres de 3 m (10 peus) de gruix. La causa més comuna d’estratificació és la variació de la capacitat de transport de l’agent dipositant. L’aigua i el vent classifiquen els sediments segons la mida, el pes i la forma de les partícules, i aquests sediments s’estableixen en capes d’ homogeneïtat relativa . Les diferències en la composició dels sediments resultants de diferents fonts i la variació del sediment provocada pel canvi en els agents de deposició també condueixen a l'estratificació.
Quan les capes s’han deformat, es conserva el registre dels moviments passats de la superfície terrestre a l’estratificació, cosa que permet interpretar esdeveniments geològics i permetre resultats pràctics com la ubicació de jaciments minerals, camps de petroli i embassaments d’aigües subterrànies.
Preguntes que cal respondre i Foto
- - En quina de les zones es poden observar majoritàriament les diàclasis? a) ocre , b) taronja o c) blava
- - Cap a quina direcció apunten els plans d'estratificació? a) NE b) S c) SE
- - Quins són els dos elements que classifiquen millor els sediments?
- - Fes-te una fotografia amb un distintiu de l'equip o teva al punt inicial de l'earthcatxé.
Aneu als waypoints indicats i resoldreu fàcilment les respostes.
- IMPORTANT: una fotografia vostra amb un identificatiu del vostre equip a les coordenades és OBLIGATÒRIA després de respondre les preguntes i per poder logar l'earthcatxé
Questions you need to answer (in order to log the earthcache) & Photo
- - In which of the areas can diaclases be mostly observed? a) ocher , b) orange or c) blue
- - In which direction do the stratification plans point? a) NE b) S c) SE
- - Which are the two elements that best classify sediments?
- - Take a picture with a team badge or yours at the starting point of the earthcache.
Go to the waypoints marked and you'll solve it quickly
- IMPORTANT: Your photo with a identification of your geocaching team at the provided coordinates is REQUIRED after answering questions and in order to log the earthcache
Preguntas a responder (para poder loguear el earthcache) y Foto
- - En cuál de las zonas se pueden observar mayoritariamente las diaclasas? a) ocre , b) naranja o c) azul
- - Hacia qué dirección apuntan los planos de estratificación? a) NE b) S c) SE
- - ¿Cuáles son los dos elementos que clasifican mejor los sedimentos?
- - Hazte una fotografía con un distintivo del equipo o tu el punto inicial del earthcaché.
Dirígete a los waypoints marcados y lo resolverás rápidamente
- IMPORTANTE : Una fotografía vuestra con un identificativo de su equipo en las coordenadas es OBLIGATORIA después de responder las preguntas y para poder loguear el earthcache.
