Límit Cretaci - Terciari (K/T)

Aquest geocaché té molta importància en la geologia, en la comprensió del funcionament del nostre planeta Terra.  El temps en geologia funciona a una escala molt diferent de l'actual emprada per l'home. La història del planeta té uns 4.600 milions d'anys aproximadament, on la unitat de mesura són els milions d'anys (m.a.) i bassada en l'escala del temps geològic. L'existència de l'èsser humà és un "punt" en comparació amb la línea temps de la formació de la terra. 

El Punt Geològic del Límit  K/T es pot observar a tocar del Mirador del Telefèric de Vallcebre, al final Ctra. B-401 a mà esquerra. Aquest és un límit geològic que separa el període del Cretaci (dins l’era Secundària) amb l’era del Terciari (fa 65 m.a.) i que correspon al moment en què es van extingir els dinosaures i moltes altres espècies. L’extinció dels dinosaures va anar acompanyada de la desaparició del 75% de les plantes i animals del planeta, tan aquàtics com terrestres. Aquesta gran extinció en un planeta dominat pels rèptils, va permetre el desenvolupament d’aus i mamífers i la seva evolució fins a l’actualitat.

Al límit K/T s'observen roques sedimentàries que marquen el canvi d'Era entre el Mezozoic i el Cenozoic. Es tracta d'un indret on les calcàries (grises) de la cinglera es troben gairebé verticals per causa del fort plegament que van patir, quan les plaques continental ibérica i l'europea van xocar durant l'orogènia alpina, creant el Pirineu i el Prepirineu. Per tant, en aquest punt s’identifiquen lutites vermelles (argiles i llims), alguns gresos i calcàries (grises), totes són roques sedimentàries, pertanyents a la successió de les fàcies Garumniana. Aquestes roques s’han format com a resultat de l’acumulació de sediments de llacs poc profunds i planes pantanoses, en un context climàtic càlid i humit. 

En aquella època el Pirineu estava iniciant la seva formació i per l’est entrava un braç marítim de l’oceà atlàntic que ocupava el solc pirinenc. Al següent esquema es mostra aquesta evolució:

Al voltant d’aquest límit hi ha, no només elements d’interès cultural, com és l’anomenat mirador del Telefèric, sinó també uns esllavissaments de materials geològics que són el substrat per a algunes espècies botàniques interessants. També és a tocar de l’inici de la baixada esportiva pel torrent del Forat Negre.

Detall del límit K-T

Víctimes de l'extinció?

A més dels dinosaures, l'extinció K/T va acabar amb els ammonits i belemnits, afectant a comunitats oceàniques bentòniques (aflorament Zumaia). Es van extinigir els grans rèptils marins (plesiosauris i mosaasauris) i els rèptils voladors o pterosauris. Van sufrir bastant els peixos, amfíbis, mamífers i aus primitives al voltant d'un 25% a 40%. La diversitat de braquiòpodes, bivalves, i ostreids es va veure dràsticament reduïda. Les plantes van tenir una tasa d'extinció al voltant del 50%.

Al voltant de més del 70% de les espècies del planeta van desaparèixer per sempre.

Quines proves tenim?

En totes les seccions de roques del món on està representat aquest interval de temps podem apreciar una fina capa de color oscur, coneguda com l'argila del límit K/T. Es va començar a depositar en el moment de la gran extinció, i recull un gran nombre d'anomalies. 

• Alta concentració d'iridi (element químic més densos i pesats de la taula periòdica i que és molt escàs a l'escorça terrestre. La concentració d'aquest element en la capa d'argila mostra uns valors fins a 100 vegades superiors a l'estandard.
• Microesférulas i microtectites (gotes de material fos, generat per fregament del meteorit al entrar a l'atmosfera amb la forta pressió de xoc de la terra).
• Descens brusc de l'isòtop 18O (en èpoques càlides el 16O s'evapora amb major facilitat, amb el que els microfòssils amb closca presenten major concentració de 18O. Pel contrari, en èpoques fredes es reduix moltíssim).
• Descens brusc de l'isòtop 13C (el plancton calcari agafa el mar l'isòtop 12C i en les èpoques d'alta productivitat la superfície de la terra s'enriqueix en 13C. En descens implica que l'event va provocar el cessament casi per complet de la productivitat primària mundial).
• Descens en relació entre el polen d'angioespermes i les espores de les falgueres.
• Quarzos de xoc i nanodiamants (indicadors de pressió extrema, va provocar la modificació cristal·lina de diversos minerals).
• Concentració de "hollín" i carbó (com conseqüència de grans incèndis que van poder ser produïts per la plujade material fos i la pujada de temperatura inicial).

LES DUES TEORIES PRINCIPALS

Amb totes aquestes proves, principalment la de l'iridi,  Luis Alvarez y Walter Alvarez (Universitat de Berkeley) per un costat i Jan Smit (Universitat Lliure d'Àmsterdam) per un altre,  van proposar al 1979 que la quantitat d'iridi sòlament va poder arribar a la Terra mitjançant l'impacte d'un meteorit d'uns 10 km de diàmetre, i que aquest impacte seria el causant de la gran extinció de finals del Cretaci.

Aquesta teoria va aixecar una gran polèmica amb la vessant uniformista, que defensava una història geològica sense grans catàstrofes i amb els defensors de les teories de les Mesetes basàltiques de Deccán. Teoria que explicava una acumulació de colades de magma basàltic d'uns 2 km d'espessor que aflora a la India a finals del Cretaci. 

Després de diversos anys de discussions i de debat científic, va quedar bastant clar que les colades van començar 2 mil·lions d'anys abans del límit K/T i van finalitzar uns 3 mil·lions d'anys després i que no podien explicar l'elevada concentració de l'iridi. Tampoc explicava la distribució global d'aquestes anomalies en ambdós hemisferis. Es possible que afectes amb el clima de final del Cretaci, però bastant improvable directament relacionat amb l'extinció del K/T.

REQUISITS PER VALIDAR EL GEOCACHÉ

1) RESPONDRE LES SEGÜENTS PREGUNTES

• a) Quines roques pots observar al contacte K/T i com s’han format?
• b) En funció de l’observació del paisatge a l’aflorament i del tall geològic annexat, em sabries dir per què trobem els estrats fortament inclinats? Explica la breu història de la seva formació.

2) Una foto del contacte del límit K/T amb les cordenades integrades a la imatge.