"Oh com me plau la mar, la mar indefinida,
ses ones que rodola i la remor que fan!
la mar que alena sempre amb nou alè de vida,
i com la mort és forta i com la mort és gran.
La mar que en sa grandesa és bella fora mida...
extasiats la guaiten els dies que se’n van,
i a la claror novella brillant rejovenida,
serà encara la joia dels segles que vindràn.
La mar que pren el color del cel que l’enamora
i li tramet sospirs de boira voladora
i amaga encantaments al fons inexplorat.
I és el mirall del sol i el món de la balena,
i dolçament s’ajup per a besar l’arena
d’un bes d’humilitat. "
Maria Antònia Salvà
Lluneta de pagès, 1952
Sobre el catxé: busqueu un lloc tranquilet on obrir-lo i tancar-lo...