Mora d'Ebre
Móra d'Ebre (forma oficial) o simplement Móra és una vila i municipi de Catalunya capital de la comarca de la Ribera d'Ebre. La població està situada a la riba dreta del riu Ebre, entre el pas de l'Ase i el de Barrufemes, al centre de l'anomenada cubeta de Móra. La vila s'estén al llarg de 48 km⊃2;, on hi viuen més de 6.000 persones, de les quals 5.300 hi estan censades en l'actualitat. S'arriba a Móra d'Ebre a través de les carreteres N-420, C-12 i T-324. Lo pont d'arcades de Móra d'Ebre és una estructura del 1943 feta de formigó armat sobre l'Ebre i que s'ha convertit en un dels símbols del poble.
Les Festes Majors se celebren l'últim cap de setmana d'agost.
Geografia
Llista de topònims de Móra d'Ebre (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).
Móra d'Ebre està situada a la riba dreta de l'Ebre, entre el pas de l'Ase i el de Barrufemes, al centre de l'anomenada cubeta de Móra. La vila té la capitalitat de la comarca de la Ribera d'Ebre, i s'estén al llarg de 48 km⊃2;, on viuen 4.776 persones. Hom pot arribar al poble a través de les carreteres N-420, C-12 i T-324.
Vora la N-420, al sud de la població, hi ha el polígon industrial de la Verdeguera, el qual tracta de ser un pol d'atracció de diversos tipus d'indústries.
Història
És la població més antiga del municipi documentada fins ara, remuntant-se més de 6.000 anys enrere i se situa en temps del neolític, concretament en la cultura dels sepulcres de fossa, documentada pel doctor Pere Bosch i Gimpera, en una inhumació localitzada durant les obres de construcció del pont de Ferro. Els ibers crearen a Móra d'Ebre les primeres entitats de poblament, com així ho demostren les restes arqueològiques del poblat del Calvari; per contra, del llarg període de la romanització, no en queden restes monumentals tret dels vestigis a la vil·la romana dels Emportells, situada a prop del riu, al camí de les Sénies, on limiten els termes municipals de Móra d'Ebre i Benissanet.
Els àrabs deixaren una forta empremta en la vida local: explotacions agràries (lloc de Subarrec), indústria bladera (molins de nau), artesania de la terrissa i un castell, que formava part de la línia defensiva de l'Ebre i que al llarg de la història ha patit successives destruccions i posteriors reconstruccions. La reconquesta d'este tingué lloc el 1153 de la mà del comte de Barcelona Ramon Berenguer IV.
Durant l'edat mitjana, la vila va formar part de l'anomenada baronia d'Entença, la qual s'enfrontà contra els templers de Miravet i Ascó, els quals dominaven la riba dreta del riu. Aquesta lluita causà greus danys a la comarca, com també ho varen fer les guerres posteriors: la dels Segadors, la de Successió, la del Francès, les carlines i la Guerra Civil espanyola.
Altres esdeveniments crucials que afectaren l'esdevenidor de Móra i la seua comarca foren l'expulsió dels moriscos, l'any 1610 i la segregació dels Masos de Móra per constituir la població de Móra la Nova, l'any 1830.
Llocs d'interès
El lloc més històric i més interessant és el Castell de Móra, que s'alça a la vora del riu i té seccions restaurades i un mirador.[2]
El paratge de Sant Jeroni, lloc d'acampada i de lleure on se troben les ermites de Sant Jeroni i Santa Madrona i el monument a la sardana de Joan Segú, tot sota l'ombra dels xiprers centenaris, al peu de la Picossa.
Altres llocs d'interès són: la Plaça de Baix i Passeig de l'Ebre, el Passeig del Pont, lo Calvari, el Poliesportiu Municipal i diferents indrets de lleure a la vora del riu.
Font Wikipedia