Les pistes de Les Planes

(ben anomenades Espai Pere Grau)

Hola geocachers!, avui us porto a un lloc emblemàtic del barri de Les Planes, un lloc on s'apleguen tots els planers en festes i celebracions: calçotades, arrossos, barbacoes, castanyades, concerts, sopars de germanor, concurs de disfresses, jocs d'aigua, Festa Major, etc. L'esperit del barri és el que ens uneix i el que ens fa ser més poble que ciutat...

En l'any de Nostrusenyor de 1965 tot això era bosc...

Ai!, però en 1974: Quatre dels millors homes que formaven part d'un comando van ser empresonats per un delicte que no havien comès... Perdoneu, que ja desvario... En aquest temps ja hi havia un camp de fútbol de terra o sauló amb dos porteries.

En l'any 1981 la cosa seguia igual, bueno el Tejero va fer de les seves, però per aquí el camp de fútbol seguia igual...

L'any 1992 es va formigonar el camp de fútbol i va passar a ser una pista poliesportiva, els Jocs Olímpics van contribuir al augment de disciplines esportives per part de la ciutadania i l'augment d'espais per fer-ho posible...

En 25 anys la pista esdevé un lloc de trobada dels veïns de Les Planes, ja que la manca d'espais públics fa que s'aprofitin els ja existents, on es fan festes populars i esdeveniments culturals, poc a poc van creixent els àmbits i creant nous espais al voltant de la pista original: edifici de vestuaris i lavabos, pista de patinatge acrobàtic o skate...

En l'any 2018 comencen les obres per cobrir les pistes. El projecte planteja una coberta de 1450 m2; on el mur de contenció preexistent es converteix en el fonament de l'estructura, un gran voladís es recolza en aquest punt, mantenit-se en equilibri mitjançant un contrapès de pedra, s'aconsegueix cobrir una llum de 27,8 metres amb un sol punt de recolzament.

Obra guardonada en la modalitat d'edificis de nova planta de promoció pública.

Segons el jurat, aquesta obra ofereix un bon exercici d’equilibri no només pel què fa a les masses en l’estabilitat de l’estructura, sinó també d’equilibri entre l’envergadura del conjunt i l’escala de l’entorn immediat, i el llunyà. Valora especialment l’habilitat en dotar el conjunt d’una lleugeresa necessària a partir de la tria dels gruixos dels perfils metàl•lics, de la mesura i perfil de les encavallades, i també de l’esforç en dotar la coberta d’alternança entre zones cegues i translúcides.

BIOGRAFIA DEL "CURA"

Pere Grau i Andreu (Pacs del Penedès, 14 d'abril de 1932 - Sant Cugat del Vallès 4 de novembre de 2015) fou un religiós català.

Biografia

Nasqué en el si d'una família pagesa-ramadera i va simultanejar el treball familiar amb els estudis i el seminari. Un cop ordenat sacerdot, va ser destinat a un barri marginal de Castelldefels i després a altres parròquies d'àrees amb forta problemàtica social. Simultàniament, va estudiar per a tècnic sanitari en radiologia.

El 1967 va ser assignat a la parròquia de la Mare de Déu de la Salut de les Planes, un barri a cavall entre Barcelona i Sant Cugat del Vallès, aleshores mancat dels serveis més elementals, i on va impulsar diferents iniciatives socials i humanitàries. Va impulsar l'escola parroquial amb guarderia i aules d'EGB; un esplai i el centre d'acollida Ca l'Avi, el primer centre barceloní d'atenció a la gent gran, amb cinc habitacions per acollir persones necessitades en un ambient familiar, i el centre juvenil Nostre Club.

També va iniciar una tuna infantil i més tard, als soterranis de l'escola, va crear una sala de festes per als joves que no podien desplaçar-se a Barcelona o Sant Cugat. En els primers anys de la transició democràtica uns desconeguts van cremar Ca l'Avi, que va ser reconstruït amb l'ajuda dels veïns. Va continuar exercint la professió sanitària, primer a l'Hospital de Sant Pau i després a l'Hospital General de Catalunya. La seva preparació li va servir per impulsar un lloc de socors de la Creu Roja amb ambulància al costat de l'actual centre cívic l'Elèctric, del que en sortiria posteriorment l'Assemblea Local de la Creu Roja. Dins d'aquesta institució, va arribar al grau d'oficial tercer (alferes) i va participar en nombrosos projectes sanitaris i socials; també va intervenir donant cobertura als companys en serveis conflictius com l'assalt al Banco Central de Barcelona del maig de 1981.

Premis i reconeixements

• El 2006 va rebre el premi Ciutat de Sant Cugat.
• El 2007 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona.
• El 2016 l'Ajuntament de Sant Cugat el nomena a títol pòstum fill predilecte de Sant Cugat