|
Sant Esteve de Vilobí és una església del municipi de Vilobí d'Onyar.
S'emmarca dins de la tradició postbarroca de la segona meitat del segle
xviii. (Selva) Forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de
Catalunya.
Està dedicada al patró del poble, Sant Esteve màrtir, i també hi reben
veneració dos beats màrtirs de la parròquia.
El temple va ser construït al segle xviii sobre l'antiga capella
romànica del castell, que ocuparia el lloc de l'actual presbiteri. És
un edifici de planta de creu llatina amb capelles laterals i absis
carrat. Presenta coberta de voltes separades per arcs de mig punt i a
la zona del transcepte hi ha una volta de quatre punts. Destaca la
portalada de pedra amb porta d'arc carpanell flanquejada per pilastres
d'ordre compost, amb un fris amb la data inscrita de 1772, que sosté
quatre gerres en relleu i una fornícula al centre amb la imatge de sant
Esteve. La part superior d'aquest conjunt escultòric es troba en força
mal estat per l'erosió de la pedra. Al centre de la façana s'obre un
ull de bou i, a banda i banda, unes finestres rectangulars. El
coronament és un fris curvilíni rematat per quatre gerros i una creu
central.
El campanar va ser bastit sobre una de les quatre torres del castell.
En la part més baixa és de planta quadrada i amb parament de pedra
volcànica, per passar a una planta octogonal de carreus ben escairats
feta de pedra numulítica de Girona. El model que es va seguir és el del
campanar de Vilanova (1670) projectat per l'arquitecte fra Josep de la
Concepció que va tenir una gran difusió. És de dos pisos, oberts amb un
total de 16 finestrals apuntats, balustrada i cobert per una cúpula
apuntada.
El parament és de maçoneria amb els àngles amb carreus ben escairats i
la façana presenta arrebossat pintat de groc. Al costat esquerre hi ha
adossada una construcció de planta rectangular i un sol pis que data de
l'any 1934 i va ser bastida com a casal parroquial. És una construcció
senzilla de composició molt equilibrada de rajol vist que presenta
obertures rectangulars amb arcs de descàrrega. Al costat dret hi ha un
cos adossat que és l'actual sagristia.
|
|
Història
La primera notícia documental sobre l'església de Vilobí és del 1064.
Era, de fet, la capella del castell de Vilobí d'Onyar que, degut al
creixement de la parròquia, era insuficient per a celebrar-hi els
oficis religiosos.
La iniciativa de la construcció del nou temple va ser del Domingo
Gañete, rector de Vilobí entre els anys 1753 i 1767, que ho proposà
l'any 1758. El dia 21 d'octubre de 1759 es va col·locar la primera
pedra. De la construcció i dels esforços realitzats per acabar tot
l'edifici, n'hi ha constància documental. No es coneix l'arquitecte
responsable del disseny de la nova església, però podria ser Ignasi
Albrador, o bé, Narcís Soriano, per la similitud de la portalada amb la
de la Casa de Misericòrida i Hospici de Girona (1774) obra de la qual
són els autors.
Entre 1759 i 1773, es construí bona part de l'edifici i s'obrí al
culte. El campanar, tot i haver-se iniciat conjuntament, quedà relegat
a un segon pla per donar prioritat a la construcció de l'església. El
1783 es comença a edificar el primer pis sobre l'antiga torre del
castell, però les obres van estar interrompudes fins a l'any 1789, any
en què s'inicia un plet pel pagament de les obres que durà 5 anys.
L'arquitecte encarregat de fer l'informe va ser Francesc Soriano que
també fou l'encarregat d'acabar el projecte. A partir del 1794 es
recomencen les obres que no van finalitzar fins al 1858 amb el
coronament del campanar i la col·locació de la cornisa i els cinc
gerros que rematen la façana del temple.
El cos adossat al costat dret del temple que avui és la sagristia,
havia estat al segle xviii el que es coneix com l'Estudi Vell, és a
dir, el local on s'impartien les classes en l'època en què l'educació
anava a càrrec de l'ésglésia.
El novembre de 1934 es va adossar al mur nord-oest, on hi havia l'antic
cementiri, el local del casal parroquial que ha estat restaurat el 2002
i actualment és la seu de Càritas.
L'any 1936 el temple va ser incendiat i després de la guerra va ser
rehabilitat per l'arquitecte Ignasi Bosch i el constructor Pere Astort.
El retaule actual de l'altar major data de l'any 1955.
El 1999 va ser restaurat el campanar, amb una subvencio del Departament
de Cultura de la Generalitat.
NOTA: El segell no es objecte d'intercanvi.
|