En aquest indret ara tant elèctric ara, hi trobem el camí que duia cap a l’Argentona. Aquesta darrera partida pren el seu nom d’un antic rec que ja es troba documentat al 1402.
Hem d'esperar un segle per trobar més referències de la família en relació a Vallmoll. Ariol d'Argentona, resident «in loco de Valli Molli», ens apareix el 8 de febrer del 1363, i poc després, el 27 d'agost del 1375, la documentació ens aporta el nom de Guillem, relacionat també amb la vila. Uns anys més tard, a finals del 1398, és Gelabert d'Argentona, fill de Guillem,16 el que té terres dins del terme de Vallmol, junt al torrent, de les quals percep únicament censos, mentre que la resta de drets són en mans del comte de Cardona, llavors senyor de Vallmoll, Gelabert deté aquesta posició almenys fins a l'octubre del 1402, data en la qual es manifesta que una terra situada al terme i horta de Vallmoll, tocant al camí que va a Tarragona, amb el rec d'Argentona i amb Berenguer Cerdà, es té per Gelabert d'Argentona sota cens de 16 sous, pertanyent la resta de drets al comte de Cardona, signant l'acta de transmissió de la finca per raó del terç i altres drets pertocants al comte el seu batlle a Vallmoll, B. Llorenç.
Els Argentona, Vallmoll i el Pedrós, JOSEP M. BENET I OLLÉ.
Els Argentona, Vallmoll i el Pedró.