Ermita de Sant Pere del Puig
s. XIII-XVI
L'ermita de Sant Pere està situada en un dels primers turons de la muntanya del Puig d'en Cama i és un excel·lent mirador del Camp de Tarragona. L'han precedit una ermita romànica (s. XIII) i una altra de renaixentista (s. XVI). L'actual ermita data de la dècada de 1870 i va ser reformada després de ser utilitzada com a talaia per napoleònics, isabelins i carlins durant el primer terç del segle XIX.
L' ermita de Sant Pere ha estat objecte de diverses reconstruccions a causa del seu mal estat de conservació. L' ermita original data de mitjan segle XIII, era d' estil romànic i de majors dimensions. A més estava acompanyada d'una casa annexa on habitaven els ermitans i els donats que s'encarregaven del manteniment del culte i de les terres adscrites a l'ermita. Una de les reformes més importants va ser la de 1588, sota l'observació de Pere Blai (1553-1620) i que, segons alguns autors, seguiria les traces renaixentistes pròpies de l'època. Finalment, l' última intervenció es va produir al llarg del segle XIX i es va donar per acabada en la dècada de 1870.
La posició privilegiada de l'ermita com a mirador del Camp de Tarragona i com a primer baluard de les muntanyes de la serra de la Mussara ha estat un factor determinant per a algunes campanyes militars. Durant la Guerra del Francès (1808-1814), els napoleònics van ocupar l'ermita i la van adaptar a les necessitats bèl·liques. Van fer construir espitlleres i paraments per defensar-se dels atacs. Tot i això, els francesos no van ser els únics a ocupar militarment l'ermita i, durant la Primera Guerra Carlista (1833-1840), va ser objecte d'enfrontaments entre els partidaris d'Isabel II (1830-1904) i Carles V (1788-1855).
