Damunt del Solà hi ha unes grans roques on de petits hi passàvem llargues estones. Allà miravem el poble des de la llunyania, amb l'única preocupació de tenir una bona bossa de pipes i alguna gominola de Cal Ton. Sovint el Carles s'enfilava a dalt de la pedra més gran, que feia servir d'escenari, per explicar algun acudit ... El saben aquell que diuuuu?
Entra un a una botiga i diu:
– Escolti, que té vestits de camuflatge?
– Si que en tinc, però fa un any que els estic buscant ¿sabe?