Plaça carbonera
En el camí que va de l’àrea de Xenacs al Puig rodó ens trobem un espai que explica com funcionaven les places carboneres i al costat també podem veure el Clot de les Grípies un forat d’uns 4 metres de fondària que actua com a col·lector en èpoques de pluja..
La funció d’una carbonera era convertir la fusta en carbó vegetal. El carbó ha estat tradicionalment la font bàsica d’energia fins que als anys seixanta del segle passat es va anar imposant el petroli o el gas butà. Si ens haguéssim quedat sense carbó fa cent anys és com si ens quedéssim sense gasolina en els temps actuals.
De la carbonera s’obtenia el carbó després de la combustió lenta i controlada de la llenya que prèviament havíem agafat del bosc. Es construïa en un espai, que de vegades podia ser molt petit, que en dèiem plaça carbonera i quasi sempre era el mateix lloc on anteriorment n’hi havia hagut una altra, Avui dia, si anem d’excursió i ens hi fixem, podem descobrir la terra fosca i fina que assenyala que allà hi havia hagut una carbonera.
El carboneig consistia a transformar la llenya en carbó mitjançant una combustió incompleta. El procés de carbonar comprenia diverses fases, com la de tallada i arreplegada de llenya, la construcció de la pila, l’encesa, la cuita, la treta i el desembosc. El procés de carbonització podia durar entre una setmana, les més petites, i dos mesos, les més grans, i un mateix carboner podia fer 7 o 8 carboneres alhora.
La vida dels carboners es desenvolupava al mateix bosc on era construïda la seva barraca, mentre durava el procés de combustió de la pila de carbó.
L’ofici de carboner era molt poc valorat econòmicament i socialment.