|
 ► El Castell de Montjuïc
Corona la muntanya que hi dóna nom. Un turó que suposa una visita fonamental a Barcelona i que allotja alguns dels llocs més importants de la història recent de la ciutat. Abans de res, l'Estadi
Olímpic i el Palau Sant Jordi, dues de les seus més destacades dels Jocs Olímpics del 1992. Però també és aquí el Palau Nacional de Montjuïc, seu del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) i la seva impressionant col·lecció d'obres.
Pel que fa al castell com a tal, és una construcció l'aspecte de la qual es deu a la reforma realitzada per l'enginyer militar Juan Martín Cermeño a la segona meitat del segle XVIII.
Per la seva situació, a tocar de la línia de costa, i la seva altura (185 metres sobre el nivell del mar), la muntanya de Montjuïc és un dels millors miradors de Barcelona. De fet, la terrassa del castell és un punt panoràmic excepcional: des d´aquí s´abasta tota la ciutat i el seu entorn. Des de la bonica immensitat de la Mediterrània fins a la Serra de Collserola i el Tibidabo i, a l'altra banda, l'aeroport. Sens dubte, des d'aquí també es pot contemplar el port barceloní i algunes de les construccions més elevades de la ciutat. És el cas la Catedral, el temple de la Sagrada Família, les torres del Port Olímpic o la Torre Agbar.
Així, doncs, l'actual Castell de Montjuïc correspon en bona part al projecte de reconstrucció del segle XVIII. El que avui es pot visitar és:
- El pont d'accés i la façana principal: el primer salva el fossat de Santa Eulàlia ia la segona hi destaca el portal monumental, d'estil Neoclàssic, presidit per l'escut de Carles III de Borbó.
- Els baluards: en total n'hi ha quatre, cadascun amb el seu nom. A saber: de Sant Carles, de Santa Amàlia, de Velasco i de Llengua de Serp. Aquest darrer es diu així per la seva forma triangular i està situat al punt més vulnerable del Castell de Montjuïc.
- El pati d'armes: tancat per una galeria de porxos on desembocaven les principals dependències del castell. Avui quatre d'aquestes sales són les que tenen el Centre d'Interpretació del Castell de Montjuïc.
- La terrassa i la torre de guaita: la primera és realment la coberta de les porxades que emmarquen el pati d'armes. Les vistes des d'aquí són superbes. Pel que fa a la torre, és la successora en el temps del far del segle XI.
- La muralla de marina: és un llenç defensiu de 155 metres de longitud, que recorre el perímetre del que va ser la primera fortalesa construïda aquí. A l'interior d'aquesta muralla és on hi havia els calabossos.
- El fossat: excavat a la reforma del segle XVIII, es va enjardinar durant la construcció del museu militar (segle XX). Avui alberga diversos espais de memòria als afusellats durant la Guerra Civil (1936-1939) i el període de repressió posterior.
- El fornabec: es tracta del conjunt de construccions erigides entre el primer i el segon cinturó del castell. Destaca el revellí, al centre d'aquest espai i dins del fossat, concebut com a element principal per defensar aquesta zona de la fortalesa.
- Les llunetes de mar i terra: són dos baluards exempts (no units a la resta de la construcció), projectats com a avançada per a les tasques defensives.
- El camí cobert: que discorre paral·lel al perímetre exterior del castell i que permetia la circulació entre els diferents elements, a manera de parapet.
► Els orígens
El Castell de Montjuïc té molts segles els seus orígens abans d'aquesta reforma. De fet, se sap que aquí hi va haver un poblat iber, establert entre els segles VII-VI abans de Crist.
Per aquest emplaçament van passar també romans, visigots i musulmans, fins que al segle XI es va construir al cim de la muntanya un far o torre de guaita. Aquest és el veritable origen del castell actual. Aquest va començar a edificar-se al segle XVII, durant l'anomenada Guerra dels Segadors o Corpus de Sang (1640). L'estructura quedaria molt malmesa durant la Batalla de Montjuïc (1641), en la reconstrucció de la qual es va emprar a fons el Consell de Cent i la Junta de Guerra de Barcelona.
Conquerit el fortí i la ciutat per l'exèrcit de Felip IV, el 1652, a finals de segle es va escometre una millora del castell per part de l'enginyer Lorenzo Tossi. Això va suposar la construcció d'una ciutadella, tres baluards defensius i un frontal rectilini orientat cap al mar (la muralla de marina).
► El seu episodi més negre
Un dels capítols més terribles de la història del Castell de Montjuïc va ser la seva transformació a la presó militar durant el període franquista. Els murs d'aquesta construcció van ser testimonis de l'afusellament del president de la Generalitat, Lluis Companys, el 13 d'agost del 1940. També de diversos oficials i civils que s'havien mantingut fidels a la República.
|
|
 ► El Castillo de Montjuïc (Castell de Montjuïc)
Corona la montaña que le da nombre. Una colina que supone una visita fundamental en Barcelona y que alberga algunos de los lugares más importantes de la historia reciente de la ciudad. Ante todo, el Estadio Olímpico y el Palau SantJordi, dos de las sedes más destacadas de los Juegos Olímpicos de 1992. Pero también está aquí el Palau Nacional de Montjuïc, sede del Museo Nacional de Arte de Catalunya (MNAC) y su impresionante colección de obras.
En cuanto al castillo como tal, es una construcción cuyo aspecto se debe de la reforma realizada por el ingeniero militar Juan Martín Cermeño en la segunda mitad del siglo XVIII.
Por su situación, junto a la línea de costa, y su altura (185 metros sobre el nivel del mar), la montaña de Montjuïc es uno de los mejores miradores de Barcelona. De hecho, la terraza del castillo es un punto panorámico excepcional: desde aquí se abarca toda la ciudad y su entorno. Desde la bella inmensidad del Mediterráneo hasta la Sierra de Collserola y el Tibidabo y, al otro lado, el aeropuerto. Por supuesto, desde aquí también se puede contemplar el puerto barcelonés y algunas de las construcciones más elevadas de la ciudad. Es el caso la Catedral, el templo de la Sagrada Familia, las torres del Puerto Olímpico o la Torre Agbar.
Así pues, el actual Castillo de Montjuïc corresponde en buena parte al proyecto de reconstrucción del siglo XVIII. Lo que hoy puede visitarse es:
- El puente de acceso y la fachada principal: el primero salva el foso de Santa Eulalia y en la segunda destaca el portal monumental, de estilo Neoclásico, presidido por el escudo de Carlos III de Borbón.
- Los baluartes: en total hay cuatro, cada uno con su propio nombre. A saber: de San Carlos, de Santa Amalia, de Velasco y de Lengua de Serpiente. Este último se llama así por su forma triangular y está situado en el punto más vulnerable del Castillo de Montjuïc.
- El patio de armas: cerrado por una galería de soportales en donde desembocaban las principales dependencias del castillo. Hoy cuatro de esas salas son las que albergan el Centro de Interpretación del Castillo de Montjuïc.
- La terraza y la torre de vigía: la primera es realmente la cubierta de los soportales que enmarcan el patio de armas. Las vistas desde aquí son soberbias. En cuanto a la torre, es la sucesora en el tiempo de aquel faro del siglo XI.
- La muralla de marina: se trata de un lienzo defensivo de 155 metros de longitud, que recorre el perímetro de lo que fue la primera fortaleza construida aquí. En el interior de esta muralla es donde estaban los calabozos.
- El foso: excavado en la reforma del siglo XVIII, se ajardinó durante la construcción del museo militar (siglo XX). Hoy alberga varios espacios de memoria a los fusilados durante la Guerra Civil (1936-1939) y el periodo de represión posterior.
- El hornabeque: se trata del conjunto de construcciones erigidas entre el primer y el segundo cinturón del castillo. Destaca el revellín, en el centro de este espacio y dentro del foso, concebido como elemento principal para la defensa de esta zona de la fortaleza.
- Las lunetas de mar y tierra: son dos baluartes exentos (no unidos al resto de la construcción), proyectados como avanzadilla para las tareas defensivas.
- El camino cubierto: que discurre paralelo al perímetro exterior del castillo y que permitía la circulación entre los diferentes elementos, a modo de parapeto.
► Los orígenes
El Castillo de Montjuïc tiene sus orígenes muchos siglos antes de esa reforma. De hecho, se sabe que aquí hubo un poblado íbero, asentado entre los siglos VII-VI antes de Cristo.
Por este emplazamiento pasaron también romanos, visigodos y musulmanes, hasta que en el siglo XI se construyó en la cumbre de la montaña un faro o torre de vigía. Ese es el verdadero origen del actual castillo. Éste empezó a edificarse en el siglo XVII, durante la llamada Guerra de los Segadores o Corpus de Sangre (1640). La estructura quedaría muy dañada durante la Batalla de Montjuïc (1641), en cuya reconstrucción se empleó a fondo el Consejo de Ciento y la Junta de Guerra de Barcelona.
Conquistado el fortín y la ciudad por el ejército de Felipe IV, en 1652, a finales de siglo se acometió una mejora del castillo por parte del ingeniero Lorenzo Tossi. Esto supuso la construcción de una ciudadela, tres baluartes defensivos y un frontal rectilíneo orientado hacia el mar (la muralla de marina).
► Su episodio más negro
Uno de los capítulos más terribles de la historia del Castillo de Montjuïc fue su transformación en prisión militar durante el periodo franquista. Los muros de esta construcción fueron testigos del fusilamiento del presidente de la Generalitat, Lluis Companys, el 13 de agosto de 1940. También de varios oficiales y civiles que se habían mantenido fieles a la República.
|
|
 ► Montjuïc Castle (Castell de Montjuïc in the Catalan language)
Sits astride the top of the mountain that gives it its name. This is an essential visit on any trip to Barcelona, and is the site of some of the most important events in the city’s recent history. Firstly, there is the Olympic Stadium and the Palau Sant Jordi, two of the most illustrious settings of the 1992 Olympic Games. This is also, however, the location of the Palau Nacional de Montjuïc, home to the Museu Nacional d’Art de Catalunya [National Museum of Art of Catalonia] and its impressive art collection.
The castle itself owes its present appearance to the modifications carried out by the military engineer Juan Martín Cermeño during the second half of the eighteenth century.
Thanks to its position close to the coastline, and its height (185 metres above sea level), the mountain of Montjuïc offers a superb vantage point over Barcelona. The castle’s terrace affords a particularly spectacular panorama, taking in the entire city and the surrounding area. It extends from the beautiful and vast Mediterranean Sea to the Sierra de Collserola and Tibidabo and, on the other side, the airport. Of course, from here you can also see the Port of Barcelona and some of the city’s tallest buildings. These include the Cathedral, the Sagrada Familia, the towers of the Port Olímpic and the Torre Agbar [Agbar Tower].
Montjuïc Castle as it appears today is largely the same as it was following its reconstruction in the eighteenth century. Today’s visitors can see:
- The access bridge and the main façade: the access bridge crosses the moat of Santa Eulàlia. The outstanding feature of the façade is the magnificent, Neo-classical-style entrance, crowned by the crest of Charles III (Charles of Bourbon).
- There are four ramparts in total, each with its own name: The ramparts of Sant Carles, Santa Amàlia, Velasco and Llengua de Serp [Snake’s Tongue]. This last takes its name from its triangular shape, and it is located at Montjuïc Castle’s weakest point.
- The parade ground is enclosed by a colonnade: the castle’s main offices and other rooms are accessed from here. Nowadays, four of these rooms house the Montjuïc Castle Interpretation Centre.
- The terrace and the watchtower: the terrace is actually the roof of the colonnade that encloses the parade ground. It commands splendid views. The tower is the modern-day successor of the eleventh-century beacon.
- The sea wall: a defensive stretch of wall, 155 metres in length, runs around the perimeter of the original fortress. The dungeons lie within this wall.
- The moat: dug during the eighteenth-century modifications; it was converted into gardens during the building of the military museum (twentieth century). Nowadays, it contains several memorials to those executed during the Spanish Civil War (1936-1939) and in the subsequent period of repression.
- The hornwork: a series of defensive constructions built between the first and second rings of the castle’s fortifications. Its outstanding feature is the ravelin, in the centre of this area and within the moat, designed to be the main means of defending this part of the fortress.
- The sea and land lunettes: these are two outworks (not joined to the rest of the building) projecting out as a defensive outpost.
- The covered walkway: a parapet runs parallel to the castle’s outer perimeter, behind which lies a passage between the different areas
► The origins
The origins of Montjuïc Castle date back many centuries before Juan Martín Cermeño’s alterations. In fact, it is known that an Iberian settlement once existed here, established between the seventh and sixth centuries B.C.
The site was also settled by the Romans, the Visigoths and the Muslims until, in the eleventh century, a beacon or watchtower was built on the highest point of the mountain. This was the true forerunner of the present castle. Construction of the castle began in the seventeenth century, during what is known as the Guerra dels Segadors [Reapers’ War] or Corpus de Sang (1640). The structure was severely damaged during the Battle of Montjuïc (1641), and was rebuilt by the Consell de Cent [Council of One Hundred, Barcelona’s historic city council] and the city’s War Council.
Following the conquest of this stronghold and of the city itself by the army of Philip IV in 1652, work to improve the castle was undertaken towards the end of the seventeenth century by the engineer Lorenzo Tossi. This involved the construction of a citadel, three defensive ramparts and a rectilinear frontage overlooking the sea (the sea-facing wall).
► Montjuïc Castle’s darkest hour
One of the most dreadful chapters in the history of Montjuïc Castle was its use as a military prison during the Franco period. Its walls witnessed the shooting of the president of the Generalitat de Catalunya [Government of Catalonia], Lluís Companys, on 13 August 1940.
In addition to the executions of several officers and civilians who had remained loyal to the Republic.
|