El Riu Set
Riu de Set és un riu afluent del Segre per l'esquerra. Neix a uns 950 m d'altitud, al vessant septentrional de la serra la Llena, entre els cims de la Tossa i de l'Abella, vora l'ermita de Sant Miquel de la Tosca. Cursa pels termes de la Pobla de Cérvoles, el Vilosell, Cervià de les Garrigues, el despoblat de les Besses, l'Albi, l'Albagés, el Cogul, tots ells de la comarca de els Garrigues on forma una vall relativament estreta. En aquest tram rep un seguit de llargues barrancades per l’esquerra que drenen, com ell mateix, el vessant nord de la serra de la Llena. Entra a les terres amples i planes del Segrià on rega els termes d'Aspa, Alfés, Sunyer, Montoliu de Lleida i Sudanell, on s'uneix al seu col·lector. Els seus principals afluents són la riera de l'Albi o riuet dels Gorgs, la vall Xeca i la vall de Melons per la dreta, i, els barrancs de les Coves, de les Garrigues, la vall de Colom, la riera de la Sisquella i la vall de Rec per l'esquerra. La seva direcció general és sud-est nord-oest, i el seu recorregut és d'uns 45 km.
Capçalera
SANT MIQUEL, Barranc de. Es pot considerar l’origen del riu; prové de la Penya Alta i passa per l’indret de Sant Miquel de la Tosca on una surgència li aporta cabal. Poc després rep per l’esquerra els barrancs del Mas d’en Peret i del Mas d’en Peris que vénen de la carena. L’altre braç original és el barranc del Crucifici que prové del cim culminant de la Punta del Curull, discorre paral·lel i a la dreta del de Sant Miquel i s’ajunta a l’alçada del Vilosell, on també fa cap per la dreta el curt barranc de Pedrinyà.
Afluents drets
01. PICOT, Barranc del. Prové del nord del Vilosell.
03. GORGS, Riu dels (o de l’Albi). S’origina als contraforts septentrionals de la serra de la Llena que separen les conques del Set i del Francolí. Va cap al nord i forma un petit embassament; de seguida es decanta a ponent, voreja la vila de l’Albi i va a l’encontre del seu col·lector.
05. COMA, Barranc de la
07. PERER, Barranc del
09. VALLETA, Barranc de la. De curt recorregut, s’uneixen al voltants de Cervià.
11. SECA, Vall. Es forma a prop dels barrancs anteriors, però és més llarga i va en direcció de ponent fins a trobar el Set a mig camí de Cervià i l’Albagés.
13. ARANYÓ, Vall de l’
15. XOLL, Barranc del. De curt recorregut, s’uneixen abans i després de l’Albagés respectivament.
17. MELONS, Vall de. S’origina a tocar de la vall de l’Aranyó, però emprèn un llarg camí cap a ponent pels terrenys de la plana. S’ajunta a Aspa.
19. COMAMADRONA, Vall de
21. MAS DEL SASTRE, Vall de. Petits cursos que s’uneixen entre Aspa i Alfés.
Afluents esquerres
02. TAPIADES, Barranc de les. És el resultat de la unió de tres barrancs que vénen de la serra de la Llena entre les puntes del Marc i del General, i que d’est a oest són: el de les Auberedes, el de Sant Joan (engruixit pel de l’Escala) i el dels Forns. Rep per la dreta el de Cova Fumada que ve de la Pobla de Cérvoles i s’anomena riu de l’Àngel al tram final. S’uneix al Set a Cervià.
04. MARC, Vall del. Es forma al vessant nord de la serra de la Llena com a barranc de les Garrigues primer i de les Gotelleres després. Va sempre en direcció nord. Té l’afluent dret de la vall del Riuet, provinent igualment de la zona culminal i paral·lel a ell mateix en tot el recorregut. S’uneix a l’indret del Molí de Besses, a ponent de Cervià.
06. ORÓ, riu de l’. Neix al sector ponentí de la serra de la Llena per mitjà dels barrancs del Purgatori i del Gris que s’ajunten per formar el barranc del Colom, nom del tram inicial. Circula paral·lel a la vall del Marc, poc després de la qual s’ajunta al Set.
08. AUFAIG, Vall d’. És de curt recorregut i prové de la punta de la Figuera.
10. SISQUELLA, Vall de la. Una altra llarga barrancada, fruit de la unió de dos cursos que baixen del sector ponentí de la serra de la Llena: la vall d’Uixó i la vall de les Estepes que ve de l’indret de la Venta. Rep per la dreta la vall de Sarraïns i s’ajunta a l’Albagés.
12. COMACAUBES, Barranc de. Petit curs que s’ajunta a l’Albagés.
14. REIG, Vall de. Es forma als voltants de Juncosa igual que el seu afluent de capçalera la vall de Comú. Rep per la dreta la vall d’Estremera i s’ajunta poc després de l’Albagés.
16. BALADRÓ, Vall de
18. ARANYÓ, Vall de l’. S’ajunten entre l’Albagés i el Cogul. El primer s’anomena vall dels Rasos en el tram inicial.