El Congrés va permetre la urbanització d'un nou barri conegut com a Congrés, al districte de Sant Andreu, projectat per Josep Soteras, Carles Marquès i Antoni Pineda. El conjunt incloïa un complex de 3.000 habitatges, 300 locals comercials, una església (parròquia de Sant Pius X) i diversos serveis i equipaments escolars, esportius i culturals. La iniciativa va ser del bisbe Modrego, que va voler promoure la construcció d'una sèrie d'habitatges socials que pal·lis l'arribada massiva d'ones migratòries que s'estava produint aquests anys. El conjunt té 16,5 hectàrees, amb alternança de pomes obertes i tancades, i va suposar una de les promocions urbanístiques més grans de la Barcelona de temps de la dictadura.
Per visitar el barri del Congrés, la millor manera d'arribar en transport públic és mitjans el metro, baixant en l'estació "Congrés" de l'L5 (amb accessos en el carrer de Garcilaso), o bé en autobús, agafant les línies 20 (Estació Marítima-Plaça del Congrés) o 71 (Passeig Marítim-Canyelles) les quals circulen por el carrer de Felip II i la plaça del Congrés Eucarístic. En automòbil, els accessos més directes són dels carrers de Felip II i d'Escòcia, els passeigs de Maragall i de Fabra i Puig i l'avinguda Meridiana.
La plaça del Congrés Eucarístic és el centre neuràlgic i punt principal de trobada veïnal i de celebracions festives com concerts, fires i menjars populars. Els edificis que rodegen la plaça són els més alts del barri i corresponen a la primera promoció, de l'any 1953. El nombre de la plaça recorda que aquest polígon fou creat amb motiu de la celebració en Barcelona del XXXV Congrés Eucarístic Internacional sumat a la necessitat de resoldre el problema de l'habitatge.