Era un dia qualsevol d'agost, la calor apretva molt, i Pere, que s'havi vingut a viure fa pocs mesos va decidir que necesitava anar al carrer, per fugir del calor infernal que sofria. I així va fer, va començar a passetgar fins que res més va creuar el pas de vianants, es va poder veure gent jugant a la petanca.

Comença a caminar, i s'apropa a dues pistes de petanca, que es troben ben poblades de jugadors autòctons. Decideix passar i continuant explorant la zona. Però no pot deixar de ficsar-se en aquelles pistes que estàn cobertes per a poder passar les vesprades d'estiu gaudint del carrer.

Mentre es queda mirant els jugadors, veu que hi ha una font, i decideix parar a beure un poc d'aigua. Menys mal que estava la font, ja que la calor que hi fa és impressionant. Alça el cap i veu com una espècie de casseta, amb papers en un costat, i decideix llegir a veure que hi diuen, però soles troba informació de les festes del poble.

Just darrere veu altres pistes de petanca, soles que aquestes, pareixen en menys ús, ja que és estiu i no tenen res que done ombra. Res més acaba de passar-les, decideix girar a la esquerra, ja que veu una fila d'arbres que li crida la atenció, ja que aquests estàn sobre la terra i no en la gespa.

Va mirant arbre a arbre, fins a que res més passa l'últim arbre, una cosa curiosa apareix. L'obri i veu que hi ha un paper. És un geocatxé, feia molts anys que no sentia parlar del joc, que jugava amb la seua família i molt menys esperava trobar-se un de casualitat!