LA FONT DEL RABASSALET
DEFINICIONS SOBRE LA TOPONIMIA
S'anomena rabassa, a la part del tronc d'un arbre o d'un arbust coberta per la terra, i de la qual arrenquen les arrels. En agronomia és una soca grossa i seca destinada a ésser cremada
La rabassa morta és un contracte de conreu emfitèutic establert com a arrendament d’un tros de terra per a conrear-hi vinya, amb la condició que el contracte restava dissolt en haver mort dos terços dels primers ceps plantats.
Rabassaire és el nom que rep la persona que conrea una terra amb contracte de rabassa morta. També s'anomena al que arranca rabasses.
Arrabassar és arrancar d'arrel arbres i plantes que tenen rabassa, també és arrancar amb violència una cosa del lloc on és clavada i, a més, és prendre alguna cosa amb violència o precipitació.
Rabassada i rabassalet són el topònims d'aquesta zona, el primer està representat per tot el territori català (Sant Cugat, Vacarisses, el Perelló, Roses,...) en canvi el segon nomès es circunscriu en aquesta part de Collserola.
HISTÒRIA
La gran part dels conreus de Sant Cugat eren vinyes i els excedents, molt importants. La gran extensió dedicada a les vinyes va fer reduir considerablement altres cultius que havien d'importar-se per cobrir les necessitats del poble. Era imprescindible comptar amb unes comunicacions que permetessin el tragí de mercaderies, per aquest motiu es van construir diferents camins de ferradura que travessaven la serra de Collserola. Els pagesos envasaven el vi en bots de cuir, i formant una recula de muls anaven fins a Barcelona. Això representava un gran esforç si tenim en compte que un mul podia carregar com a màxim cent quilos, però arrossegant un carro podria transportar-ne més de quatre-cents. Això va propiciar diferents intents de construcció de carreteres per unir les viles de Gràcia i Sarrià amb Sant Cugat.
Per un motiu o altre, tots els projectes van ser rebutjats per la Diputació o per l'Ajuntament fins que el 1868 es va aprovar la construcció d'un camí veïnal que travessava la serra de Collserola. Les obres s'inicien l'estiu però s'aturen als pocs mesos fins a tres anys pels canvis polítics, la Diputació rellança les obres fins que acaben sent una realitat el 1877.
En tractar-se d'un camí veïnal i no d'una carretera es va construir vorejant els diferents obstacles de la serralada, això va comportar un traçat molt revirat i sense grans desnivells. Els pagesos van començar a vendre directament el vi als particulars barcelonins. El camí que portava els pagesos santcugatencs a Barcelona era de doble sentit i els barcelonins van descobrir el bosc de Collserola i de Sant Cugat.
Aquesta descoberta de Collserola va fer que barcelonins de tota mena comencessin a freqüentar les fonts que vorejaven la carretera per passar els diumenges respirant aire fresc amb la família. El problema de la tuberculosi i la convicció que els aires de Collserola estaven lliures de contaminació va fer que s'iniciés la construcció de segones residències al voltant de la carretera. Als voltants de Can Cortés es va construir un grup de cases que es coneixen com el Veïnat de l'Arrabassada, al costat d'un restaurant i posterior hotel anomenat Rabassalet.
Un dels fets que més renom va donar a l'Arrabassada va ser la construcció del Gran Hotel l'any 1899 i la inauguració del Casino el 1911. Per poder arribar-hi més còmodament possible, els mateixos promotors havien presentat un projecte per establir una línia de tramvia pujant per la carretera des del carrer Craywinckel fins a les portes del Casino.
La Font del Rabassalet era molt visitada però després de deixar de funcionar el tramvia de la Rabassada van minvar molt els visitants.
ESTAT ANYS 2000
ACTUALITAT
L'any 2018 es va aprovar al Consell de Barri de Les Planes l'arranjament de l'entorn de la Font amb la intenció de desbrossar l'entorn i els camins d'accés i generar una nova zona d'estada on poder gaudir d'aquest entorn natural, ja que es volia recuperar un espai natural del barri poc accessible i molt desconegut. A grans trets aquest era el projecte:
Van començar a netejar camins i desbrossar, i a ficar la rocalla de protecció...
Però van deixar la caseta amb la seva porta rovellada i algú de la comissió d'obres, amb una ment preclara i lògica, va pensar en eliminar-la...
- Nanos! Això no queda gaire bé...
I efectivament, així ha quedat després de les obres i en l'actualitat: s'ha eliminat la caseta, s'ha fet un mur de rocalla de protecció, s'ha instal.lat una barana i una taula de picnic:
