La geocerca és la cacera de tresors, però què és el tresor? A mi a vegades em diuen mostrant un lleuger somriure burleta sota el nas... «Un tresor? Aquelles caixetes amagades pel bosc?». Doncs sí. A vegades el tresor és el contenidor, camaleònic, mimetitzat, elaboradíssim; a vegades un lloc ocult descobert, potser amb unes vistes precioses; però segons el meu parer, molts cops, el tresor és... el llibre de registre.
Trobar un catxé antic i poder fullejar les històries de tots els que han anat a cercar aquell tresor com tu és un plaer a vegades perdut.
 |
|
La primera pàgina del llibre de registre acostuma a estar ocupada per qui és el primer en trobar-lo (PET)
|
I és que no massa lluny de casa tinc un tresor que conserva el seu llibre de registre original, de quan va ser publicat poc després de quan vaig començar a jugar. Un llibre de registre al que li tinc força estima i que de tant en tant he pujat a mirar com estava i llegir-me'l. Però és un catxé que té una història prou particular.
Per començar, el meu primer registre a aquest tresor va ser un no trobat (DNF). Però la particularitat no és aquesta, sinó la causa del DNF. Com és que no vaig saber trobar-lo? Dues opcions, o no hi era o no el vaig saber veure. Sempre és així. En aquest cas és confirma que no hi era, perquè uns mesos després va tornar a aparèixer el catxé amb el següent registre al logbook:
 |
|
Un visitant inesperat.
|
Transcripció: «Agosto 2009-10. Despues de muchos meses colocamos de nuevo este cache que se lo llevo un perro y su amable propietaria (NO GEOCACHER) nos consiguio localizar por una amiga suya geocacher.»
Qui volgués muggles tant respectuosos sempre, no? ;)
Mesos més tard vaig poder redimir-me i el vaig poder donar per trobat. Com quasi bé 200 de vosaltres. Recordeu el tresor?
Doncs bé, aquest mystery no només vol posar en valor el Llibre de Registres (o Logbook, com anomenem) sinó a tota l'acció geocatxera: trobar el tresor, agafar el llibre de registre, llegir els logs anteriors i escriure el propi. L'únic fet que certifica i valida la troballa. Opcionalment, qui ho desitja, pot compartir aquesta història amb la resta del món fent el registre en línia. Llegiu-vos atentament els logbooks que trobeu perquè us n'adonareu que no tothom registra les troballes online.
Ja que hi som, aprofiteu per mantenir net el lloc. No oblidéssim pas que ens trobem dins del Parc Natural de Collserola. No embruteu i endueu-vos les deixalles.