La vila de Ribes de Freser va néixer a l'empara del castell de Sant Pere i a l'entorn de l'església parroquial de Santa Maria. A l'època medieval, va pertànyer al comtat de la Cerdanya, dins el qual formà la sotsvegueria de Ribes. Tradicionalment havia viscut de la pagesia i de l'explotació de mines, fins a la darreria del segle xix, en què, amb la revolució industrial, s'hi van instal·lar les fàbriques de paper (Can Sau) i les colònies industrials tèxtils (Can Recolons).
La presència del tren té una gran importància a la vila. L'any 1919 hi arribà la línia del tren provinent de Ripoll, que el 1922 es completà fins a Puigcerdà. Per la seva banda, el cremallera de Ribes a Núria es va inaugurar el 1931. La crisi dels setanta del segle xx va comportar una reconversió econòmica a la vall i convertí el municipi en un lloc per a l'estiueig i el turisme de muntanya, activitat que s'havia iniciat a principis del segle.
Com a poble de muntanya, manté una idiosincràsia pròpia i es caracteritza per la seva condició de zona natural i també pel seu fàcil accés a la Cerdanya i a la vall de Núria. Els quatre nuclis agregats del municipi són Batet, Bruguera, Ribesaltes i Ventolà. Bruguera i Ventolà havien estat municipis independents fins a 1846, quan van ser incorporats a Ribes. Fins a la publicació del Reial Decret de 27 de juny de 1916, el municipi es deia simplement Ribes.
Ribes de Freser té un patrimoni artístic i arquitectònic important, malgrat que no està catalogat ni posat en valor per al seu reconeixement històric i cultural, reflex d'una identitat medieval, industrial i d'altres èpoques que han marcat el desenvolupament social del municipi. Cal destacar-ne les diverses esglésies i ermites (l'església parroquial de Santa Maria de Ribes, obra de l'arquitecte Josep Danés de 1940-45, que incorpora tres absis de l'anterior església romànica); el castell de Sant Pere; els xalets modernistes, les fonts, els fortins i les masies; Pel que fa al llegat industrial, hi trobem la colònia tèxtil Recolons i Saida, la central hidroelèctrica, les mines. Hi ha també els rius i el Granòfir, una roca volcànica en forma d'agulles, restes de la xemeneia d'un volcà, molt característica del seu paisatge.