Santa Maria de Bellvitge és una ermita de l'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès)
L'ermita de Santa Maria de Bellvitge, com a tal, està documentada des de 1279 en una donació que fa Elisenda Miquel demanant ser enterrada en la parroquial de Santa Eulàlia de Provençana.
Des de 1375 hi ha notícia que en un edifici annex a l'ermita hi vivia un ermità que tenia l'obligació de la custòdia i la cura del temple. A canvi, ell i la seva família podien explotar les terres que l'envoltaven. El primer ermità que en tenim constància: Pau Genover, un donat, preocupat per donar acollida als que per aquí passaven, demana, amb el fuster Joan Ramón, permís al bisbat per a construir un nou Hospital, un petit alberg de peregrins que donarà nom a la ciutat de l'Hospitalet de LLobregat.
Des del s. XIII la Mare de Deu de Bellvitge era venerada en dues petites capelles barcelonines: en el Carrer Espasaria i al carrer de l'Hospital de Barcelona, on encara es conserva una placa amb una inscripció de 1462 que recorda a la Mare de Déu de Benvitja.
L'ermita, en el seu conjunt, ha estat refeta en diverses ocasions. En 1493 Barcelona dona la pedra per reedificar-la des dels seus fonaments.
D'aquesta època és la clau de volta d'estil gòtic que actualment és al Museu de l'hospitalet.
Actualment l'ermita de Bellvitge és una construcció de nau única i capçalera quadrada, amb una torre campanar no gaire alta al sud-est, també quadrada, dotada de finestres amb arcs apuntats en el pis superior. La coberta de tot el conjunt té dues vessants, menys al campanar, que té un coronament piramidal cobert a quatre vessants. La façana, modificada a la restauració de 1718 és d'estil barroc.
La campana que hi ha es diu “Eulàlia” i pesa més de 300 Kgs.
L'última reparació va ser la del 2003 amb motiu de la segona fase d’arranjament del Parc de Bellvitge.
Un grup de veïns i veïnes del barri, els “amics de l'Ermita” es cuiden actualment d'obrir-la per airejar-la i de netejar-la perquè els escolars, els veïns i els passejants la puguem visitar agradablement.
Es pot visitar tots el matins de 10 a 12.
Per les tardes, a l’estiu de 18 a 20 i l’hivern de 16 a 18.