HISTÒRIA
A finals del s.IX hi ha la primera referència d’un edifici de culte al Puigcardener que més tard es convertiria en l’església romànica de segle XII, de la qual en coneixem el seu perímetre, base del temple gòtic. Encara es conserven alguns vestigis d’aquella primera edificació romànica: el timpà de la porta, una finestra i, sobretot, el claustre.
Al segle XIII la ciutat de Manresa comença a viure la seva edat d’or gòtica que arriba al seu apogeu durant el segle XIV, ja sota el regnat del rei Pere III, el Cerimoniós. El 1322 s’encarrega a l’arquitecte Berenguer de Montagut que comenci a construir el temple gòtic. El 1328 es va col·locar la primera pedra i l’any 1353 ja es va celebrar culte a la nova església.
La culminació de la Seu gòtica va tenir lloc a finals del s.XV i a partir d’aleshores el temple va anar incorporant elements que l’anaven completant amb els estils de cada època. Així, des del s.XVI, amb la construcció del campanar i la cripta (decorada a l’estil barroc al XVIII), fins a primers del segle XX, que es va fer la façana i el baptisteri neogòtic, la Seu passa del gòtic al renaixement, del barroc al neogòtic.
L’època moderna fou devastadora per al monument amb la crema de la ciutat durant la Guerra de Successió i la Guerra del Francès. Les obres de reforç durant el s.XIX i el s.XX es van estroncar novament amb la Guerra del 1936 en què es va perdre gran part del seu patrimoni.
ARQUITECTURA
La basílica de la Seu és un edifici que segueix les característiques estilístiques pròpies del gòtic català, amb planta de saló amb tres naus, caracteritzades per la gran amplitud de la central que minimitza la de les laterals. El conjunt es tanca amb un absis heptagonal.
El frontis del temple té una gran rosassa en la seva part superior, i per sota hi ha un conjunt de cronologia contemporània, integrat per una galeria porxada amb escalinata d’accés vorejada de forjats i lateralment sobresurten dues torres: la del nord correspon a la capella del Santíssim i la sud al baptisteri de planta octogonal i rematat en agulla. Al lateral nord hi ha un cloquer quadrat de 50m d’alçada amb finestrals a dos nivells, decorat amb rellotge i capçat amb barana.
La nau central és suportada per un seguit de columnes rematades per volta de creueria i sostre pla amb uns grans finestrals tancats amb vitralls. En un segon nivell més baix, que correspon al nivell de les naus i de les capelles laterals, hi ha voltes de creueria comunes i una segona filada de finestrals també amb vitralleria.
Exteriorment, ambdós nivells estan sustentats i units pels contraforts i arcbotants, als que s’afegeix la torre d’una escala de cargol vora l’absis. L’absis és heptagonal amb set capelles interiors i a cada costat hi ha una portalada seguida per cinc trams més de capelles laterals.
Les gàrgoles
Un element important de la decoració de la basílica de la Seu són les gàrgoles volades de pedra amb formes grotesques i d’animals fantàstics i mitològics. Les més antigues estan en la part superior dels contraforts de la nau, algunes d'elles molt malmeses per la corrupció del temps, i en les més noves s'aprecia una clara influència del gòtic francès. No ocupen una situació tan elevada i només les trobem en la part de construcció més nova de la basílica. No tenen encara cap funció tècnica, però aquelles pedres que sortien de la façana en forma d’animals mitològics, tenien la funció d’espantar els mals esperits del temple.
A la Seu representen d’una manera cíclica i per tot el perímetre de l’edifici al lleó (Marc) al bou (Lluc) i a l’àliga (Joan), que simbolitzen els evangelistes de l'església catòlica. Mateu (àngel) no hi és representat precisament per la forma humana del símbol.
També trobem una gàrgola en forma de gall, que en la tradició cristiana ens mostra l'inici del dia, la sortida del sol i el final de la foscor de la nit.
ELS RETAULES GÒTICS
El conjunt de quatre retaules gòtics de la Seu és un dels més interessants d’aquest estil de tota Catalunya: el de Sant Marc i Sant Anià, el de l’Esperit Sant, el de Sant Nicolau i el de la Trinitat.
Retaule de Sant Marc i Sant Anià
Inicialment el gremi de sabaters el va encarregar al pintor Arnau Bassa l’any 1346 per una capella de la catedral de Barcelona. Quan el van substituir, el retaule va anar a parar a la capella de Sant Marc de Manresa, als peus del Puigcardener, fins que l’any 1902 es va traslladar a la Seu.
En format de tríptic, l’obra presenta diversos episodis de la vida del sant, des de que es converteix al cristianisme fins el suplici de la seva mort. La presència de simbologia referent al gremi de sabaters és constant i es fa especialment evident a la casulla de Sant Marc, investit bisbe per Sant Anià.
El retaule de l’Esperit Sant
El retaule més destacat de la basílica és el de l’Esperit Sant de Pere Serra (1394), un dels grans pintors catalans de l’època. El tema central és l’arribada de l’Esperit Sant i va ser encarregat pel gremi dels cuireters. Totes les escenes del retaule fan referència a la manifestació divina, en dotze episodis bíblics que recorren moments culminants com la creació del cel i la terra, la creació d’Adam, el naixement de Jesús, el bateig, la mort, la resurrecció, etc.
A la predel·la hi ha la representació central del Sant Enterrament de Crist que prové d’un altre retaule dedicat a Sant Antoni i és obra de Lluís Borrassà (1410).
Retaule de Sant Nicolau
Nicolau de Bari és el patró de la confraria dels canonges, els clergues i els doctors. Aquestes confraries van encarregar el retaule dedicat a Sant Nicolau, que comparteix protagonisme amb Sant Miquel. El seu autor, Jaume Cabrera, va rebre l’encàrrec l’any 1406 i l’any 1412 ja es va col·locar a la capella. No es conserva tot el retaule original, però encara s’hi poden apreciar dos episodis de la vida de Sant Miquel i diversos compartiments relacionats amb els miracles de Sant Nicolau. Al centre hi ha una talla policromada del 1960 que representa un sant bisbe. Es creu que anteriorment, en aquest espai hi havia una imatge a gran escala de Sant Nicolau i Sant Miquel.
Retaule de la Trinitat
Antoni Marquès és l’autor d’aquest retaule (1506 -1507). La imatge de la Trinitat apareix al compartiment central amb una petita imatge del canonge Bernat Massadella, agenollat, que és qui va encarregar l’obra a títol personal. Al compartiment superior hi ha la Verge de l’Esperança acompanyada de l’arcàngel Gabriel i santa Agnès, patrona de Manresa. A totes dues bandes hi ha escenes de l’Antic Testament (creació d’Eva, trobada d’Abraham amb els tres àngels i Moisès i l’esbarzer encès) i el bateig de Jesús. A la predel·la hi ha quatre espais amb els Sants Andreu, Fruitós, Agustí i Maurici i al centre s’hi troba una còpia de la imatge del Crist de la Pietat (l’original és al Museu Episcopal de Vic). La clau de volta de la capella també està protagonitzada per la Trinitat.
Per la seva brillant execució i bellesa és considerat internacionalment una de les obres mestres del brodat florentí, l’anomenat opus florentinum.
Extret de https://seudemanresa.cat/
Per validar el catxé.
Per validar el catxé heu de fer dues fotos on sortiu vosaltres o qualsevol altre element identificatiu del vostre equip.
a. La primera heu fer-la a les coordenades inicials i s'ha de veure clarament el portal de Santa Maria situat a la Baixada de la Seu.
b. Per fer la segona foto heu de fer la volta a l'edifici i anar fins al wp1. Ben amunt trobareu la gàrgola que heu de fotografiar: el gall.
Virtual Rewards 4.0 - 2024-2025
This Virtual Cache is part of a limited release of Virtuals created between January 17, 2024 and January 17, 2025. Only 4,000 cache owners were given the opportunity to hide a Virtual Cache. Learn more about Virtual Rewards 4.0 on the Geocaching Blog.