Què són els forats sota el Pont Vell de Manresa? EarthCache

El Pont Vell de Manresa, aixecat sobre el riu Cardener, es troba a l'entrada de la ciutat. És un pont romànic de vuit arcs de mig punt. El riu Cardener delimita pel sud el nucli urbà de Manresa i exposa les roques grises d’origen marí.
Si us situeu al punt mig del pont, a uns 25 metres sobre el nivell del llit del riu, podreu observar les dues ribes del riu a banda i banda. La riba nord sembla un formatge emmental, està recoberta de forats!
Si voleu saber l’origen d’aquests forats excavats a la roca aquest és el vostre EarthCache, ja que com tot, aquests forats també tenen la seva explicació.

Us podeu apropar a les cadolles, la zona inferior es accessible baixant per la part sud del pont, vigileu sempre la corrent del riu abans de baixar.

1.- Feu-vos una foto (on sortiu vosaltres o el nom del vostre equip)  on es vegi el cartell MANRESA♥️ i el Pont Vell al fons. Pugeu-la en el vostre registre online o envieu-la amb les respostes sinó la voleu publicar.

2.- Entre totes les cadolles, observes alguna marmita de gegant? Què diferencia una cadolla d’una marmita de gegant?

3.- Gràcies a quins processos geològics externs es formen les cadolles?
a) Erosió + Sedimentació
b) Erosió + Transport
c) Erosió + Diagènesi
d) Erosió + Meteorització

4.- Ordena les següents fases de la formació d’una cadolla o marmita de gegant, seguint la seva evolució morfològica en el temps amb el model de remolí hidràulic. (ex: ABCDE)

Heu d'enviar les respostes (en català, castellà o anglès). No cal esperar la meva resposta per fer el registre online.
Espero que gaudiu de la vista des del Pont Vell, aprenent una mica més sobre les cadolles i els efectes de l’erosió del riu sobre la roca calcària.

El Pont Vell de Manresa es fonamenta en un estrat de roca calcària nummulítica especialment resistent. Aquesta capa de calcària d’origen marí s’inclina lleugerament cap al nord seguint el cabussament general de la formació geològica, de manera que aflora en major extensió a la riba sud, on queda més amunt.

L’aflorament de calcària a la riba sud del Pont Vell destaca també per la seva sèrie d’esquerdes paral·leles al pendent. El propi pes de la roca ha de ser responsable d’aquesta xarxa geomètrica de fractures. A la riba nord la poca extensió descoberta de calcària queda sovint sota l’aigua del riu; per això és precisament a aquest costat on s’han format aquests forats o “cadolles”, objecte d’aquest Earthcache.

Des de la barana del pont podem veure els efectes de l'erosió de l'aigua sobre la roca calcària de la llera del riu, amb fractures paral·leles a la riba sud i cadolles a la riba nord.


A les esplanades de roca dura exposada de les lleres de rius i rieres, sovint s’observen uns curiosos forats circulars, d’origen natural, del voltant d’un pam de diàmetre i una mica menys de fondària, anomenats “cadolles”. Les cadolles es troben sobretot en roca calcària i sempre ben a la vora de l’aigua circulant.

Les cadolles són cavitats erosives a les lleres dels rius que es generen per l'acció dels corrents fluvials, es formen per abrasió, per l’acció erosiva de la sorra arrossegada pel corrent turbulent de les riuades, girant contínuament i amb força en una cavitat. Una irregularitat inicial a la roca pot desencadenar la generació d’una cadolla.

Els fragments o materials erosius han de tenir una duresa semblant o més gran que la de la roca en què es genera la cavitat, per la qual cosa generalment es tracta de fragments erosionats de la pròpia roca. Aquests colpegen contra les vores del forat inicial i van arrodonint i fent més profunda la cavitat.


Si els forats a la roca són molt més grans, de la mida d’una banyera, s’anomenen “marmites de gegant”. Les marmites de gegant es formen al bell mig del curs d’un torrent o a la capçalera d’una riera per la mateixa acció abrasiva però més constant i a una escala major, sumant grava a la sorra.

Sovint les cadolles mantenen l’aigua de la pluja o de la darrera crescuda del riu o riera. Un cop retinguda l'aigua, comencen a actuar processos de meteorització química que ajuden a fer més profunda i ampla la irregularitat/cadolla existent. Aquesta situació genera un sistema de realimentació, ja que com més gran és la cadolla més aigua és retinguda i per tant, hi haurà més meteorització química.
El diòxid de carboni atmosfèric es combina amb l’aigua de pluja per formar àcid carbònic. (H2O + CO2 > H2CO3). L'aigua es torna més àcida a mesura que travessa el terra i la vegetació. Les calcàries (carbonat de calci) reaccionen amb l'aigua de pluja àcida (àcid carbònic, H2CO3), per formar hidrogen carbonat de calci. (H2CO3 + CaCO3 > Ca(HCO3)2). El terme “meteorització” té un significat precís, només fa referència a la destrucció in situ de les roques i no inclou la retirada dels fragments formats (això s’anomena “erosió”).

Les calcàries són roques carbonàtiques formades majoritàriament per carbonat de calci. Els tipus de calcàries que més abunden al Bages formen capes molt resistents a l’erosió i poden tenir un origen marí o lacustre. Són explotades com a material de construcció i antigament s’havien utilitzat per fer calç. Les calcàries marines bagenques presenten una gran quantitat de macrofòssils i van lligades a la presència d’esculls de corall.
La calcària nummulítica és el tipus de roca calcària constituïda per una acumulació d’esquelets o conquilles fòssils de nummulits, de natura calcària, fermament adherits per una matriu de ciment igualment calcari. La calcària nummulítica és molt característica de l’època de l’Eocè, al període Terciari.

A continuació trobareu una mica de context de l’evolució geològica de l’entorn on us trobeu, per entendre d’on provenen les roques calcàries en que s’han format aquestes cadolles. Roques calcàries nummulítiques/coral·lines de la formació Tossa.
Les roques del Bages no són especialment antigues des del punt de vista geològic. La majoria es van formar durant el període Terciari. Quan es van començar a sedimentar els materials que avui constitueixen les roques visibles de la comarca ja havien passat uns 23 milions d’anys des de l'extinció dels dinosaures, però encara faltaven uns 37 milions d’anys per a l’aparició dels primers homínids.


La història geològica del Bages s’inicia en l’època en què es van dipositar els materials que formen les roques més antigues que afloren a la zona:
A.   Fa entre 42 i 35 milions d’anys (Eocè mitjà) el Bages estava ocupat per un braç de mar que inicialment formava part d’un gran golf comunicat amb l’oceà Atlàntic. En aquest mar poc profund s’hi acumulaven els sediments fangosos i sorrencs que més endavant van passar a formar part del subsol bagenc. Al sud de la comarca, hi havia la línia de costa. Els esculls de corall, amb una fauna molt variada, ocupaven les zones properes a la costa d’aquell mar càlid.
B.   Fa al voltant de 35 milions d’anys (Eocè superior) el mar es va anar restringint fins a assecar-se, cosa que va comportar la precipitació d’un bon gruix d’evaporites (sal gemma, potasses i guix) a la part més interna de la conca.
C.   Des de fa uns 35 milions d’anys fins ben entrat l’Oligocè, el Bages va formar part d’una conca continental amb cursos fluvials que deixaven una important sedimentació terrígena i llacs on es formaven calcàries. La sedimentació terrígena va donar lloc a les roques detrítiques rogenques (bàsicament lutites i sorrenques) que caracteritzen els sectors centreoccidental i septentrional de la comarca. Aquests materials recobreixen les evaporites i els sediments marins dipositats abans.
D.   Després de la sedimentació dels materials paleògens i fins cap al Miocè mitjà (fa entre 16,4 i 11,2 milions d’anys), la influència del plegament dels Pirineus va originar alguns plecs anticlinals, sovint estrets i en part fallats, separats per amplis i suaus sinclinals.
E.   Des de fa, com a màxim, 13 milions d’anys (Miocè mitjà) fins a l’actualitat hi ha hagut un intens buidatge erosiu de la conca de l’Ebre que ha estat el principal responsable de l’aspecte del relleu bagenc actual.
Al començament d’aquest interval, va desaparèixer la xarxa fluvial que fluïa cap al fons de la depressió de l’Ebre i es va establir l’actual. Això va ser degut a l’enfonsament del massís Català i a l’aixecament simultani de la conca de l’Ebre, de la qual, en el sentit geològic del terme, forma part el Bages.

La resistència desigual dels diferents estrats ha fet que l’erosió modeli relleus ben destacats allà on la roca és coherent (difícil d’erosionar), com és el cas de Montserrat, davant de zones deprimides, amb predomini de materials fàcilment erosionables, com la de Sant Vicenç de Castellet. La xarxa fluvial dels rius Llobregat i Cardener constitueix el sistema de drenatge actual que continua l’evacuació dels productes de l’erosió cap a la mar Mediterrània.


The Pont Vell de Manresa, raised over the Cardener River, is at the entrance to the city. It is a Romanesque bridge of eight semicircular arches. The Cardener River delimits the urban center of Manresa to the south and exposes the gray rocks of marine origin.
If you stand at the midpoint of the bridge, about 25 meters above the level of the riverbed, you can see both banks of the river on either side. The north shore looks like emmental cheese, it's covered in holes!
If you want to know the origin of these holes dug in the rock, this is your EarthCache, because like everything these holes also have their explanation.

If you want, you can get closer to the panholes, the lower area is accessible by going down the south side of the bridge, always watch the current of the river before going down.

1.- Take a photo (with you or the name of your team) where you can see the MANRESA♥️ sign and the Pont Vell in the background. Upload it to your online registration or send it with the answers if you don’t want to publish it.

2.- Among all the panholes, do you see any giant kettle? What differentiates a panhole from a giant panhole?

3.- What external geological processes form the panholes?
a) Erosion + Sedimentation
b) Erosion + Transport
c) Erosion + Diagenesis
d) Erosion + Weathering

4.- Order the following phases of the formation of a giant pot or marmite, following its morphological evolution over time with the hydraulic whirlpool model. (ex: ABCDE)

You must send the answers (in Catalan, Spanish or English). You don't have to wait for my answer to register online.
I hope you enjoy the view from the Old Bridge, learning a little more about the panholes and the effects of river erosion on limestone.

The Old Bridge of Manresa is based on a layer of especially resistant nummulitic limestone rock. This layer of limestone of marine origin is slightly inclined north following the general flow of the geological formation, so it emerges to a greater extent on the southern shore, where it is higher.

The limestone outcrop on the south bank of the Old Bridge also stands out for its series of cracks parallel to the slope. The weight of the rock itself must be responsible for this geometric network of fractures. On the north bank the little discovered extension of limestone is often under the water of the river; that is why it is precisely on this side where these holes or panholes have formed, object of this Earthcache.

From the bridge railing we can see the effects of water erosion on the limestone rock of the riverbed, with fractures parallel to the south bank and panholes on the north bank.


On exposed hard rock esplanades of riverbeds and streams, curious circular holes are often observed, of natural origin, around a pile of diameter and slightly less depth, called panholes. The panholes are found mainly in limestone rock and always well on the edge of the circulating water.

The panholes are erosive cavities in the riverbeds that are generated by the action of the river currents, are formed by abrasion, by the erosive action of the sand dragged by the turbulent current of the floods, turning continuously and forcefully in a cavity. An initial irregularity in the rock can trigger the generation of a decipe.

The fragments or erosive materials must have a hardness similar or greater than that of the rock in which the cavity is generated, so it is usually eroded fragments of the rock itself. These hit the edges of the initial hole and round and deepen the cavity.


If the holes in the rock are much larger, the size of a bathtub, they are called “giant’s kettle”. Giant’s kettle are formed in the middle of the course of a torrent or at the head of a stream by the same abrasive but more constant action and on a larger scale, adding gravel to the sand.

Often the panhole keep the water from the rain or from the last flood of the river or stream. Once the water has been retained, chemical weathering processes begin to act that help to make the existing irregularity/degree deeper and wider. This situation generates a feedback system, since the larger the panhole, the more water is retained and therefore, there will be more chemical weathering.
Atmospheric carbon dioxide is combined with rainwater to form carbon dioxide. (H2O + CO2 > H2CO3). Water becomes more acidic as it crosses the ground and vegetation. Limestones (calcium carbonate) react with acidic rainwater (carbonic acid, H2CO3), to form calcium carbonate hydrogen. (H2CO3 + CaCO3 > Ca(HCO3)2). The term “weathering” has a precise meaning, only refers to the in situ destruction of the rocks and does not include the removal of the fragments formed (this is called “erosion”).

Limestones are carbonatic rocks formed mostly by calcium carbonate. The types of limestone that abound most in Bages form layers that are very resistant to erosion and may have a marine or lacustrine origin. They are exploited as construction material and had formerly been used to make lime. The Bages marine limestones have a large amount of macrofossils and are linked to the presence of coral reefs.
Numulitic limestone is the type of limestone formed by an accumulation of fossil skeletons or shells of nummulites, of limestone nature, firmly attached by an equally calcareous cement matrix. Numulitic limestone is very characteristic of the Eocene epoch, in the Tertiary period.

Below you will find some context of the geological evolution of the environment where you are, to understand where the limestone rocks in which these panholes have formed come from. Nummulithic/coralline limestone rocks of the Tossa formation.
The rocks of Bages are not especially ancient from the geological point of view. Most were formed during the Tertiary period. When the materials that today constitute the visible rocks of the region began to be sedimented, about 23 million years had passed since the extinction of the dinosaurs, but there were still about 37 million years left for the appearance of the first hominids.


The geological history of Bages begins at the time when the materials that make up the oldest rocks that emerge in the area were deposited:
A. Between 42 and 35 million years ago (Middle Eocene) Bages was occupied by a sea arm that initially formed part of a large golf connected to the Atlantic Ocean. In this shallow sea accumulated muddy and sandy sediments that later became part of the subsoil Bagenc. To the south of the region was the coastline. The coral reefs, with a varied fauna, occupied the areas near the coast of that warm sea.
B. About 35 million years ago (Late Eocene) the sea was restricted to drying, which led to the precipitation of a good thickness of evaporites (gemma salt, potash and chalk) in the innermost part of the basin.
C. From about 35 million years ago until well into the Oligocene, the Bages was part of a continental basin with river courses that left an important terrestrial sedimentation and lakes where limestones were formed. The earthy sedimentation gave rise to the red detritic rocks (basically lutite and sandy) that characterize the central-western and northern sectors of the region. These materials cover the evaporites and marine sediments deposited before.
D. After the sedimentation of the palaeogenous materials and even towards the middle Miocene (between 16.4 and 11.2 million years ago), the influence of the folding of the Pyrenees originated some anticline folds, often narrow and partially failed, separated by wide and soft stilts.
E. For a maximum of 13 million years (Middle Miocene) until today there has been an intense erosive emptying of the Ebro basin that has been the main responsible for the appearance of the current Bagenc relief.
At the beginning of this interval, the river network that flowed to the bottom of the Ebro depression disappeared and the current one was established. This was due to the collapse of the Catalan massif and the simultaneous uprising of the Ebro basin, of which, in the geological sense of the term, Bages is part.

The uneven resistance of the different strata has made erosion model well-known reliefs where the rock is coherent (difficult to erode), as is the case of Montserrat, in front of depressed areas, with a predominance of easily eroded materials, such as that of Sant Vicenç de Castellet. The river network of the Llobregat and Cardener rivers constitutes the current drainage system that continues the evacuation of the products of erosion towards the Mediterranean Sea.