El Castell de la Selva va ser durant segles la residència senyorial dels prefectes de Tarragona i els arquebisbes de la metròpoli. Pertanyia a la Pabordia de l’arquebisbe de Tarragona, i probablement fou edificat a les darreries del segle XII. Era una residència molt freqüentada pel paborde, però feia, principalment, de magatzem dels fruits secs i dels delmes.
El 1411 el papa Benet XIII va decretar la supressió de la pabordia i el Castell va ser administrat directament per l'arquebisbe de Tarragona i al s. XVI s'amplià l'edifici amb unes construccions amb finalitats residencials i amb un pis superior al qual s'hi accedia per una escalinata.
L’acció de les Corts Constituents durant el Bienni de 1822 va acabar, de fet, amb els senyorius. Aquesta obra va ser complementada amb les lleis desamortitzadores de la meitat del segle XIX, i així el castell de la Selva passaria a propietat o usdefruit del Comú de la vila.
Passant per diversos usuaris després de la desamortització eclesiàstica, el Castell, l'edifici patrimonial més gran del poble s'havia convertit en una ruïna amb la qual han conviscut els selvatans durant dècades.
Finalment, en una bonança econòmica municipal, l'Ajuntament, entrat el nou mil·leni, va decidir tirar endavant un projecte ambiciós com era el de restituir el monument i donar-li una funció d'ús públic d'acord amb la seva identitat, un equipament cultural de primer ordre.
Es tracta d’una de les edificacions més simbòliques de la població. Ubicada al nucli antic, segons els informes del Departament de Cultura, podria estar edificat sobre l’antic poblat ibèric i, per tant, una de les edificacions que donen origen a la Selva del Camp. El castell és en una zona on també hi ha l’església renaixentista, la muralla i els Ponts, de manera que aquesta part del poble té una gran riquesa arquitectònica i històrica.
Recuperar el Castell per als veïns de la Selva era una aspiració de l’Ajuntament i el procés ha estat llarg però constant. Primer es van adquirir els terrenys per ampliar la Plaça i es va fer una actuació de consolidació de les restes. A partir de l’any 2003, es va decidir tirar endavant la recuperació del Castell amb el repte de convertir-lo en un autèntic focus d’atracció cultural i turística. Cal dir que el es trobava en una situació de conservació molt precària perquè gran part de les seves parts edificades en estat d’enrunament.
Les imatges que veureu en aquest especial del Castell de Paborde mostren l’estat dels elements patrimonials abans de la intervenció i el seu estat actual.
La rehabilitació del castell ha tingut diverses fases. Prèviament es va redactar l’Estudi històric i arqueològic del castell que junt amb el Pla director de rehabilitació de l’edifici es van obtenir el màxim de dades històriques sobre el castell que van permetre estudiar l’evolució constructiva i així ajudar a la seva correcta interpretació alhora de redactar els projectes de rehabilitació.
El Celler Major, abans de les obres.
El Celler Major, després de les obres.
La primera fase va consistir en la realització de treballs de consolidació i preservació de les restes conservades del castell. Posteriorment es va reconstruir i rehabilitar el Celler Major, convertint-lo en un auditori. Aquest es va estrenar l’octubre de l’any 2007.
Finalment, l’any 2008 es van iniciar els treballs de rehabilitació del Celler Menor, al Casa de l’Arquebisbe, el Nucli de Comunicació i la plaça de les Pletes. La primavera de 2011, va obrir les portes tot el conjunt.
Els criteris de rehabilitació i restauració que es van seguir van ser els de mantenir dempeus tots els elements històrics significatius, reforçant-los i completant-los i alliberant els espais originals dels afegits duts a terme sense cap intenció respectuosa, fent servir tècniques constructives gairebé idèntiques a les històriques, sense alterar la identitat del conjunt.
El Celler Menor, abans de les obres.
El Celler Menor, després de les obres.
L’auditori del Celler Major acull actes institucionals, teatre de petit format, recitals, concerts de música i cinema, entre d’altres.
Al Celler Menor i la Casa de l‘Arquebisbe està ocupat per una exposició permanent d’interpretació local, a més d’exposicions temporals i altres actes. El Castell s’ha convertit en un centre cultural i turístic on hi trobem espais museístics i sales preparades per fer conferències, reunions, cerimònies civils, etc.
Sense cap mena de dubte, la rehabilitació del Castell i l’obertura de la plaça de les Pletes ha fet renéixer la part alta del Nucli Antic de la Selva del Camp. El Castell s’ha convertit en un espai municipal polivalent i la plaça també acull activitats festives i culturals.
Actualment és l’espai municipal de caire cultural més concorregut i demanat per les entitats locals i per actes de representació d’organitzacions i associacions que es porten a terme a la Selva del Camp. S’ha potenciat de forma definitiva amb el trasllat de l’Oficina de Turisme a les seves dependències, i així és el punt de sortida de les rutes per descobrir la Selva del Camp.
Foto aèria que mostra la planta de tot el Castell de Paborde.
Als espais de la planta baixa del Celler Menor i la Casa de l‘Arquebisbe hi ha l’exposició permanent de la interpretació històrica local, amb recursos audiovisuals i restes arqueològiques originals trobades en diferents excavacions al terme municipal. Els audiovisuals recorden la lluita del poble per garantir l’abastiment d’aigua des de l’edat mitjana, ens parlen dels nostres personatges il.lustres, i dels oficis dels ollers i la pagesia…
DADES RELLEVANTS
Si parlem de dades del cost del projecte, la reforma va superar els tres milions d’euros d’inversió. Al tractar-se d’un Bé Cultural d’Interès Nacional, va ser objecte d’una subvenció del 1% Cultural de l’Estat (2.500.000 Euros), i també es va disposar d’ajuts de la Generalitat de Catalunya (Pla d’Obres) i també del Pla de Barris (en la fase d’acabament i de museïtzació).
El projecte el van dirigir diversos arquitectes del Departament de Construccions Arquitectòniques de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona de la UPC, junt amb els serveis tècnics municipals, Montserrat Daroca Ferran com arquitecte tècnic i el Jordi Gatell Leiva com enginyer tècnic.
L’estudi històric arqueològic va ser elaborat i redactat per Josep M. Vila Carabasa, arqueòleg i el Pla Director el va desenvolupar l’empresa Stoa.
Per registrar el virtual només cal penjar al vostre registre una foto amb algun element que us identifiqui, nom d’equip escrit, selfie, etc., al punt de les coordenades amb el castell de fons.
Virtual Rewards 4.0 - 2024-2025
This Virtual Cache is part of a limited release of Virtuals created between January 17, 2024 and January 17, 2025. Only 4,000 cache owners were given the opportunity to hide a Virtual Cache. Learn more about Virtual Rewards 4.0 on the Geocaching Blog.