Les llacunes són extensions d’aigua salabrosa situades a la línia costanera, sempre prop del mar. El seu procés de formació està influenciat pel dinamisme litoral i fluvial del Delta. Les llacunes que són paral·leles a la línia de costa s’originen normalment a partir d’una badia, en la qual l’intercanvi d’aigua amb el mar va quedant progressivament restringit pel creixement d’una o més barres sorrenques.
L’Encanyissada es troba comunicada amb el mar mitjançant el canal de Sant Pere. És l’entrada d’aigua marina més salada del Delta de l’Ebre i condiciona les característiques de les altres llacunes.
L’aigua de la llacuna és dolça ja que està influenciada pels camps d’arròs, sent més dolça durant l’estiu i més salada durant l’hivern.
La llacuna es situa al costat dret del Delta de l’Ebre, a Amposta i Sant Carles de la Ràpita i és la llacuna amb més extensió del Delta de l’Ebre. Medeix 879,23 ha i te una profunditat mitjana de 80cm.
La mescla de l’aigua dolça amb l’aigua salada determina la producció de petits organismes, que són l’aliment dels peixos i les aus que habiten.
Aquest fet paral·lelament ha provocat la presència d’activitats humanes com són la caça i la pesca. Tot i que actualment, l’Encanyissada, des del 1986, és l’única reserva de caça d’aus aquàtiques de Catalunya. L’activitat de pesca és gestionada per la cofradia de Sant Pere.
La llacuna de l’Encanyissada està envoltada per diferents miradors d’observació d’aus.
Com s’ha anomenat anteriorment, les característiques de les aigües de la llacuna permeten que l’indret disposi de la presència d’una gran diversitat d’espècies de flora, com són el jonc marí, el jonc salat, el canyís… que són plantes halòfiles i plantes heliòfiles.
Els vegetals que hi ha depenen de l’època de l’any.
