És un element de gran valor en el conjunt del Poble Vell, destacant per les seves notables dimensions. . (PIÑERO, TOMASA, 1998). La mola arquitectònica del castell s'eleva al punt més alt del poble pel nord, i domina la de l'església. L'actual conjunt del castell és producte de diverses èpoques, la més antiga és la que correspon a la torre, només visible des de l'interior del conjunt, que cal datar entre els segles XII i XIII. Els paraments exteriors han de correspondre als segles XIV-XV, amb un talús del XVI-XVII i la part superior del XIX. La torre és una construcció de planta quadrangular, de la que es conserven la planta baixa i el primer pis, a més una terrassa dalt de tot. Les dues plantes estan separades per una volta de pedra disposada a plec de llibre, que es recolza sobre els murs de llevant i ponent i es comunicaven amb la primera per un forat obert al centre de la volta. El gruix d'aquests murs és irregular, arribant a un metre a la part baixa que és la més ampla. La construcció utilitza pedres disposades en fileres horitzontals. No sabem com era el morter original donat que els murs han estat refets durant les restauracions (AUTORS DIVERSOS, 1984). La resta de l'edifici presenta planta trapezial, amb l'entrada orientada a SO, a la que s'hi accedeix per una rampa. La porta exterior donava pas a una estança allargada, que ocupava tot el canto SE de la construcció. Al centre del casal hi deuria haver un pati obert amb una cisterna central, Les dependències que es conservaven abans de la restauració del castell, tampoc oferien molta informació més sobre la disposició original, donat que havien estat molt malmeses per les reformes al llarg dels segles i, mancaven totalment, les plantes altes de l'edificació. La porta actual d'entrada és del segle XIX, ja que l'anterior va quedar tapiada al fer l'ampliació de l'església del Roser (SOLER, 1985) Els elements de fusteria de la porta presenten un forrellat amb un interessant treball de forja amb decoració popular.
Informació: Mapa dePatrimoni Cultural de Súria.
