CAPSICUM ANNUUM

Com ja sabeu, la transformació del territori és un procès lent, tant que moltes vegades no ets conscient i no t'adones del canvi fins que no mires enrere. Us duc a un lloc que era un dels finals del barri, un cul de sac on s'acabava la ciutat i s'iniciava el bosc, un punt de mirador on contemplar la posta de sol...

Podeu observar que a l'any 1986 el carrer Sant Ignasi de Loiola acabava en un cul de sac, que no estava asfaltat i que era un lloc on s'abocava runa de totes les obres d'autoconstrucció del barri. Abans de 1992, en les obres de construcció dels Túnels de Vallvidrera es va destinar un partida del pressupost per a conectar el barri de les Planes a la carretera de Vallvidrera, aquest carrer i el carrer d'Orient (avui Maria Antònia) es van allargar, amb un pendent considerable, fins el fons de la vall.

En una associació de conceptes recordo el comentari d'un veí que em va explicar que al costat del cul de sac tenia un petit hort on plantava pebrots, suposo que altres hortalisses, però es veu que eran molt bons...