El cementiri s'inaugurà en 1834[2] com a necròpolis del municipi de Sant Andreu de Palomar, arran de l'ordre reial que prohibia els enterraments en els cementiris parroquials.[3] S'amplià en 1899 amb 500 nínxols nous i un projecte de Pere Falqués. En 1913 s'hi va fer una nova capella i en 1919 l'última ampliació, per Agustí Domingo i Verdaguer. El 1927 es va inaugurar la nova façana que dona al carrer dels Garrofers, obra d'Agustí Domingo Verdaguer. Ramon Térmens Mauri va projectar l'actual capella en 1955, acabada en 1958 en un estil organicista.
Hi ha un recinte hebreu amb tombes a terra, segons la tradició jueva. També hi ha el cementiri militar de la ciutat, en el qual hi ha el Panteó del Soldat, destinat a soldats sense recursos, atribuït a l'escultor Frederic Marès i l'arquitecte Juan Gordillo (1941-1955).
Una de les tombes més visitades és la de Francesc Pla, conegut com "el Santet de Sant Andreu": fou un seminarista jove a qui el bisbe va prohibir dir missa perquè la seva mare practicava l'espiritisme i que, segons la tradició, va morir de pena.
Al cementiri s'hi pot trobar el Monument al Soldat, l'únic panteó militar de la ciutat, format per vuit tombes i creat a la dècada de 1940, per tal de donar sepultura als militars del bàndol franquista que no disposaven de recursos suficients per a pagar-se l'enterrament.[4] El 14 d'octubre de 2019 fou objecte d'un atac anònim amb pintura marró, que embrutà els respectius nínxols.[4] Les entitats municipals a càrrec descartaren tramitar denúncia formal mentre que la Inspecció General de l'Exèrcit de Terra sí que denuncià els fets davant dels Mossos d'Esquadra.[4]
Està enterrada Montserrat Caballé (Barcelona, 1935 - 2018)
Per això estem fent una ruta per Nou Barris amb les pistes de calent o fred.
https://www.google.com/maps/d/edit?mid=1alFwimAdb44TTHzlWTPbbWlxCIILKdM&usp=sharing