Skip to content

Sant Baldiri Ibero-Romànica Traditional Cache

This cache has been archived.

Drareg99: Catxé expoliat, me l'han usurpat, moltes gràcies a totxs aquellxs que l'heu pogut fer i participar, MGPVenir.

More
Hidden : 5/9/2021
Difficulty:
1.5 out of 5
Terrain:
1.5 out of 5

Size: Size:   small (small)

Join now to view geocache location details. It's free!

Watch

How Geocaching Works

Please note Use of geocaching.com services is subject to the terms and conditions in our disclaimer.

Geocache Description:


Català

Situació:
L’església parroquial de Sant Boi és emplaçada a la part alta de la vila, sota el solar de l’antic castell, avui ocupat per un hotel. La façana del temple bastida sobre l’obra romànica és la que dóna al carrer de la Pau.

Història:
La primera parròquia de la vila de Sant Boi va ser construïda al lloc de l’antiga cisterna o dipòsit romà que en els primers segles de l’Imperi proveía d’aigua la vila. La fundació de la parròquia de Sant Baldiri degué realitzar-se molt poc després de la conquesta del lloc pels comtes barcelonins, segurament no gaire després de la invenció i el trasllat de les relíquies del sant a Nimes el 878, potser entre aquesta data i la fi de segle.

L’any 966 els executors del testament del comte Mir donaren a l’església catedral de Barcelona les esglésies del castell de Cervelló, això és, Sant Esteve i Sant Vicenç, les esglésies de Torrelles, Santa Eulàlia de Pallejà i la de Sant Boi, totes amb les seves parròquies, delmes, primícies i ofertes dels fidels. El fet que Guillem de Santmartí, el 994, en reparació per haver-se apoderat de la Granada, afirmi que la hi havia venut el seu pare i que aquest, al seu torn, l’havia adquirida del comte Mir, dóna a entendre que aquest comte disposà de l’església dues vegades. En realitat, però, el que el comte Mir vengué a Galí no va ser l’església, sinó els seus delmes i les primícies. Ho sabem perquè la carta original de venda del comte Mir a Galí, el 1054, fou aportada com a prova per Guillem Oliva de Salsanes en el plet que sostenia contra el bisbe Guislabert de Barcelona sobre la sagrera del cementiri de Sant Baldiri. Guillem Oliva de Salsanes i la seva muller Ermengarda pledejaren contra el bisbe pel cementiri de Sant Baldiri, que tenien com a bé alodial, tal com demostraren. Per contra, el bisbe Guislabert, ni per testimonis vivents ni per escriptures no va poder demostrar que el cementiri fos de la seva església, per la qual cosa el jutge sentencià que el dit cementiri fos irrevocablement alou propi de Guillem Oliva de Salsanes i de la seva muller Ermengarda. Es dictaminà, això no obstant, que se servés l’antiga consuetud i que els morts hi fossin enterrats. El bisbe Guislabert ja havia sostingut un altre plet per raó d’aquesta església. Va ser el 1040, amb Eliarda, senyora de Cervelló, a qui li fou reconegut el dret de posseir els delmes.

El 1060 el bisbe Guislabert infeudà a Guilla de Besora, vídua de Mir Geribert, i als seus fills Gombau, Arnau i Ramon, el feu episcopal que havien tingut Gombau de Besora i Mir Geribert, que era la parròquia de Sant Baldiri, amb dues parts dels delmes que li pertocaven. L’any 1040 Escluva llegà la tercera part del vi vell, la del pa i del vi novell que tenia per a cobrir l’església de Sant Baldiri, cosa que permet deduir que l’edifici ja devia tenir construïdes les parets laterals i, potser, vist que la deixa és tan concreta, havien començat a bastir la volta. Sabem, així, que l’església romànica de Sant Boi va ser edificada durant l’episcopat del bisbe Guislabert (1035-1062), el prelat que pledejà pel seus delmes i pel seu cementiri. Aquesta església va ser reformada amb un absis poligonal gòtic i un campanar poligonal bastit sobre el cimbori romànic. Entre el 1626 i el 1638 s’obrí la capella del Roser, l’embocadura de la qual és la gran obertura que es veu en la nau romànica. Finalment, entre el 1710 i el 1752 es construí un temple de nova planta, la gran església barroca que substituí definitivament la romànica. S’alçà defora l’àmbit d’aquesta, que és el de l’antiga cisterna romana, però n’aprofità el mur sud romànic com a base de la paret nord del nou temple.

Església:
De l’església romànica conservem part del mur me-ridional, amb quatre dels arcs que engruixien les parets de la cisterna romana, aprofitades com a perimetrals del temple. Són els que es veuen des del carrer de la Pau, lloc on es feren unes excavacions arqueològiques l’any 1984. L’estructura arquitectònica preexistent —la cisterna romana— condicionà fortament l’edifici romànic, que tenia una llargada d’uns 30 m i una amplada d’uns 10. L’absis, de 7 m de llarg, era edificat també dins l’estructura retangular de la cisterna, per la qual cosa era igual d’ample que la nau. Entre la nau i l’absis hi havia un cos intermedi que sembla que era una mena de transsepte elevat o cimbori rudimentari. Se’n conserva la part superior de la paret de migdia, avui incorporada a la façana lateral del temple barroc; les voltes de les capelles laterals d’aquest són visibles des del pis de sobre. Damunt mateix d’aquesta mena de transsepte, separat per una motllura classicitzant, hi ha l’arrencada del campanar poligonal que es va alçar segurament al segle XVI; era adossat al temple, tal com encara es pot apreciar. L’obra romànica i la del XVI són diferenciades clarament per la talla de la pedra i per l’aparell, de gres roig i gres grisós respectivament. Hi havia quatre arcades a cada banda de la nau; després, vers llevant, una arcada d’ull més ample formava com una mena de creuer rudimentari, sobre el qual s’alça el cimbori o transsepte alt; el seu àmbit és assenyalat, a més, per uns arcs torals que partien dels pilars de separació entre arcosolis. A continuació del creuer, ja dins el recinte absidal, sembla que n’hi havia dos a cada costat. D’aquests arcosolis, se’n veuen quatre. El primer, entrant al carrer de la Pau des de la plaça de l’Església, correspon a una de les capelles absidals. El segon, més gran i més mal conservat, correspon al creuer. Després ve el gran arc irregularment tapiat de la capella del Roser, del segle XVII i, a continuació, dues arcades més, la primera quasi igual —bé que força més mal conservada— que la segona i aquesta un xic més petita.


La sagrera de l’església de Sant Boi és documentada el 1054. En les excavacions arqueològiques efectuades l’any 1984 pel Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya es van trobar 8 sitges de forma ovoide força grans —n’hi ha que arriben fins a 4 m de fondària—, alguna encara amb la llosa de coberta. Eren situades al llarg de l’eix de la nau. Segons els arqueòlegs eren reblertes de terres amb materials de l’època ibèrica a la medieval i, en algun cas, moderna. Si en un primer informe suposaven que eren contemporànies de les tombes, més recentment, i tenint en compte que dues sitges perforen sengles sepultures, diuen que corresponen a un segon moment, sense concretar.

Necròpoli:
El cementiri devia ser situat, com és habitual, a migdia o a tramuntana de l’església, espais actualment edificats. En el transcurs de l’excavació abans esmentada es van localitzar dins l’església 18 enterraments, que segons els arqueòlegs eren anteriors al segle XI. Uns són situats en una franja de terreny paral·lela als murs laterals i altres a l’eix longitudinal de la nau. Hi ha 8 tombes d’adults i 8 d’infants i dues tombes amb un adult i un infant, segurament mare i fill morts en el part. En totes el cap del difunt mira cap a l’altar. Les dels adults són excavades en l’opus signinum romà i la roca en fossa rectangular amb els extrems arrodonits (n’hi ha una de forma trapezoidal) i sense capçalera diferenciada. Le s infantils, la meitat de les quals són de nadons, són tombes ovalades, menys una que és antropomorfa, com les dues tombes mixtes. Les cobertes són de lloses de llicorella o de carreus ben tallats. En un cas la coberta era feta amb un morter molt bo, imitació del signinum del paviment. Cap de les tombes no contenia eines, armes ni ornaments. Aquestes tipologies donarien una datació dins del segle X. En canvi, les tombes, la caixa de les quals era formada per grans lloses de pissarra o construïda amb pedra i morter, serien d’un moment posterior, entre els segles XI i XII.


Castellano

Situación:
La iglesia parroquial de Sant Boi es emplazada en la parte alta de la ciudad, bajo el solar del antiguo castillo, hoy ocupado por un hotel. La fachada del templo construida sobre la obra románica es la que da a la calle de la Paz.

Historia:
La primera parroquia de la villa de Sant Boi fue construida en el lugar de la antigua cisterna o depósito romano que en los primeros siglos del Imperio abastecer de agua la ciudad. La fundación de la parroquia de Sant Baldiri debió realizarse muy poco después de la conquista del lugar por los condes barceloneses, seguramente no mucho después de la invención y el traslado de las reliquias del santo en Nimes el 878, tal vez entre esa fecha y la fin de siglo.


El año 966 los ejecutores del testamento del conde Mir dieron en la iglesia catedral de Barcelona las iglesias del castillo de Cervelló, esto es, San Esteban y San Vicente, las iglesias de Torrelles, Santa Eulalia de Pallejà y la de Sant Boi, todas con sus parroquias, diezmos, primicias y ofertas de los fieles. El hecho de que Guillermo de Santmartí, el 994, en reparación por haberse apoderado de la Granada, afirme que la había vendido su padre y que éste, a su vez, la había adquirido del conde Mir, da a entender que este conde dispuso de la iglesia dos veces. En realidad, sin embargo, lo que el conde Mir vendió a Galí no fue la iglesia, sino sus diezmos y las primicias. Lo sabemos porque la carta original de venta del conde Mir a Galí, en 1054, fue aportada como prueba por Guillem Oliva de Salsanes en el pleito que sostenía contra el obispo Guislabert de Barcelona sobre la sagrera del cementerio de Sant Baldiri. Guillem Oliva de Salsanes y su esposa Ermengarda pleitear contra el obispo por el cementerio de Sant Baldiri, que tenían como bien alodial, tal como demostraron. Por el contrario, el obispo Guislabert, ni por testigos vivientes ni por escrituras no pudo demostrar que el cementerio fuera de su iglesia, por lo que el juez sentenció que dicho cementerio fuera irrevocablemente alodio propio de Guillermo Oliva de Salsanes y de la su esposa Ermengarda. Se dictaminó, sin embargo, que se sirve la antigua costumbre y que los muertos fueran enterrados. El obispo Guislabert ya había sostenido otro pleito por razón de esta iglesia. Fue en 1040, con Eliardis, señora de Cervelló, a quien le fue reconocido el derecho de poseer los diezmos. 

El 1060 el obispo Guislabert enfeudó a Guilla de Besora, viuda de Mir Geribert, ya sus hijos Gombau, Arnau y Ramón, el feudo episcopal que habían tenido Gombau de Besora y Mir Geribert, que era la parroquia de Sant Baldiri, con dos partes los diezmos que le correspondían. El año 1040 Escluva legó la tercera parte del vino viejo, la del pan y del vino nuevo que tenía para cubrir la iglesia de Sant Baldiri, lo que permite deducir que el edificio ya debía tener construidas las paredes laterales y, tal vez , visto que la deja es tan concreta, habían comenzado a construir la bóveda. Sabemos, así, que la iglesia románica de Sant Boi fue edificada durante el episcopado del obispo Guislabert (1035-1062), el prelado que pleiteó por sus diezmos y por su cementerio. Esta iglesia fue reformada con un ábside poligonal gótico y un campanario poligonal construido sobre el cimborrio románico. Entre el 1626 y en 1638 se abrió la capilla del Rosario, la embocadura es la gran apertura que se ve en la nave románica. Finalmente, entre el 1710 y en 1752 se construyó un templo de nueva planta, la gran iglesia barroca que sustituyó definitivamente la románica. Se levantó afuera del ámbito de la misma, que es el de la antigua cisterna romana, pero aprovechan el muro sur románico como base de la pared norte del nuevo templo.

Iglesia:
De la iglesia románica conservamos parte del muro me-ridional, con cuatro de los arcos que engrosaban las paredes de la cisterna romana, aprovechadas como perimetrales del templo. Son los que se ven desde la calle de la Paz, lugar donde se hicieron unas excavaciones arqueológicas en 1984. La estructura arquitectónica preexistente -la cisterna romana- condicionó fuertemente el edificio románico, que tenía una longitud de unos 30 my una anchura de unos 10. el ábside, de 7 m de largo, era edificado también dentro de la estructura rectangular de la cisterna, por lo que era igual de ancho que la nave. Entre la nave y el ábside había un cuerpo intermedio que parece que era una especie de transepto elevado o cimborrio rudimentario. Se conserva la parte superior de la pared de mediodía, hoy incorporada en la fachada lateral del templo barroco; las bóvedas de las capillas laterales de este son visibles desde el piso de arriba. Encima mismo de este tipo de transepto, separado por una moldura clasicizante, está el arranque del campanario poligonal que se alzó seguramente en el siglo XVI; era adosado al templo, tal como aún se puede apreciar. La obra románica y la del XVI son diferenciadas claramente por la talla de la piedra y por el aparato, de gres rojo y gres grisáceo respectivamente. Había cuatro arcadas a cada lado de la nave; después, hacia levante, una arcada de ojo más ancho formaba como una especie de crucero rudimentario, sobre el que se alza el cimborrio o transepto alto; su ámbito es señalado, además, por unos arcos torales que partían de los pilares de separación entre arcosolios. Después del crucero, ya dentro del recinto absidal, parece que había dos a cada lado. De estos arcosolios, se ven cuatro. El primero, entrando en la calle de la Paz desde la plaza de la Iglesia, corresponde a una de las capillas absidales. El segundo, más grande y peor conservado, corresponde al crucero. Después viene el gran arco irregularmente tapiado de la capilla del Rosario, del siglo XVII y, a continuación, dos arcos más, la primera casi igual -aunque bastante más mal conservada- que la segunda y esta un poco más pequeña sin concretar.

La sagrera de la iglesia de Sant Boi es documentada en 1054. En las excavaciones arqueológicas efectuadas en 1984 por el Servicio de Arqueología de la Generalidad de Cataluña se encontraron 8 silos de forma ovoide fuerza grandes -hay que llegan hasta 4 m de profundidad-, alguna aún con la losa de cubierta. Eran situadas a lo largo del eje de la nave. Según los arqueólogos eran rellenadas de tierras con materiales de la época ibérica en la medieval y, en algún caso, moderna. Si en un primer informe suponían que eran contemporáneas de las tumbas, más recientemente, y teniendo en cuenta que dos silos perforan sendas sepulturas, dicen que corresponden a un segundo momento, sin concretar.

Necrópolis:
El cementerio debía ser situado, como es habitual, a mediodía o en norte de la iglesia, espacios actualmente edificados. En el transcurso de la excavación antes mencionada se localizaron dentro de la iglesia 18 enterramientos, que según los arqueólogos eran anteriores al siglo XI. Unos son situados en una franja de terreno paralela a los muros laterales y otros al eje longitudinal de la nave. Hay 8 tumbas de adultos y 8 de niños y dos tumbas con un adulto y un niño, seguramente madre e hijo muertos en el parto. En todas la cabeza del difunto mira hacia el altar. Las de los adultos son excavadas en el opus signinum romano y la roca en fosa rectangular con los extremos redondeados (hay una forma trapezoidal) y sin cabecera diferenciada. Le s infantiles, la mitad de las cuales son de bebés, son tumbas ovaladas, menos una que es antropomorfa, como las dos tumbas mixtas. Las cubiertas son de losas de pizarra o de sillares bien cortados. En un caso la cubierta era hecha con un mortero muy bueno, imitación del signinum del pavimento. Ninguna de las tumbas no contenía herramientas, armas ni ornamentos. Estas tipologías darían una datación dentro del siglo X. En cambio, las tumbas, la caja de las que era formada por grandes losas de pizarra o construida con piedra y mortero, serían de un momento posterior, entre los siglos XI y XII.

Font: https://www.enciclopedia.cat/materia/art?title=&page=441


IMPORTANT: Deixeu el Catxé ben camuflat i ben tapat, igual que us l'heu trobat, Moltes Gràcies.
IMPORTANTE: Dejad el Caché bien camuflado y bien tapado, igual que os lo habeis encontrado, Muchas Gracias.

PD: El meu primer catxé ! ♥


Additional Hints (Decrypt)

- Cre nyyà ba cnffnin y'nvthn. - Cbe nyyí qbaqr cnfnon ry nthn.

Decryption Key

A|B|C|D|E|F|G|H|I|J|K|L|M
-------------------------
N|O|P|Q|R|S|T|U|V|W|X|Y|Z

(letter above equals below, and vice versa)