Carrers al mig del no res, fanals que no il·luminen, rotondes que no porten enlloc, voreres plenes d'herba, paisatges destruïts...Són les conseqüències de l'especulació immobiliària que ha deixat un rastre de formigó, asfalt i decadència per tota la nostra costa.
Un d’aquests projectes urbanístics fallits és la urbanització de luxe Port Olivet, a l'Ametlla de Mar. 67 xalets de luxe es van projectar en uns terrenys amb privilegiades vistes sobre el mar. Diverses associacions i entitats ecologistes van posar-s’hi en contra per l'impacte paisatgístic de la urbanització en un entorn tan privilegiat i únic, a primera línia de la costa, però la tramitació va avançar. Fins i tot el representant legal de l'empresa promotora va amenaçar de deslocalitzar la milionària inversió a Alacant o Marbella. No en va eren aquells anys en què una urbanització engrossia de forma ràpida els ingressos municipals.
Finalment, el 2003 van començar les obres. L'Ajuntament va assumir la urbanització dels terrenys. Es van asfaltar els carrers, es van instal·lar contenidors soterrats i es va estendre l'enllumenat públic. I aquí va quedar tot. L'any següent, la justícia es va interposar en el camí de la luxosa urbanització en desmantellar-se una presumpta xarxa internacional de blanqueig de diners en què estaven involucrats inversors ucraïnesos i reusencs.
Després de més de dos anys d'abandonament de la finca, i amb l'empresa promotora intervinguda judicialment, els terrenys van sortir a subhasta. L'Ajuntament de l'Ametlla de Mar no en podia assumir la compra i els va adquirir Caixa Penedès. El Consistori va fer canvis en el pla d'ordenació urbanística i va tramitar la renaturalització de l'espai per tornar-li el seu aspecte original, cosa que significaria arrencar l'asfalt i retirar els serveis que al seu dia va instal·lar el Consistori. L'Ajuntament va negociar amb la Generalitat fórmules per poder recuperar els terrenys i renaturalitzar la finca, però de moment tot continua igual.