El grup sanguini és un sistema de classificació de la sang humana. Al voltant dels glòbuls vermells hi ha els antígens, unes molècules, que són diferents en cada grup sanguini. De fet, són les responsables que un donant i un receptor siguin compatibles en una transfusió de sang. En total hi ha més de 300 antígens que poden ser a la superfície dels glòbuls vermells i que són els que marquen els grups sanguinis, sigui perquè, o bé hi són, o bé no hi són.
De grups n’hi ha 33, però els dos més importants perquè afecten gairebé la majoria de la població són el grup ABO i el grup Rh. Els antígens es caracteritzen perquè estimulen la formació d’anticossos quan detecten que la sang que s'ha transfós, no té el mateix antigen que la del propi cos, de manera que aquest és el factor que determina qui pot donar a qui. La primera pista de l'existència dels grups sanguinis es va produir a principis del segle XX, quan els metges van descobrir que el fracàs freqüent de les transfusions era la incompatibilitat entre la sang del donant i la del receptor.
Al 1901, el Nobel Karl Landsteiner va establir la classificació dels grups sanguinis i va descobrir que es transmetien segons el model d’herència genètica descrita per les lleis de Mendel. El Nobel Karl Landsteiner va establir la classificació dels grups sanguinis el 1901 L’ABO va ser el primer grup que va descobrir Landsteiner. En aquest cas, les substàncies que determinen el grup sanguini són un tipus molècules formades per cadenes de sucres i, segons la seva composició, trobem quatre grups: A, B, AB i O. Això vol dir que les persones del grup A tenen l’antigen A. Les persones del grup B, l’antigen B. Les persones del grup AB tenen tots dos antígens i les del grup 0 no en tenen cap.
Si visiteu aquest geoamagatall podreu veure el percentatge de freqüència de grups sanguinis a Catalunya. I si voleu registrar l'amagatall caldrà que compteu quantes As, Bs i Os hi ha. Vinga, que és força fàcil!
Font: web Banc de Sang i Teixits.