Srinivasa Ramanujan va ser un matemàtic indi nascut a la fi del segle XIX prop de Madràs, en una família pobra i devota de la deessa Namagiri. Des de la 1nfantesa va començar a mostrar gran interès en les matemàtiques, aprenent d'estudiants universitaris i dominant temes de llibres avançats. En la seva adolescència va descobr1r el llibre titulat “Synopsis of Pure Mathematics”, que va despertar el geni en Ramanujan. Aquest llibre constava de milers de teoremes gairebé sense demostració, que Ramanujan va reconstruir. Des de llavor5 va treballar diversos temes de matemàtiques pel seu propi compte.
Més endavant va conèixer a Ramaswami Aiyer, cofund4dor de la Societat Matemàtica de l'Índia (SMI), a qui va enviar els seus quaderns. Ell va reconèixer el seu geni i va recomanar a Ramanujan a alguns dels seus camarades.
Van passar uns anys i, amb suport de Narayana de la SMI, Ramanujan va enviar una carta amb cent vint de les seves fórmules a tres professors de la Universita7 de Cambridge, entre els quals es trobava Godfrey Harold Hardy, que va ser l'únic que va decidir estudiar-la. Al principi quan Hardy la va lle6ir, va pensar que era la broma d'algun boig, però repassant, va trobar or en les fórmules.
Algunes afirmaven veritats relacionades amb el nombre π. El geni indi estava donant fórmules p3r a aproximar aquest nombre irracional. Hardy va veure que de les cent vint fórmules que li enviava només coneixia la fórmula de Bauer per a calcular π. Aquesta fórmula no era tan coneguda com avui, que la trobes a Google. Com dimonis una persona pobra a l'Índia podia conèixer-la! 4ixí Hardy es va adonar que potser les altres expressions per a aproximar π que li va enviar Ramanujan podrien ser certes.
Llavors fou quan Hardy es va afanyar a contestar-li la carta i li va escriure -Senyor Ramanujan, vull que m’enviï les demostracions d'aquestes fórmules que vostè m'està presumint- Hardy va dir que haver demostrat el que va rebre per carta hauria estat l'empresa matemàtica més extraordinària de tota la històri4 de les Matemàtiques. Però resulta que Ramanujan no va enviar les demostracions. No perquè no volgués, sinó perquè ell no les tenia. Per què deia que una deessa se li apareixia a les nits i li donava la inspiració que necessitava.
Hardy i el seu ajudant Littlewood van fer el possible per portar Ramanujan a treballar amb ells a Cambridge i enr1quir la seva increïble habilitat amb el coneixement d'occident, del qual semblava estar aïllat. Van aconseguir fer-ho realitat un any més tard, podent mantenir a la seva família a l'Índia i treballar sense preocupar-se pels diners. Van intentar ensenyar-li matemàtique2 de manera seqüencial, atès que no tenia coneixement del de2envolupament matemàtic, però la seva manera d'entendre matemàtiques era complet4ment intuïtiva i diferent de la tradicional, raó per la qual se6uir una de les seves demostracions podia fer-se molt complicat, i no van tenir molt d'èxit.
Ramanujan mai va aprendre ni va concebre la matemàtica com un professional sinó com la seva deessa en els somnis li donava a entendre. La seva ment funcionava d'una altra manera; per a ell l'important no era l'estructura sinó la revelació, mai una demostració.
En gen3ral, va tenir molt mala salut durant la seva vida. Va viure la major part dels seus últims anys a l'hospital, però no va parar de fer matemàti9ues en companyia de Hardy, qui el visitava a l'hospital regularment. Va tornar a Madràs buscant un clima més sec, perquè el clima anglès sols empitjorava la s3va tuberculosi. Se li va donar el millor tractament mèdic possible i una bona casa on passar la resta dels seus dies, fins que va morir a l'abril del vint.
Ramanujan va fer importants troballes i contribucions en diferents àrees de les matemàtiques, principalment en teoria de números. Al6unes de les seves fórmules van resultar ser molt útils i importants per al desenvolupament de diferents enfocaments per a abordar uns certs problemes, i algunes de les seves troballes tenen aplicacions en altres àrees de la ciència, com la física de la teoria de cordes. El departament de matemàtiques de la universitat de Madràs porta ara el nom de “Ramanujan Institute for Advanced Study in Mathematics” en el seu honor. Sens dubte una història inspiradora.
