El catxe:
Aneu als cartells I substituïu les lletres per la paraula que amaga.
PLANTA TRIANGULAR AMB TRES -----A-----
ALGUNES,COM LA -----B----- DE BARCEDANA
PRESENTEN MES DE -----C----- MILIONS D'ANYS DE REGISTRE GEOLÓGIC
LES PRIMERES FILADES DELS -----D----- DE LA TORRE
PER LA INCIPIENT FAMÍLIA DE -----E-----
RESPUESTA AL CERTITUDE: ABCDE TOT JUNT SENSE ESPAIS
You can validate your puzzle solution with
certitude.
Dominant la Vall de Barcedana i el Montsec proper al pas de l’Hostal Roi hi trobem les torres vigilants del Castell de Sant Gervàs. El Castell forma part d’un nucli d’edificacions amb l’ermita i restes d’un poble antic de l’edat mitjana. L’ermita està dedicada als antics sants màrtirs romans de Sant Gervàs i Sant Potràs. La devoció a aquests sants es manté per la gent d’aquests pobles del Pallars que a part de Llimiana i la Vall, inclouen Aransís i voltants. El Castell formava part de l’antic terme d’Aransís i actualment pertany al terme de Gavet, que és el terme dels pobles de la Vall. En mitjans del segle XIX pertanyia al terme de Llimiana.
El castell forma part d’una línia fronterera de castells d’est a oest, tal i com està orientat el Montsec. El Montsec fa de mur natural de separació del Pallars amb la comarca de la Noguera. El castell està datat en el segle XI, en una situació elevada que li permet control militar i contacte visual amb el pas de la Portella Blanca, just a davant. Té visió amb la torre del nucli de l’Hostal Roi, ara desapareguda sota unes runes, amb el control del pas Nou. I cap a l’oest, té visió directe amb l’emplaçament de l’ermita de Sant Andreu de Llimiana, on no hi ha indicis d’una torre però aquest lloc és visible des del poble de Llimiana i li permetia comunicar amb la Vall.
Aquesta fortificació d’aquella època era deguda a l’ocupació musulmana de les terres del sud. El poble islàmic havia ocupat la Península Ibèrica de sud a nord fins arribar al Pirineu. Els comtats del Pallars i d’Urgell van construir fortificacions per tal de defensar-se, un cop els francs van recuperar territoris i van repoblar el territori en els segles IX i X. Els senyors feudals cristians hi van construir les seves defenses i estàncies, amb la gent autòctona del territori, amb una aliança entre els pobles de la línia fronterera que evitessin incursions a l’interior del Pallars. D’aquesta època s’han conservat aquestes construccions militars en pedra dins Catalunya i Aragó, que vigilaven a totes aquelles tropes musulmanes que saltessin les parets del Montsec.
Les torres del Castell de Sant Gervàs estarien acompanyades de la torre de Sant Martí i de la torre de l’actual Sant Miquel, torres que actualment ja no es conserven. D’aquesta situació es conserva el topònim de la vall dels Castellots. En pergamins antics el pobles s’anomenaven com a Castelló Sobirà i Castelló Jussà. Però si sembla que hi ha un excés de torres en poc territori, cal afegir les veïnes torres del Castell de Toló, Castell de Aransís i Castell de Montllor (Hostal Roi).
El castell està construït elevat sobre una formació rocosa. La torre principal disposava de tres nivells amb 15 metres d’alçada. El voltant del recinte en forma de triangle té una semblança amb el Castell de Mur, de la mateixa època. El recinte amb muralla tenia tres bestorres. Ha estat reconstruït i excavat per equips arqueòlegs de la UB en l’any 1980. Al costat del castell hi han les restes del poble abandonat, on es percep una estructura de carrers, plaça, forn de calç i molí. Entre les cases destaca una casa que s’ha anomenat casa rectoral.