Agafem el bus? Traditional Cache

Fomentar el transport públic i oblidar-nos del vehícle privat hauría de ser questió de seny...

Fomentar el transporte público y olvidarnos del vehículo privado debería ser una cuestión de sentido común...

Però primer fem una mica d'història:

Una mica d'història sobre el transport urbà a la ciutat.

-“La batalla del transport va ser una lluita de l’antifranquisme a Sabadell, que va esdevenir simbòlica.”

-“Quan es va iniciar la TUS la ciutat tenia els carrer de fang i un servei pèssim: llargues cues per pujar als autobusos i pels règims la culpa era que no es feien cues ordenades, i es fan campanyes per ensenyar com s’han de fer les cues.”

-“Avui dia Sabadell té tres símbols: la Torre de l’aigua, el campanar de Sant Fèlix i els autobusos blancs i verds de la TUS”.

Repassem els fets:

 Entre 1907 i 1975 va haver-hi dues etapes ben diferenciades, la primera que arriba fins el 1935 esdevindría l'etapa dels orígens del transport públic a la ciutat, amb l’interludi de l’experiència de la municipalització del servei, a càrrec de la Cooperativa d’Obrers d’Autobusos de Sabadell, durant la Guerra Civil. A la segona (1940-1975), esdevindrien les deficiències del servei d’autobusos de Miquel Martí Adell que va recuperar la propietat de la companyia amb l’ocupació franquista de la ciutat. De fet, la concessió del servei havia expirat el 1936 i fins el 1953 Martí operava alegalment, quan l’alcalde José Maria Marcet convocà un concurs públic que va guanyar Martí amb una concessió de 25 anys, ampliables a cinc més, amb un màxim de 50 anys. El 1965 Martí Adell constitueix l’empresa  Auto-transportes Martí SA (ATMSA) a qui va passar la concessió del servei.

En una ciutat en creixement on s’estaven formant nous barris, els autobusos eren un servei imprescindible per tal d’assegurar la mobilitat dels treballadors i la vertebració de Sabadell. En règim de monopoli, ATMSA prestava un servei molt deficient amb una escasa flota de vehicles vells, línies insuficients que no arribaven a tots els barris i sense puntualitat. Unes condicions que provocaven la saturació dels autobusos on els viatgers anaven com en una llauna de sardines i el que es més greu amb una elevada sinistralitat. Això sense comptar amb el tracte autoritari i desconsiderat que patien els usuaris. El malestar contra aquest pèssim servei va cristal·litzar en el boicot als autobusos de 1964, durament reprimit per les forces policials, i la vaga dels treballadors del 1975 per la millora de les seves condicions laborals.

Quan es forma el primer Consistori democràtic, la concessió del servei havia caducat i estava en pròrroga, es va pactar amb el darrer alcalde franquista, Ricardo Royo, que no es fes la convocatòria de la concessió fins les eleccions municipals de 1979.  Quasi immediatament s’encetà una lluita ferotge entre l’empresa i l’Ajuntament que va atorgar una nova pròrroga al concessionari mentre s’estudiaven les tres opcions per la municipalització del servei: gestió directa municipal, constitució d’una societat anónima laboral o una cooperativa de transport col·lectiu. Aquesta darrera va ser l’alternativa que finalment s’imposà amb la constitució de la TUS al desembre del 1980 que guanyarà el concurs per a prestar el servei al juliol de 1981.

Tanmateix, això provocà una intensa i dura batalla política, mediàtica i jurídica entre l’empresa i l’Ajuntament que, d’alguna manera, marcà el signe dels nous temps i la ruptura amb determinades pràctiques oligàrquiques del franquisme. En efecte, a favor de l’empresa s’arrengleraren els “poder fàctics” de la ciutat: la Cambra de Comerç, presidida per Joan Grau, segon tinent franquista amb Josep Burrull (1971-1974) i futur cap de llista de CiU (1987), Diari de Sabadell i els partits, CC-UCD i CiU, amb una virulència extraordinària. A favor de l’Ajuntament es posicionaren els partits d’esquerra, PSUC i PSC, el sindicat CC.OO i la Federació d’Associació de Veïns (FAV). Aquí cal remarcar la postura del Banc de Sabadell, dirigit per Joan Oliu, que fou “sotmès a una implacable campanya” per tal de no concedir el crèdit a la TUS, avalat per l’Ajuntament, per tal de sufragar la compra dels nous autobusos que, fins i tot, fou objecte d’un recurs en contra per part dels regidors de CiU, comandats per Xavier Bigatà. El Banc de Sabadell va trigar només unes hores a adonar-se que les eleccions municipals del 1979 havien provocat un gran canvi en el govern de la ciutat mentre una altra part no volia adonar-se que un cop expressada la voluntat popular les institucions públiques i privades havien de cooperar”.

No podem entrar en les vicissituds de la llarga i complexa batalla política i jurídica entre l’empresa i l’Ajuntament. Només esmentar que, a nivell polític, la qüestió va arribar fins a les més altes instàncies de l’Estat on Antoni Farrés va trobar el suport de l’aleshores vicepresident de l’executiu espanyol Rodolfo Martín Villa, davant el que aquest va qualificar de “mafia del transporte”. Des del punt de vista jurídic, el plet per la concessió va arribar al Tribunal Suprem que va fallar el 1983 a favor de l’Ajuntament. El litigi pels avals obligà a posicionar-se al Tribunal Constitucional que el mateix any va emetre una sentència favorable a l’Ajuntament contra el recurs presentat per la Generalitat per invasió de competències.

Així mateix va obrir-se una altra batalla jurídica amb els treballadors de l’empresa, que durant moltes setmanes van tancar-se als baixos de l’Ajuntament, exigint la subrogació dels seus llocs de treball a la TUS, que podia posar en perill la viabilitat econòmica de la cooperativa i entre acusacions d’estar manipulats per l’empresa. Finalment, l’Audiència Territorial de Barcelona va fallar el 1986 a favor de la TUS.

Sobre la Tus actualment:

TUS, S. Coop. C. Ltda. (Transports Urbans de Sabadell) fou constituïda l'any 1982 per un grup de treballadors agrupats en una Cooperativa de treball associat, amb la finalitat de realitzar el transport urbà de la ciutat de Sabadell amb l'objectiu d'atendre les necessitats de mobilitat dels ciutadans. Transports Urbans de Sabadell va ampliar el seu servei en número de línies i autobusos, millorant així la seva qualitat.