Calcàries amb Assilines i Nummulits de l'Eocè (Berguedà)
Accedim a l'aflorament per la carretera asfaltada que va al mirador de Gresolet (zona de pàrquing), el qual té unes vistes impressionants de la Serralada del Cadí-Moixeró. Una vegada estacionat el vehicle, hem de continuar a peu o en bicicleta per la mateixa carretera del mirador de Gresolet/Refugi Lluís Estasen, però sense asfaltar durant uns 4 km fins arribar a les coordenades de l'Earthcaché. El camí no està obert al trànsit, només els vehicles autoritzats, per aquesta raó, podem passejar amb tranquilitat i contemplar la fauna i flora del camí.
Quina és la finalitat de l'Earthcaché?
Ens trobem en una zona de molta activitat geològica tant en el passat com en el present, ja sigui pel moviment de plaques tectòniques, plecs, falles, encavalcaments, sedimentació, formació de muntanyes i de valls, rius, llacs, etc. i de la meteorització i erosió del paisatge modelant la morfologia actual. En l'observació d'aquest aflorament la finalitat és la següent:
- L'observació del paisatge, conèixer l'orografia i les roques presents al nostre entorn.
- Classificar les calcàries grises del Lutecià inferior (Eocè) en funció de la seva proporció de fòssils.
- Identificar amb l'ajuda d'una lupa la presència de diferents foraminífers presents a les roques. A partir de la morfologia i del tipus de secció que veiem a la roca tindrem més pistes per intrepretar quins fòssils hi són presents.
Que trobem al nostre aflorament?
A l'aflorament trobem unes calcàries grises de la formació la Penya de l'Eocè, són roques sedimentàries de precipitació carbonatades amb abundants macroforaminífers del grup Nummulitid. Hi ha abundància dels gèneres Assilina i Nummulit de grans dimensions, de l'ordre de 1 cm fins a 3 cm. La capa té una potència (gruix) que oscil·la entre els 400 m a 600 m depenent del lloc lateral on es trobem, presenta una bona continuitat cartogràfica lateral d'oest a est, i com a exemple a Terrades té una potencia 400 m i a Albanyà 600 m. La variabilitat es deu bàsicament a que hi ha zones més distals i més profundes on s'ha produït més precipitació del carbonat amb les diferents àrees font de sediments. El nivell calcari gris presenta una textura que va del pakestone a wackestone segons la classificació de Dunham que veurem a continuació.
Classificació de Dunham per a les roques carbonàtiques
Aquesta classificació la va realitzar Robert J. Dunham l'any 1962 i va ser modificada per Embry i Klovan l'any 1971 per a incloure les calcàries de gra groller i els sediments que estaven units de manera orgànica en el moment de la seva deposició.
La classificació de roques carbonàtiques més emprades en la geologia són la de Folk i la de Dunham. Ambdós són descriptives, les quals usen com a criteri de classificació la proporció relativa entre les partícules que formen l'esquelet i matriu i/o ciment. Nosaltres ens centrem en aquest cas en la de Dunham, on té en compte el tipus textural. Es basa en la proporció relativa entre les partícules i la matriu (micrita), sense considerar la presència o no de ciment (esparita). D'aquesta forma, si no hi ha matriu la roca és denomina grainstone; si hi un 90% de la roca és matriu s'anomena mudstone, i per aquells casos intermitjos, existeix els termes de packstone i wackstone en funció de si les partícules estan o no en contacte, respectivament.
Morfologia dels foraminífers presents
Els foraminífers són organismes unicel·lulars d'origen en el Càmbric i s'extenen fins a l'actualitat, tenen com a característica més important que fixen la seva superfície cel·lular de manera permanent amb la construcció d'un esquelet o closca, captant el CO2 i evitant que s'alliberi a l'atmosfera afectant al canvi climàtic. Aquesta closca pot estar formada per una sola cambra o por diverses o moltes cambres, que es van formant en etapes successives d'una forma lenta. Per tant, el tamany i forma final d'un foraminífer dependrà de la forma i dimensions de la cambra embrionària; del número de cambres que tingui i de la forma i disposició de les mateixes.
Nummulits
Foraminífers bentònics i nerítics, amb closca lenticular o plana de fins a 6 cm, totalment involut i de creixement molt lent, amb unes 40 voltes per espira.
Assilines
Foraminífers bentònics i nerítics, amb closca lenticular abombada, planiespiralada, simètrica i marges aguts, evolut i de creixement molt lent. A diferència dels Nummulits, té un canal espiral evolut i que disposa d'un gran nombre de cambres i complex sistema de canals i septes.
REQUISITS PER L'EARTHCACHÉ
1) En funció del que s'ha explicat al log i segons la classificació de Dunham, classifica les següents roques A,B i C:
2) Quin nom rep segons la terminologia descrita les formes geomètriques dels fòssils cephalopodes següents:
3) Una fotografia de detall de la roca calcària amb fòssils de l'aflorament amb la seva classificació de Dunham i el tipus de foraminífer present.
Terminologia:
- Bentònics: Organismes que viuen en els fons marins
- Nerítics: Organismes que viuen en zones pròximes al litoral
- Septes: Tabic que separa complet o parcial una cambra
- Evoluta: Corba formada per un conjunt de punts on el seu enrollament es per la part externa.
- Involuta: Corba formada per un conjunt de punts on el seu enrollament es fa introduint-se en la volta anterior, talla la corba i l'incorpora internament.