Masies antigues de Les Preses
Mas La Torre
La Torre, coneguda com a “Ça Masó” i després com a “Torre de ça Masó”1, va ser la mansió dels batlles de sac2 i exerciren en nom de l’abat del Monestir de Sant Benet de Bages. Es de final del segle XII, i la va estrenar la batllessa Saurina. Més tard, s’hi van fer les obres corresponents per convertir-la en una petita defensa i refugi per als habitants del poble. Fins a 1739, un escarceller tenia la responsabilitat de la presó que s’hi trobava instal·lada3. En uns capítols matrimonials de 1425, hi ha constància que, entre alló que pertanyia a la casa, a més de mobles, joies i altres, hi havia un esclau4 i una esclava anomenats Lluc i Caterina. En un altre document anterior, consta que la Caterina tenia un fill que es deia Llorenç i que el Batlle Pere de Les Preses el va alliberar de tota esclavitud. El document notarial de redempció va fer-se el 27 de novembre de 1403 en el molí de Sexà, de la parròquia de Sant Privat, que és l’actual molí de l’Aubert del Mallol.
1.- El mot ça Masó equival a mansió o habitatge per excel·lència.
2.- Batlle de sac: el batlle recollia els impostos en un sac, per això es deia batllia de sac.
3.- Adosada a la desapeguda fleca de can Xuglà, l’abat hi va fer construir la presó l’any 1739 per traslladar-hi la que fins llavors es trovaba a La Torre. Per recordar-ne l’existència en el seu lloc hi ha una finestra amb reixa i la font.
4.- Durant l’edat mitjana, les llargues lluites entre els pobles que habitaven la península Ibèrica i els invasors islàmics van fer disminuir la població activa per al treball, de manera que es va incrementar el costum de retenir com a esclaus els presoners de guerra. L’historiador Joaquim Miret i Sans, membre fundador de l’Institut d’Estudis Catalans, explica que a l’Europa feudal només hi havia esclaus als regnes hispànics i als països mediterranis, pel contacte amb ètnies del nord d’Àfrica. Una esclavitud que ja troba documentada a finals del segle x i que s’estén al llarg de tota l’edat mitjana. Cap al final d’aquesta època, ja als segles xiv i xv, els catalans s’abastiren al mar Egeu d’esclaus orientals (tàrtars, russos, circassians...) i comerciaren amb Gènova i Sicília per adquirir-ne de l’àrea dels Balcans. L’esclavitud tingué a Catalunya causes purament econòmiques: l’enorme desproporció de l’extensió territorial i la densitat de la població feia forçós acudir a la servitud, tant pel que fa al conreu de la terra com a diversos oficis manuals i el servei domèstic.
finestra gótica porta d'accés
Masia antiga Estat actual