Fòssils mil·lenaris a la plaça del Mercadal de Reus
CATALÀ
A la plaça del Mercadal de Reus es poden trobar nombrosos fòssils de mol·luscs marins mil·lenaris entre les diferents llambordes que formen l’empedrat.
Què és un fòssil?
Un fòssil és qualsevol evidència de vida prèvia a l'Holocè (anterior a fa uns 100.000 anys), encara que alguns científics consideren fòssils o subfòssils, aquells que tenen una edat compresa entre 10.000 i 100.000 anys. Aquesta evidència de vida pot ser:
Restes inorgàniques d'éssers vius, com ara closques, petxines, ossos o dents; que normalment han experimentat algun tipus de reacció química, que ha conduït a la transformació (aragonit en calcita) o substitució (aragonit per sílice o pirita) dels minerals originals que el formaven.
Restes orgàniques diverses com teixits vegetals o animals, excrements, etc., que es conserven rares vegades per processos de mineralització (substitució de matèria orgànica per sílice o òxids, fosfats, carbonització, etc.) o per estar inclosos en substàncies, que els preserven de la descomposició, com ara l'ambre, l'asfalt, el gel o la sal.
Motlles. En nombroses ocasions les restes orgàniques i inorgàniques dels éssers desapareixen, però es conserven els seus motlles interns o externs i impressions, que s'originen per la cristal·lització de minerals al seu interior o exterior, i més comunament per la cimentació del sediment al que es troben englobats, o que els omple.
Estructures originades per l'activitat dels éssers vius (petjades, pistes, galeries, perforacions, etc.), que es denominen amb el vocable “icnofòssil”.
On es formen els fòssils?
Els fòssils, excepte rares excepcions (cineretes volcàniques), només es troben associats a roques sedimentàries, i dins d'aquestes, a aquelles que posseeixen una o diverses de les característiques següents:
Gra fi; com més petita sigui la mida de les partícules que componen el sediment, millor es podran conservar les restes dels éssers vius, ja que; els sediments fins es dipositen en medis poc agitats, on l'erosió és escassa i la circulació de fluids que dissolguin les restes serà menor, hi haurà menys oxigen i per tant menys “depredadors” i menys oxidació de la matèria orgànica, els motlles conservaran els detalls més delicats, etc. Els conglomerats no solen contenir fòssils i quan els posseeixen estan normalment molt deteriorats, conservant-se només aquelles parts dures molt resistents, com ara fragments d'ossos, closques de grans equinoderms, valves d'ostres, etc.
Mitjans reductors o poc oxigenats; en aquests mitjans la matèria orgànica triga més a descompondre's (no s'oxida) i el nombre d'organismes (detritívors, litòfags, etc.), que de manera o altra destrueixen els cadàvers és menor.
Origen primari; les roques sedimentàries que procedeixen de la transformació diagenètica d'altres roques solen mancar de fòssils. La majoria de les dolomies procedeixen de la substitució en calcàries de Ca+2 per Mg+2, cosa que comporta la destrucció dels fòssils, apareixent en alguns casos indicis d'aquests (fantasmes). Només en algunes dolomies com les del Bec de la Carn a Granada, contenen fòssils ben conservats.
Poc solubles; en dissoldre's les roques se solen dissoldre els fòssils que hi ha, per això no solen trobar-se fòssils al guix, l'anhidrita, la sal, etc. També cal tenir en compte que aquest tipus de roques es formen en mitjans on la vida és escassa.
Mitjans aquàtics de baixa energia com a fons marins, llacunes costaneres, maresmes, pantans i llacs. Els fòssils estaran millor preservats en roques originades en aquests mitjans on l'erosió és escassa i predomina la deposició de sediments que protegeixen les restes d'éssers vius de la seva destrucció.
Classificació
1. Foraminífers: Els foraminífers són organismes unicel·lulars i eucariotes, proveïts de petxina mineralitzada per carbonats i en alguns casos per sílice o altres substàncies, que pertanyen al regne dels protistes. Van aparèixer al Càmbric (principis del Paleozoic) i persisteixen actualment en infinitat d'ambients marins; poblant des del litoral fins als fons de mars i oceans càlids i freds.
2. Esponges: Les esponges són animals molt poc evolucionats, constituïts per diferents tipus de cèl·lules que no arriben a formar teixits pròpiament dits i que per tant no tenen també òrgans.
Com a característica general destaca tenir un cos molt porós, que dóna nom al tall, travessat per un laberint de canals que solen desembocar en una cavitat central. Posseeixen un esquelet format per proteïnes (col·lagen) juntament amb espícules de sílice (òpal) o de carbonat (calcita o aragònit) i més comunament per col·lagen en forma d'espongina o per col·lagen i carbonats massius.
3. Braquiòpodes: Són invertebrats marins, filtradors, bentònics i sèssils, que vivien i viuen fixats al substrat oa altres organismes bentònics per un peduncle carnós, cimentats per una de les valves o ancorats mitjançant espines. Actualment persisteixen unes 260 espècies (unes 30 a les costes espanyoles) agrupades en uns 120 gèneres, però se n'han descrit uns 4500 gèneres fòssils. Van viure a tot tipus de mars ia profunditats que poden oscil·lar des de 0 a 6000 m. Apareixen al Càmbric inferior, sent importants fòssils guia al Paleozoic i Juràssic, a partir del qual comença la seva regressió.
4. Celenteris: constitueixen un conjunt d'animals molt poc evolucionats, que tenen teixits, però no tenen òrgans pròpiament dits, llevat dels relacionats amb la reproducció.
Dins aquest tall s'agrupen animals que presenten aspectes molt diversos però emparentats evolutivament entre si, que posseeixen: simetria radial, una cavitat central amb un únic orifici, que actua tant de boca com d'anus, el blastopor, i un cos tou, més o menys circular, del qual parteixen nombrosos tentacles, que solen posseir cèl·lules urticants (cnidoblasts) que donen nom al tall.
5. Mol·luscs:
• Bivalves: Són mol·luscs aquàtics d'esquelet extern, constituït per dues valves articulades en una xarnel·la i unides per un lligament a la part dorsal, que generalment obre les valves quan es relaxen els dos músculs abductors als bivalves dimiaris, o ell únic múscul abductor que posseeixen els bivalves monomiaris. Vulgarment les anomenem "cloïsses" i constitueixen exemples representatius d'aquest grup la grinyola, la veiera, l'ostra, els musclos, etc.
• Gasteròpodes: Els gasteròpodes són mol·luscs que normalment presenten esquelet extern (cargols aquàtics i terrestres), encara que en alguns està molt reduït i és intern o ha desaparegut com en els llimacs. L'exoesquelet està format per una única valva cònica, que excepte excepcions (llapes, fisureles, etc.) està enrotllada helicoïdalment i de vegades tenen una peça còrnia o carbonatada que serveix de tapadora, l'opercle.
• Cefalòpodes: Són un grup de cefalòpodes (com els pops, sípies i calamars) amb petxina externa dividida en càmeres per envans replegats en el contacte amb aquesta. Els envans estan travessats per un o dos sifons que les comunica (com els actuals nautilus, però en posició ventral). La morfologia que presenten les petxines és molt variada, encara que majoritàriament sol ser cònica i enrotllada en espiral.
9. Equinoderms: Són invertebrats marins caracteritzats per presentar: un endoesquelet compost per plaques de carbonat càlcic, simetria pentarradial més o menys manifesta i un conjunt d'òrgans exclusius d'aquest tall, que formen el sistema ambulacral. En el cas d'alguns equinoïdeus i dels holoturoïdeus, la simetria es redueix a bilateral, encara que poden mantenir una distribució pentàmera d'alguns dels seus òrgans.
10. Vertebrats: Els vertebrats són un subfil molt divers de cordats que comprèn els animals amb espina dorsal o columna vertebral, composta de vèrtebres.
11. Altres: Algues i vegetals,Briozous, cucs, escafòpodes, crustacis, icnofòssils.
Per poder registrar aquest earthcatxé, haureu de fer-me arribar per missatgeria de geocaching.com les respostes a les següents preguntes:
1. Per què una evidència de vida sigui considerada com a fòssil, ha de ser anterior a quina època de l'escala temporal geològica?
2. Segons la classificació descrita anteriorment, a quin tipus associes aquest fòssil?
3. Quina mida de llargària té aquest fòssil?
ESPAÑOL
En la plaza del Mercadal de Reus se pueden encontrar numerosos fósiles de moluscos marinos milenarios entre los diferentes adoquines que forman el empedrado.
¿Qué es un fósil?
Un fósil es cualquier evidencia de vida previa al Holoceno (anterior a hace unos 100.000 años), aunque algunos científicos consideran como fósiles o subfósiles, a aquellos que poseen una edad comprendida entre 10.000 y 100.000 años. Esta evidencia de vida puede ser:
Restos inorgánicos de seres vivos, como caparazones, conchas, huesos o dientes; que normalmente han experimentado algún tipo de reacción química, que ha conducido a la transformación (aragonito en calcita) o sustitución (aragonito por sílice o pirita) de los minerales originales que lo formaban.
Restos orgánicos diversos como tejidos vegetales o animales, excrementos, etc., que se conservan raras veces por procesos de mineralización (sustitución de materia orgánica por sílice u óxidos, fosfatos, carbonización, etc.) o por estar incluidos en sustancias, que los preservan de la descomposición, como el ámbar, el asfalto, el hielo o la sal.
Moldes. En numerosas ocasiones los restos orgánicos e inorgánicos de los seres desaparecen, pero se conservan sus moldes internos o externos e impresiones, que se originan por la cristalización de minerales en su interior o exterior de ellos, y más comúnmente por la cementación del sedimento en el que se encuentran englobados, o que los rellena.
Estructuras originadas por la actividad de los seres vivos (huellas, pistas, galerías, perforaciones, etc.), que se denominan con el vocablo “icnofósil”.
¿Dónde se forman los fósiles?
Los fósiles, salvo raras excepciones (cineritas volcánicas), solo se encuentran asociados a rocas sedimentarias, y dentro de éstas, a aquellas que poseen una o varias de las siguientes características:
Grano fino; cuanto más pequeño sea el tamaño de las partículas que componen el sedimento, mejor se podrán conservar los restos de los seres vivos, ya que; los sedimentos finos se depositan en medios poco agitados, donde la erosión es escasa y la circulación de fluidos que disuelvan los restos será menor, habrá menos oxígeno y por lo tanto menos “depredadores” y menos oxidación de la materia orgánica, los moldes conservaran los detalles más delicados, etc. Los conglomerados no suelen contener fósiles y cuando los poseen están normalmente muy deteriorados, conservándose solamente aquellas partes duras muy resistentes, como fragmentos de huesos, caparazones de grandes equinodermos, valvas de ostras, etc.
Medios reductores o poco oxigenados; en estos medios la materia orgánica tarda más en descomponerse (no se oxida) y el número de organismos (detritívoros, litófagos, etc.), que de una u otra forma destruyen los cadáveres es menor.
Origen primario; las rocas sedimentarias que proceden de la transformación diagenética de otras rocas, suelen carecer de fósiles. La mayoría de las dolomías proceden de la sustitución en calizas de Ca+2 por Mg+2, lo que conlleva la destrucción de los fósiles, apareciendo en algunos casos indicios de éstos (fantasmas). Solo en algunas dolomías como las del Pico de la Carne en Granada, contienen fósiles bien conservados.
Poco solubles; al disolverse las rocas se suelen disolver los fósiles que en ella existen, por ello no suelen encontrarse fósiles en el yeso, la anhidrita, la sal, etc. También, hay que tener en cuenta que este tipo de rocas se forman en medios donde la vida es escasa.
Medios acuáticos de baja energía como fondos marinos, lagunas costeras, marismas, pantanos y lagos. Los fósiles estarán mejor preservados en rocas originadas en estos medios donde la erosión es escasa y predomina la deposición de sedimentos que protegen a los restos de seres vivos de su destrucción.
Clasificación
1. Foraminíferos :Los foraminíferos son organismos unicelulares y eucariotas, provistos de concha mineralizada por carbonatos y en algunos casos por sílice u otras sustancias, que pertenecen al reino de los protistas. Aparecieron en el Cámbrico (principios del Paleozoico) y persisten en la actualidad en infinidad de ambientes marinos; poblando desde el litoral hasta los fondos de mares y océanos cálidos y fríos.
2. Esponjas: Las esponjas son animales muy poco evolucionados, constituidos por diferentes tipos de células que no llegan a formar tejidos propiamente dichos y que por lo tanto carecen también de órganos.
Como característica general destaca el tener un cuerpo muy poroso, que da nombre al filo, atravesado por un laberinto de canales que suelen desembocar en una cavidad central. Poseen un esqueleto formado por proteínas (colágeno) junto con espículas de sílice (ópalo) o de carbonato (calcita o aragonito) y más comúnmente por colágeno en forma de espongina o por colágeno y carbonatos masivos.
3. Braquiópodos: Son invertebrados marinos, filtradores, bentónicos y sésiles, que vivían y viven fijados al sustrato o a otros organismos bentónicos por un pedúnculo carnoso, cementados por una de las valvas o anclados mediante espinas. En la actualidad persisten unas 260 especies (unas 30 en las costas españolas) agrupadas en unos 120 géneros, pero se han descrito unos 4500 géneros fósiles. Vivieron en todo tipo de mares y a profundidades que pueden oscilar desde 0 a 6000 m. Aparecen en el Cámbrico inferior, siendo importantes fósiles guía en el Paleozoico y Jurásico, a partir del cual comienza su regresión.
4. Celentéreos: constituyen un conjunto de animales muy poco evolucionados, que poseen tejidos, pero carecen de órganos propiamente dichos, salvo los relacionados con la reproducción.
Dentro de este filo se agrupan a animales que presentan aspectos muy diversos pero emparentados evolutivamente entre sí, que poseen: simetría radial, una cavidad central con un único orificio, que actúa tanto de boca como de ano, el blastoporo, y un cuerpo blando, más o menos circular, del que parten numerosos tentáculos, que suelen poseer células urticantes (cnidoblastos) que dan nombre al filo.
5. Moluscos:
-
Bivalvos: Son moluscos acuáticos de esqueleto externo, constituido por dos valvas articuladas en una charnela y unidas por un ligamento en su parte dorsal, que generalmente abre las valvas cuando se relajan los dos músculos abductores en los bivalvos dimiarios, o él único músculo abductor que poseen los bivalvos monomiarios. Vulgarmente las denominamos “almejas” y constituyen ejemplos representativos de este grupo la chirla, la viera, la ostra, los mejillones, etc.
-
Gasterópodos: Los gasterópodos son moluscos que normalmente presentan esqueleto externo (caracoles acuáticos y terrestres), aunque en algunos de ellos está muy reducido y es interno o ha desaparecido como en las babosas. El exoesqueleto está formado por una única valva cónica, que salvo excepciones (lapas, fisurelas, etc.) está enrollada helicoidalmente y en ocasiones poseen una pieza córnea o carbonatada que sirve de tapadera, el opérculo.
-
Cefalópodos: son un grupo de cefalópodos (como los pulpos, sepias y calamares) con concha externa dividida en cámaras por tabiques replegados en su contacto con ésta. Los tabiques están atravesados por uno o dos sifones que las comunica, (como los actuales nautilus, pero en posición ventral). La morfología que presentan las conchas es muy variada, aunque mayoritariamente suele ser cónica y enrollada en espiral.
9. Equinodermos: Son invertebrados marinos caracterizados por presentar: un endoesqueleto compuesto por placas de carbonato cálcico, simetría pentarradial más o menos manifiesta y un conjunto de órganos exclusivos de este filo, que forman el sistema ambulacral. En el caso de algunos equinoideos y de los holoturoideos la simetría se reduce a bilateral, aunque pueden mantener una distribución pentámera de algunos de sus órganos.
10. Vertebrados: Los vertebrados son un subfilo muy diverso de cordados que comprende a los animales con espina dorsal o columna vertebral, compuesta de vértebras.
11. Otros: Algas y vegetales,Briozoos, gusanos, escafópodos, crustáceos, icnofósiles
Para poder registrar este earthcatxé, deberá enviarme por mensajería de geocaching.com las respuestas a las siguientes preguntas:
1. ¿Para qué una evidencia de vida sea considerada como fósil, debe ser anterior a qué época de la escala temporal geológica?
2. Según la clasificación descrita anteriormente, ¿a qué tipo asocias este fósil?
3. ¿Cuanto mide de longitud este fósil?
ENGLISH
In the square of the Mercadal de Reus, numerous fossils of millenary marine molluscs can be found among the various cobbles that form the stonework.
What is a fossil?
A fossil is any evidence of life prior to the Holocene (before about 100,000 years ago), although some scientists consider fossils or subfossils to be those that are between 10,000 and 100,000 years old. This evidence of life can be:
Inorganic remains of living beings, such as shells, bones or teeth; which have normally undergone some type of chemical reaction, which has led to the transformation (aragonite into calcite) or replacement (aragonite by silica or pyrite) of the original minerals that formed it.
Various organic remains such as plant or animal tissues, excrement, etc., which are rarely preserved by mineralization processes (replacement of organic matter by silica or oxides, phosphates, carbonization, etc.) or by being included in substances that preserve them from decomposition, such as amber, asphalt, ice or salt.
Molds. On many occasions, the organic and inorganic remains of beings disappear, but their internal or external molds and impressions are preserved, which originate from the crystallization of minerals inside or outside them, and more commonly from the cementation of the sediment in which they are embedded, or which fills them.
Structures originated by the activity of living beings (footprints, tracks, galleries, perforations, etc.), which are called by the word “ichnofossil”.
Where are fossils formed?
Fossils, with rare exceptions (volcanic cinerites), are only found associated with sedimentary rocks, and within these, with those that have one or more of the following characteristics:
Fine grain; the smaller the size of the particles that make up the sediment, the better the remains of living beings can be preserved, since fine sediments are deposited in environments with little agitation, where erosion is scarce and the circulation of fluids that dissolve the remains will be less, there will be less oxygen and therefore fewer “predators” and less oxidation of organic matter, the molds will preserve the most delicate details, etc. Conglomerates do not usually contain fossils and when they do, they are normally very deteriorated, only the very resistant hard parts being preserved, such as bone fragments, shells of large echinoderms, oyster valves, etc.
Reducing or poorly oxygenated environments; In these environments, organic matter takes longer to decompose (it does not oxidise) and the number of organisms (detritivores, lithophages, etc.) that destroy the corpses in one way or another is lower.
Primary origin; sedimentary rocks that come from the diagenetic transformation of other rocks usually lack fossils. Most dolomites come from the substitution of Ca+2 by Mg+2 in limestone, which leads to the destruction of fossils, with traces of these appearing in some cases (ghosts). Only some dolomites, such as those of Pico de la Carne in Granada, contain well-preserved fossils.
Slightly soluble; when rocks dissolve, the fossils that exist in them usually dissolve, which is why fossils are not usually found in gypsum, anhydrite, salt, etc. Also, it must be taken into account that this type of rock is formed in environments where life is scarce.
Low-energy aquatic environments such as seabeds, coastal lagoons, marshes, swamps and lakes. Fossils will be better preserved in rocks originating in these environments where erosion is scarce and the deposition of sediments that protect the remains of living beings from destruction predominates.
Classification
1. Foraminifera: Foraminifera are unicellular and eukaryotic organisms, with a shell mineralized by carbonates and in some cases by silica or other substances, which belong to the kingdom of protists. They appeared in the Cambrian (early Paleozoic) and persist today in countless marine environments; populating from the coast to the bottoms of warm and cold seas and oceans.
2. Sponges: Sponges are very little evolved animals, made up of different types of cells that do not form tissues in the strict sense of the word and therefore also lack organs.
A general characteristic is their very porous body, which gives the edge its name, crossed by a labyrinth of channels that usually lead to a central cavity. They have a skeleton made of proteins (collagen) together with spicules of silica (opal) or carbonate (calcite or aragonite) and more commonly of collagen in the form of spongin or collagen and massive carbonates.
3. Brachiopods: They are marine, filter-feeding, benthic and sessile invertebrates that lived and live attached to the substrate or to other benthic organisms by a fleshy peduncle, cemented by one of the valves or anchored by spines. Today there are about 260 species (about 30 on the Spanish coasts) grouped into about 120 genera, but about 4,500 fossil genera have been described. They lived in all types of seas and at depths that can range from 0 to 6,000 m. They appear in the lower Cambrian, being important guide fossils in the Paleozoic and Jurassic, from which their regression begins.
4. Coelenterates: they are a group of animals that are very little evolved, that have tissues, but lack organs as such, except those related to reproduction.
Within this phylum are grouped animals that present very diverse aspects but are evolutionarily related to each other, that have: radial symmetry, a central cavity with a single orifice, which acts as both a mouth and an anus, the blastopore, and a soft, more or less circular body, from which numerous tentacles emerge, which usually have stinging cells (cnidoblasts) that give the phylum its name.
5. Mollusks:
• Bivalves: They are aquatic mollusks with an external skeleton, made up of two valves articulated at a hinge and joined by a ligament on their dorsal part, which generally opens the valves when the two abductor muscles relax in dimiaria bivalves, or the only abductor muscle that monomiaria bivalves have. We commonly call them “clams” and representative examples of this group are the clams, the scallop, the oyster, mussels, etc.
• Gastropods: Gastropods are mollusks that normally have an external skeleton (aquatic and terrestrial snails), although in some of them it is very reduced and is internal or has disappeared as in slugs. The exoskeleton is formed by a single conical valve, which, with some exceptions (limpets, fissures, etc.), is helically wound and sometimes has a horny or carbonated piece that serves as a cover, the operculum.
• Cephalopods: they are a group of cephalopods (such as octopuses, cuttlefish and squid) with an external shell divided into chambers by partitions folded in contact with it. The partitions are crossed by one or two siphons that connect them (like the current nautilus, but in a ventral position). The morphology of the shells is very varied, although most are usually conical and spirally wound.
9. Echinoderms: They are marine invertebrates characterized by presenting: an endoskeleton composed of calcium carbonate plates, more or less obvious pentarradial symmetry and a set of organs exclusive to this phylum, which form the ambulacral system. In the case of some echinoids and holothuroids the symmetry is reduced to bilateral, although they can maintain a pentameric distribution of some of their organs.
10. Vertebrates: Vertebrates are a very diverse subphylum of chordates that includes animals with a backbone or vertebral column, composed of vertebrae.
11. Others: Algae and plants, Bryozoans, worms, scaphopods, crustaceans, ichnofossils
In order to register this earthcatxé, you must send me the answers to the following questions via geocaching.com messaging:
1. For evidence of life to be considered a fossil, it must be older than what period on the geological time scale?
2. According to the classification described above, what type do you associate this fossil with?
3. How long is this fossil?