CAL RECTORET 

Salutacions geocachers i petadors a l'agüait!

 Avui us porto a un indret on es situava una edificació que li va donar el nom a tot un barri de Barcelona, malauradament aquest edifici ja no existeix  i només resten en peu uns vestigis del que va ser: una cantonada, una finestra i una pilastra d'una construcció annexe a la masia de Cal Rectoret.

Descripció de l'edifici que van fer en el  Catàleg de Patrimoni Històricoartístic de la ciutat de Barcelona (1979).

Cal Rectoret era una de les masies més antigues, suposen que del segle XV i que conservava dos finestrals gòtics a la façana principal.Casa en ruïnes, prop de l'estació de les Planes. Tenia un portal dovellat i un finestral medieval, avui desapareguts. Disposava de vàries dependències, una molt gran, possiblement dedicada a menjador públic, en un racó de la qual encara es veu una llar de foc. Coneguda també com Can Castellví de Baix o de la Riera, aquesta masia té els seus orígens l'any 1689. El nom Cal Rectoret li ve perquè un fill del masover feia de sagristà. Posteriorment fou molt modificada i ampliada per tal de destinar-la a hostal, i més tard a restaurant, on els dies festius hi anava gent de Barcelona que havia anat a passar el dia als boscos dels voltants. L'últim propietari fou un arquitecte anomenat Anguera. La finca s'ha qualificat com a Equipaments i s'ha anat abandonant. Segons els veïns, les pedres més antigues se les han endut a l'estranger.

Antecedents històrics.

Al vessant oriental de la vall de Vallvidrera, al segle XVII hi havia l’extensa propietat del mas Castellví de la Riera o de Baix, situat a sobre mateix de l’actual estació de ferrocarril de les Planes. A principis del segle XVIII, la masía de Can Castellví de la Riera es queda sense hereu, llavors Caterina Castellví de la Riera i Llavallol es va casar amb el jove pagès Miquel Bartomeu Planas i Ametller natural de la parroquia de Sant Bartomeu de la Quadra, el mas Castellví de la Riera es va anar coneixent com a Can Planas. Amb el temps els descendents de la masía la van deixar a mans d'un masover, que tenia un fill amb el sobrenom ‘Rectoret’, ja que havia estat molt vinculat a la rectoria de Vallvidrera fent de sagristà. Així, el mas original es va anomenar Cal Rectoret.

Fins a finals del segle XIX la propietat va tendir a créixer, fins a arribar a uns 93 hectàrees. A partir d’aleshores, la propietat començà a segregar-se. Primer, el 1904, es va vendre unes 65 hectàrees a la societat anònima Sanatori del Tibidabo, del doctor Andreu i representada pel metge Joan Ribas i Perdigó, que volien fer un gran sanatori antituberculós a la zona. També una companyia canadenca, Catalonian Land Company, va comprar una peça per construir-hi l’estació de les Planes. Altres iniciatives particulars van comprar petites parcel·les on construir cases o torretes.

Mentrestant, l’antiga masia de Cal Rectoret s’anava deteriorant i el projecte de Sanatori només es va poder construir en part. Després de la Guerra Civil, part de la propietat de Sanatori i de les restes de l’heretat es van anar venent a altres propietaris, que van subdividir el terreny ens parcel·les i es van obrir un munt de camins de muntanya. Tot i l’abundància d’edificacions, el Plan de Ordenación de Barcelona y su zona de influencia del 1953 qualifica el sector del Rectoret de parc forestal, cosa que impedia el desenvolupament urbà de l’indret. El Plan Parcial del sector apeadero de Vallvidrera y las Planas, del 9 d’octubre de 1980, va permetre consolidar els vials fins aleshores oberts, prop de cinquanta, amb denominacions de carrers aprovats entre 1979 i 1981. El vial principal era el carrer Major del Rectoret, anteriorment conegut com la carretera Creu d’en Blau.

Vista de la masia al 1916 just es va inagurar la estació de ferrocarril de Les Planes, l'impacte turístic va ser tan gran que van demanar un permís d'ampliació per ubicar un gran menjador amb vistes a la vall.

Ampliació ja realitzada. Van començar a fer la competència, de fit a fit, al Restaurant Elèctric que estava a tocar de l'Estació i que portava ja uns anys d'existència, molt abans que s'inagurés l'estació de ferrocarril.

Terrassa del Restaurant Elèctric, al fons es pot veure el Rectoret...

A la part nord de Vallvidrera, allà on la vall s’obre i la riera forma àmplies esplanades, hi havia l’extensa heretat de can Castellví de la Riera, que, a principi del segle XVIII passà, per enllaços matrimonials, a la família Planas. A la part baixa de la propietat hi havia els masos de can Rectoret i de Mas Guimbau, aquest segon enrunat a causa de la Guerra del Francès a principis del segle XIX. A finals del XIX, el propietari de l’heretat era Joan Planas Cuyàs, que va decidir anar-la venent per parts. La finca de can Rectoret, on encara hi havia l’antic mas, l’adquirí el 1899 Agustí Roca i Torruella, i la part de Mas Guimbau el 1900 la va comprar Amàlia Pla i Miró, muller d’Antoni Solé i Molons

Fotos de la gran esplanada de Les Planes al voltant de l'estació de ferrocarril i amb la riera de Vallvidrera, zona d'esbarjo dels barcelonins en dies festius i fins i tot d'estiueig, el Restaurant Casa Rectoret també oferia allotjament, una fonda molt coneguda...

Tot i aquesta fama i clientela la decadència irromp després de la Guerra Civil i en la postguerra el negoci cau...Els berenadors dels voltants segueixen el negoci pels treballadors i clases més humils que s'ho poden permetre. Desconeixo que va passar exactament...

Veiem que l'edifici va anar deteriorant-se a partir de l'any 1974 on tenim la darrera imatge amb l'edifici sencer...

L'any 1981 es veu un gran forat en la teulada est del cos principal de la masia...

L'any 1992 ja es veu que la vegetació ha envoltat l'edifici i falten moltes parts de les teulades...

L'any 2020 ja està totalment aterrat, s'ha fet una explanada sobre les restes de la masia...