Santa Maria de Bellvitge és una ermita situada al barri del mateix nom de l'Hospitalet de Llobregat, catalogada com a bé cultural d'interès local.
Història
L'ermita de Santa Maria de Bellvitge, com a tal, està documentada des del 1279en una donació que fa Elisenda Miquel demanant ser enterrada en la parroquial de Santa Eulàlia de Provençana i apareix repetidament en segles posteriors
Des de 1375 hi ha notícia que en un edifici annex a l'ermita hi vivia un ermità que tenia l'obligació de la custòdia i la cura del temple. A canvi, ell i la seva família podien explotar les terres que l'envoltaven. El primer ermità que en tenim constància: Pau Genover, un «donat»[a] preocupat per donar acollida als que per aquí passaven, demanà, amb el fuster Joan Ramon, permís al bisbat per a construir un nou hospital, un petit alberg de peregrins que donaria nom a la ciutat de l'Hospitalet de Llobregat.[
Des del segle xiii, la Mare de Déu de Bellvitge era venerada en dues petites capelles barcelonines al carrers de l'Espaseria i de l'Hospital de Barcelona, on encara es conserva una placa amb una inscripció de 1462 que recorda la Mare de Déu de Benvitja.
L'ermita, en el seu conjunt, ha estat refeta en diverses ocasions. El 1493, Barcelona donà la pedra per reedificarla des dels seus fonaments. D'aquesta êpoca és la clau de volta d'estil gòtic que actualment és al Museu de l'Hospitalet.
de les crescudes i sedimentacions generades pel riu Llobregat, sovint ha necessitat reparacions (1493, 1571, 1718, 1959).[7] L'actual construcció està quatre o cinc metres per damunt del fonaments de la primitiva església documentada al segle xi i posada en evidència amb les excavacions realitzades el 1979-1981.
Malgrat les inundacions, terratremols, saquejos... sempre ha estat reparada o refeta.
L'any 1652, durant el setge de Barcelona, al final de la Guerra dels Segadors, l'ermita va ser saquejada per l'exèrcit del comte-duc d'Olivares. La capella va patir uns altres atacs en 1697, per part de les tropes franceses que assetjaven Barcelona i, en la Guerra de Successió, pels exèrcits borbònics al servei de Felip d'Anjou. Entre 1808 i 1809 tornà a ser saquejada durant la Guerra del Francès.
El juliol del 1936, en els primers dies de la Guerra civil, fou un dels edificis religiosos que patí l'anticlericalisme popular. L'any 1959, abans de l'edificació del barri de Bellvitge, es va fer una restauració, entre d'altres modificacions es va fer una nova decoració pictòrica del presbiteri, a càrrec de Joan Commeleran, actualment perduda.
El 1969 es va enderrocar la casa de l'ermità i es feren els porxos que continuaren fins a la restauració del 2003; ara queden les columnes. El 1977, després de les inundacions del 1971, 1972 i 1974 i gràcies a una campanya endegada al barri «Salvem l'ermita de Bellvitge», es tornà a arranjar. L'última reparació va ser la del 2003, amb motiu de la segona fase d'arrenjament del Parc de Bellvitge
Arquitectura
L'ermita de Bellvitge és una construcció de nau única i capçalera quadrada, amb una torre campanar no gaire alta al sud-est, també quadrada, dotada de finestres amb arcs apuntats en el pis superior. La coberta de tot el conjunt té dues vessants, menys al campanar, que té un coronament piramidal cobert a quatre vessants. En general la fàbrica és força heterogènia. Predomina la maçoneria vista barrejada amb totxo. La façana, modificada a la restauració de 1718, és d'estil barroc.
Font: Antonio Valcárcel Sangil. La Ermita de Bellvitge, y wikipedia.
Nota: Este lugar ha sido testigo del crecimiento de Los de Bellvitge, bautismos, comuniones, reuniones parroquiales, bodas y entierros. Es un lugar para los habitantes del Barrio muy importante, que ha dado identidad y de la cual nos sentimos sentimentalmente ligados. Esperamos que disfruteis de esta pequeña ermita que se ha mantenido al lado del enorme barrio y otras construcciones.
LOG: Per tal de registrar aquest amagatall, caldrà que feu una foto vostra o del vostre logo, a la façana principal de l'Ermita, des de les oliveres estarà genial . Subid esta foto al log.
Virtual Rewards 4.0 - 2024-2025
This Virtual Cache is part of a limited release of Virtuals created between January 17, 2024 and January 17, 2025. Only 4,000 cache owners were given the opportunity to hide a Virtual Cache. Learn more about Virtual Rewards 4.0 on the Geocaching Blog.