El Santuari de la Mare de Déu de la Salut, coneguda popularment com la Salut, és una església situada a Sabadell, al Vallès Occidental . Es troba a 226m d'altitud a la serra de Sant Iscle.
Des del punt de vista eclesiàstic cal dir que la Mare de Déu de la Salut és la patrona de la ciutat i del bisbat.
Al costat del santuari es troba la casa del capellà i l'antiga hostatgeria de la Salut, amb les restes de l'antiga ermita de Sant Iscle i Santa Victòria adossada a la part posterior.
Arquitectura
Església eclèctica, voltada de bosc i emplaçada sobre les restes de la vil·la romana d’Arraona i de l'ermita de Sant Iscle. Té una bona disposició de volums, emfatitzats per les teulades a diferents nivells i els arquets sota les cornises. El campanar, d'estil modernista, combina l'obra vista amb el paredat i està acabat amb un pinacle de ceràmica vidriada. Davant de l'accés hi ha un atri sostingut per columnes. De l'interior, cal destacar l'altar del Santíssim amb escultures i relleus d'Enric Monjo (1946). També hi ha escultures de Camil Fàbregas. Els retaules de l'altar Major són obra d'Antoni Vila Arrufat i les vidrieres són fetes per Jeroni Granell.
Història
Segons la tradició, vers l'any 1652, fou trobada tocant a la font del Torrent de Canyameres, la Verge de la Salut i començaren a venerar-la a l'Ermita de Sant Iscle, on els empestats de la vila eren conduïts.
L'actual temple és obra de Miquel Pascual i Tintorer, fou acabat el 23 d'abril de 1882, el 1907, fou bastit el campanar. Durant la Guerra Civil el santuari fou cremat, sent reconstruït un cop acabada la guerra, entre el 1939 i 1940, a mans de Francesc Foguera el qual va reforçar les voltes i els fonaments, a més de construir l’atri d'entrada.