SÈRIE DE LA CANAL DE LA DRETA DEL LLOBREGAT :
Història
La Comunitat de Regants del Canal de la Dreta del riu Llobregat va ser constituïda l’any 1896 per llei de 5 de setembre, la qual concedia el règim i administració de les aigües a l’antic Sindicat de Regants, que a l’entrada en vigor de l’actual Llei d’Aigües va passar a ser la Comunitat de Regants del mateix nom, constituïda per Acord de la Comissió de Govern de la Junta d’Aigües de 23 de juny de 1992. En virtut de la esmentada Llei, te el caràcter de Corporació de Dret Públic, adscrita a l’Organisme de Conca: l’Agencia Catalana de l’Aigua; disposant d’una concessió d’aigües públiques superficials de 1,5 m3/s i sent la superfície de reg estimada inicial de 1.283,7 Ha. dels diferents TT.MM. de Sant Vicenç dels Horts, Santa Coloma de Cervelló, Sant Joan Despí, Sant Boi de Llobregat, El Prat de Llobregat i Viladecans.
Transformació de l’entorn
Des de la seva constitució en l’any 1896, l’amplia xarxa de regs i desguassos de tota aquesta àrea sotmesa als nostres serveis, s’ha vist afectada pel desenvolupament urbá i industrial del sector, especialment en els termes municipals de Sant Boi de Llobregat i El Prat de Llobregat; així com per la creació de totes les infraestructures viaries, fèrries, aeroportuàries, portuàries i d’endegament del riu Llobregat, plantes depuradores etc. El resultat ha estat una alteració substancial de la traça i distribució de les nostres instal·lacions de reg i desguàs (sèquies, filloles i desguassos o pluvials), que han sofert canvis molt importants en la seva funció original.
Encara que es coneguin dades del neolític a la zona, el poblament humà al delta del Llobregat s’ha establert en un període relativament recent a causa de les dificultats d’assentament en uns terrenys insalubres i amb pocs recursos. No obstant això, les característiques físiques de la zona deltaica (planera i amb aigua superficial a l’abast) van permetre un aprofitament agrícola des de l’alta edat mitjana, sobre tot al delta central (el que serien els termes del Prat de Llobregat i Sant Boi de Llobregat), especialment en les proximitats del riu. El delta occidental (Castelldefels, Gavà i Viladecans) va ser ocupat més recentment, i l’explotació humana del medi es va limitar a l’aprofitament dels recursos naturals (llenya, carboneig, obtenció de fusta, pasturatge, etc.) durant molts segles.
Actualment la plana deltaica es troba intensament poblada i representa un extens mosaic de conreus, polígons industrials, xarxes i infraestructures de comunicació, i zones urbanitzades, on per sort encara sobreviuen petites extensions d’aiguamolls que fa uns pocs segles cobrien tot el territori, així com uns reduïts boscos de ribera i pinedes, que en conjunt serveixen de base a tota la fauna i flora, reforçant el interès medi ambiental del Parc Natural existent a la zona.
Ja al segle XXI el procés de transformació de la zona continua motivat pel seu caràcter estratègic com a plataforma logística (port de Barcelona i aeroport del Prat) al trobar-se molt a prop de conurbació de Barcelona. Restant molt allunyada la vocació agrícola inicial d’aquests terrenys deltaics.
Tal com s’ha referit, les noves actuacions sobre el territori han tingut un gran impacte provocant transformacions a tot l’entorn. Les obres més importants dutes a terme són: l’ampliació del port de Barcelona, que va comportar el desviament del riu Llobregat 2,5 km cap al sud, i per tant la disminució substancial de l’àrea de conreu; l’endegament del Llobregat, que també va afectar les nostres instal·lacions properes, que han continuat en paral·lel amb el riu; l’ampliació de la xarxa d’autopistes i autovies, i les infraestructures del tren d’alta velocitat. Però l’afecció més important a les nostres instal·lacions i serveis de reg i desguàs, per la seva gran extensió (1.600 Ha.) i localització molt centralitzada al nostre àmbit, és l’ampliació de l’aeroport.
Situació
El Canal de la Dreta s’abasteix d’aigua superficial del riu Llobregat captada a la seva resclosa situada al terme municipal de Pallejà, mitjançant el seu canal principal; aquestes aigües transcorren pels següents termes municipals (de nord a sud): Sant Vicenç dels Horts, Santa Coloma de Cervelló, Sant Joan Despí, Sant Boi de Llobregat, El Prat de Llobregat i sectors de Viladecans i Gavà. Sent l’estructura general de la distribució de l’aigua en espina de peix
El canal principal és subdivideix en vuit sèquies independents, que reben diferents noms i reparteixen l’aigua que els hi arriba per tot el territori mitjançant les seves respectives filloles. La secció de cada un dels elements nomenats va disminuint progressivament, per afavorir el repartiment de l’aigua a les diferents zones i finques de conreu. En paral·lel existeix tota una xarxa de desguàs (pluvials), que recull les aigües sobrants de reg i les escorrenties superficials.
Funcions dels serveis de reg i desguàs del Canal de la Dreta
Les infraestructures i serveis del Canal de la Dreta del riu Llobregat existents dins del perímetre aeroportuari i també en el seu entorn, que inclouen les instal·lacions i propietats de la Entitat Pública AENA, fan que aquesta resulti beneficiada pels serveis de reg i desguassos existents a tot el sector. Els regs de la zona (encara que no fossin utilitzats per l’Entitat), així com les aigües d’escorrentia conduïdes pels canals de drenatge o desguàs (pluvials), garanteixen la sostenibilitat de les condicions mediambientals del entorn, al conservar la vegetació arbòria i arbustiva autòctona natural, així com la fauna migratòria i l’estable.
També afavoreixen el manteniment de la humitat del sòl i la realimentació de l’aqüífer superficial; tanmateix la pressió exercida per les aportacions d’aigua dolça citades, actuen front a les intrusions salines en la zona costanera, aconseguint frenar el impacte ambiental negatiu en aquest sentit defensant la flora i la fauna. Salvaguardant les condicions geotècniques del terreny (afavorint l’estabilitat de les edificacions i pistes d’aterratge). Sense oblidar tampoc l’abastament d’aigües superficials a la zona i la preservació d’unes condicions mediambientals adequades de les antigues desembocadures del riu Llobregat, actualment ocupades per les llacunes de El Remolar, La Murtra i La Ricarda.
Aquest Canal de la Dreta del riu Llobregat, des de la seva implantació en la zona, ha tingut al seu càrrec l’administració i distribució tant de les aigües destinades al reg com l’evacuació de les sobrants i les pluvials. Aquestes conduccions desprès de pluges importants, i sobretot en els desbordaments del riu Llobregat durant les freqüents avingudes registrades, han servit per a drenar i evacuar els excedents generats. Aquesta funció s’ha realitzat a traves de més de un centenar de quilometres de col·lectors o pluvials que en nombre d’onze es distribueixen per tota l’àrea considerada, estant al càrrec d’aquesta Corporació el seu manteniment i adequació.
Fins a mitjans del segle XIX, les terres del Prat es dediquen al cultiu de cereals, amb baixos rendiments, molt de treball de mà d'obra i escassa productivitat. Aquesta situació canvia amb la introducció del regadiu, que permetrà la substitució de cultius. Un element important serà la construcció del canal de la Dreta (iniciada alhora que la del canal de la Infanta) amb què es volia abastar tot el Delta occidental. L'obra va quedar parada i no es va reprendre fins al 1855 quan es va donar la concessió a l'empresa constructora d'Eusebi Soler.
El canal de la Dreta arrenca a Sant Vicenç dels Horts i segueix, en direcció al mar, pels termes de Santa Coloma de Cervelló, Sant Boi i el Prat (la irrigació també arriba, feblement, a una part de Viladecans).
La creació d‟un sindicat de regants va perfeccionar el sistema de distribució de l‟aigua. Des del 1896 el sindicat administra directament el canal, que el 1971 es va canalitzar i es va cobrir al seu pas pel nucli urbà del Prat.
El Canal de la Dreta del riu Llobregat, és una Corporació de Dret Públic adscrita a l’Agència Catalana de l’Aigua, que té els seus inicis al S. XIX. Té com a funció l’administració i distribució d’una concessió d’aigües superficials del riu Llobregat d’1,5 m3./segon destinats al reg d’una superfície de 1.640,78 Has.
La zona de conreus s’estén aigües avall del punt de toma i comprenen la vall baixa del riu abraçant amplis sectors dels municipis de Sant Vicenç dels Horts, Santa Coloma de Cervelló, Sant Boi de Llobregat, El Prat de Llobregat i Viladecans.
NORMATIVA DE REG
- El regant que estigui regant, no se li podrà treure l’aigua fins que acabi de regar, els torns de reg començaran per el primer regant de cada regadora i aniran baixant fins al final de cada regadora. El regant que li passi el torn, es quedarà sense regar, i haurà d’esperar la següent ronda.
- El camp que es comenci, s’haurà d’acabar el mateix dia, sempre que no s’acabi l’aigua, i serà el primer quan torni l’aigua.
- El regant que acabi de regar, haurà de tancar la comporta de la regadora.
- Les regadores particulars que regui un comuner, no podran tenir arbres per sobre.
- En relació a les regadores i desguassos particular, és obligatori que es mantinguin netes i en bones condicions. En cas contrari, serà la Comunitat qui ho executarà i repercutirà les despeses, d’acord amb l’article 10.3 dels Estatuts de la Comunitat.
- Pel que fa als canvis de taps i/o reparació de regadores, d’acord amb l’article 33 dels Estatuts de la Comunitat, no es podrà efectuar cap obra ni treball, ni reparació, sense l’autorització expressa i prèvia de la Junta de Govern.
- Les comportes de la xarxa principal de la Comunitat, només podran ser manipulades pel seu Servei de Vigilància i les comportes duna derivació comuna a més d’un regant, hauran de ser tancades per l’últim d’aquesta que hagi utilitzat l’aigua.
- Les alçades de les embotides no estan limitades malgrat s’hauran de consensuar amb el Zelador i amb la Junta de Govern en cada cas.
- Amb caràcter general, els terrenys de conreu es disposaran en taules de 15 metres, amb travessers cada 50 metres com a màxim, que s’hauran de regar d’una amb una.
- Les plantacions d’arbres que no disposin de taules de 15 metres, hauran de regar d’una mujada en una mujada, en horari nocturn de les 20h a les 7h
- Queda totalment prohibit regar terres en blanc i quan ja no s’hagi de collir.
- Els ufalsos s’hauran de regar amb taules de 15 m amb caps i antanes, i regats taula per taula.
- Els camps d’arbres que no s’hagin regat, no es podran regar.
FONT OFICIAL: https://canaldreta.org/
Aquesta sèrie no hagués estat possible sense l'ajuda de Jose365 que m'ha cedit l'espai per a poder-la organitzar.