Ulldemolins és un municipi de la comarca del Priorat, situat en un congost de la vall del riu de Montsant, entre els vessants meridionals de la serra la Llena i els septentrionals del massís del Montsant.
És a l'extrem nord de la comarca, al límit amb la Conca de Barberà i les Garrigues. Al nord, de ponent a llevant, troba els termes garriguencs de Juncosa i de la Pobla de Cérvoles. A llevant, el terme de Vilanova de Prades, que pertany a la Conca de Barberà. La resta de límits ja pertanyen tots al Priorat: Cornudella de Montsant al sud-est, la Morera de Montsant al sud, i Margalef a ponent.
Hi ha indicis que el lloc ja estava habitat durant la prehistòria, encara que l'origen de l'actual vila data de l'època islàmica, quan era població fortificada sota el domini del valí de Siurana, encarregat de la defensa d'aquest lloc. Després de la Reconquesta, li és atorgada la Carta de Població pel rei Alfons I, juntament amb Albert de Castellvell, el 31 de gener de 1166. Passà més tard a formar part del Comtat de Prades, i la Cartoixa d'Escaladei exercí també domini i propietat sobre finques i ermites del terme. Cal destacar, com a aspecte històric interessant, la presència d'ermitans a les muntanyes del Montsant, massís que deu el nom a l'existència de nombroses ermites que s'aixequen al seu voltant.
Actualment, el poble d'Ulldemolins és l'únic poblament del municipi, però cal pensar en un poblament antic bastant repartit en masos, molins i fins i tot habitacles troglodítics. La major part avui són deshabitats, alguns del tot rònecs, o, en tot cas, refets com a segona residència.
A part de la zona de Colldemònecs i Fraguerau, testimonis clars d'eremitisme, també se'n conserven restes a la zona del Montsant, on hi ha les ermites de Sant Antoni i Santa Magdalena. Aquesta darrera, que havia de ser la base d'una comunitat monàstica frustrada per les autoritats locals, fou construïda al segle xvi, i té unes proporcions que li permeten el sobrenom popular de catedral del Montsant. Sant Antoni sempre ha tingut unes dimensions més modestes, però ha estat sempre seu d'ermitans anacoretes. Actualment hi ha un refugi. També en els vessants del Montsant hi ha l'ermita de Santa Bàrbara i, dins de la població, la de la Mare de Déu de Loreto.