Santa Maria de Salitja
Santa Maria de Salitja és una església del poble de Salitja, al municipi de Vilobí d'Onyar. L'església està dedicada a l'Assumpció de la Mare de Déu i a sant Vicenç. Forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.El temple actual data del segle xviii. Està construït sobre una església del segle xii, segurament romànica, amb un campanar que data de l'any 1598 que ja pertanyia a l'església primitiva. És un edifici de planta rectangular amb absis poligonal de tres cares. La façana és d'estil barroc-neoclàssic i presenta una portalada d'arc carpanell emmarcada per dues pilastres i al capdamunt, una cornisa amb frontó semicircular que sosté una fornícula amb la imatge de la Verge protegida per un vidre. A sobre hi ha un ull de bou. Cal remarcar que aquests elements, la portalada i l'òcul, estan desplaçats cap a l'esquerra de l'eix central. La façana té un coronament mixtilini acabada amb una cornisa còncava-plana-còncava i rematada per boles de pedra. El parament és arrebossat i pintat d'ocre només en la part de la façana, la resta de la construcció deixa la pedra irregular del mur i els carreus ben escairats angulars vistos. A la part exterior de l'absis hi ha encastat un medalló de pedra amb la imatge de la Verge del Roser i la data inscrita de 1742.
Història
L'església parroquial de Santa Maria de Salitja, havia estat dependent del monestir de Sant Salvador de Breda. És esmentada per primer cop l'any 1019, com una possessió del castell de Brunyola. El 1185 una butlla del papa Luci III confirmava, entre altres coses, tots els drets que el monestir de Breda tenia a la parròquia de Santa Maria de Salitja. L'església apareix esmentada com a "Ecclesia de Sancta Saligia" en un document del 1279, en el qual es fa referència a les possessions del castell de Brunyola. Del temple antic no en queda res. L'edifici actual és dels segles XVII-XVIII i està dedicat a la Mare de Déu de l'Assumpta. El 1936 va ser cremada, salvant-se només les parets exteriors. Es va reconstruir durant els anys 1939, 1943 i 1944.
NOTA: El segell no es objecte d'intercanvi.
Font: Viquipèdia: Santa Maria de Salitja