Font humil de Talló, cant de la capelleta
on seguda la Verge hi prega amb son Infant,
els teus brolls de cristall com cabells s'hi desfan;
tres bancs sota alguns polls adornen ta placeta.
Ets la font del repòs on somnia el poeta,
on el vellard a l'ombra es recorda pensiu
del passat, i contempla, espectador passiu,
la vida que s'escola igual que fuig la veta.
Ombriu de la planura on es dauren els blats,
esgranadora lleu de fines pedreries,
el sol encén als camps les flors d'orfebreries
entre els patatars blaus i les herbes dels prats.
D'on véns aigua tan fina, i tan clara, i tan fresca?
Quin camí sota terra i quin rost has seguit?
Els teus plors són records del tenebrós neguit,
ton riure és per Cerdanya, immensa i rossa bresca.
Oh! Fonteta suau, portes de germanor,
de dellà dels confins, aigua filla de França,
el bes de joventut i el dolç cant d'esperança
que llisquen del teu doll cordial i sonor.
EMILI FOXONET