Pou de gel
Un edifici singular
Construcció popular, que es troba excavada a terra, fora les muralles. Presenta, una planta circular (uns 8 m de diàmetre) amb les parets verticals fins a l'arrencada de la volta, en forma de cúpula quasi rebaixada, que està construïda, amb grans carreus de pedra sobreposats que la van tancant a cada filada fins a la part superior on hi havia una obertura, de forma quadrada (alçada aprox. 8 m). L'obertura superior tenia com a finalitat permetre l'accés i l'extracció dels blocs de gel, i a la vegada, l'accés del personal que hi treballava.
Una altra obertura, que dóna just a l'arrencada de la volta, en el mur que orientat al nord, la qual ve precedida per un corredor o galeria amb sortida a l'exterior del quan sols es conserva una part. Aquesta obertura, actualment és l'entrada al pou.
El terra, ben enllosat, presenta un inclinació direcció als laterals, però on derivava l'aigua del desglaç cap a l'exterior.
Història
El pou de gel està ben documentat a les actes de la Paeria d'Àger. Gracies a aquests documents conservats sabem que era l'antic ajuntament qui gestionava el pou de gel i la venda del producte. El seu funcionament està documentat des del segle XVII, però gairebé segur que existia des de l'edat mitjana I continuà en ús fins a la progressiva implantació de les fàbriques de gel a partir de 1890 i la posterior introducció de les neveres domèstiques.
Context urbà
El pou de gel es troba extramurs, al costat de llevant, al barri de Solsdevila. En aquest sector es troba el tram de muralla de la vila més llarg, d'uns 150 m, amb sis bestorres rectangulars, dues d'angle i una bestorre semicircular.
El treball del gel
Quan nevava, es compactava la neu fent diversos blocs, i aquests eren seguidament dipositats al pou, separats els uns dels altres amb palla o altres elements vegetals.
Els treballs en les geleres del Montsec començaven a la primavera, després de les últimes nevades. Tallaven la neu amb pales i la portaven al pou de gel, on la premsaven per convertir-la en gel. En trepitjar la neu, es compactava amb una finalitat doble: disminuir el volum ocupat i conservar-lo més temps en forma de gel. Després es cobria amb terra, fulles, palla o branques formant capes d'un gruix homogeni. La distribució posterior, en forma de blocs, es feia amb bèsties de càrrega (mules, matxos, rucs...).
Usos del gel
Està ben documentat que l'ús del gel durant l'època moderna tenia sobretot finalitats terapèutiques: rebaixar la temperatura en els processos febrils, els produïts per les epidèmies de còlera, com a calmant en casos de congestions cerebrals i particularment en la meningitis, parar hemorràgies, antiinflamatori o en els traumatismes, esquinços i fractures.